5/12/18 · Estudis de Dret i Ciència Política

El tancament de fronteres i la rigidesa de la política migratòria dels estats, barreres a la protecció dels drets humans

Experts analitzaran la crisi dels refugiats i el dret d'asil a la Unió Europea
Foto: <a href="https://unsplash.com/photos/Ismnr6WSHCU" target="_blank">Mitch Lensink / Unsplash</a>

Setanta anys després de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans, molts drets fonamentals com la llibertat d’expressió, l’accés a serveis bàsics o el dret a la igualtat i la no-discriminació segueixen sent vulnerats quotidianament. De fet, avui dia, notícies sobre violència masclista, conflictes associats a nacionalismes com el que afecta la minoria musulmana rohingya (Birmània) o l’èxode dels refugiats segueixen centrant l’agenda mediàtica dels mitjans de comunicació.

La Declaració Universal dels Drets Humans -promoguda per la presidenta de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, Eleanor Roosevelt, i elaborada per representants de totes les regions del món- va ser proclamada l’any 1948 en el marc de l’Assemblea General de les Nacions Unides a París. El seu objectiu era assentar uns mínims perquè qualsevol estat del món es pogués proclamar protector dels drets humans a escala internacional. Ara bé, setanta anys després, la lluita per protegir-los continua.

La professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC Clara Marsan assegura que el fet d’haver «reunit sota el paraigua d’una declaració de drets tants països d’àmbits regionals diferents i de diverses cultures» és un èxit, ja que el document -que ha estat traduït a més de 500 idiomes- ha esdevingut «una primera pedra per a construir un sistema de tractats internacionals adreçats a protegir drets».

No obstant això, la protecció dels drets fonamentals per part dels estats segueix essent qüestionada. «Malauradament, molts dels drets que es vulneraven ara fa setanta anys es continuen vulnerant avui dia. Tot i haver consolidat una cultura de drets humans en l’àmbit internacional, encara hi ha molt de camí per recórrer», assegura la professora. «A Europa, per exemple, presenciem greus problemes relacionats amb l’accés a serveis bàsics per a la vida, una gran coerció de la llibertat d’expressió, persecució per les idees polítiques i religioses dels individus i vulneracions del dret a la igualtat i a la no-discriminació», lamenta.

Al mateix temps, afegeix, «el tancament gradual de fronteres, la tendència a la unilateralitat i l’augment de la rigidesa en la política migratòria per part dels estats fa pensar que un dels grans reptes serà tornar a confiar en les estructures de protecció dels drets humans supranacionals». Altres qüestions que demanen una solució urgent són la protecció de les persones més vulnerables, com ara els infants, i la relació dels drets humans i el medi ambient davant «la manca de compromís per a fer front a aquest tema per part de nombrosos estats».

Per tal de commemorar l’aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans i analitzar els grans reptes pendents de cobrir dels drets fonamentals, els Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC organitzen, el dilluns 10 de desembre, a les 9.30 h, a la seu de la UOC (av. Tibidabo, 39-43), una jornada en la qual experts en dret debatran, des d’una perspectiva pràctica, crítica i reflexiva, sobre l’abast real de l’aplicació dels drets humans centrant-se en la diplomàcia i els drets humans; els drets socio-econòmics, així com dret d’asil i la política migratòria.

L’acte constarà de tres ponències. La primera, «Els drets humans, entre la crisi i les migracions», anirà a càrrec de Marc Carrillo, catedràtic de Dret Constitucional i conseller del Consell de Garanties Estatutàries. En la segona es debatrà sobre el dret d’asil i serà presentada per Anna Figueras, advocada i coordinadora del Servei Jurídic de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Finalment, Emilio Pin, diplomàtic i conseller de drets humans a la Representació Permanent d’Espanya davant l’Oficina de les Nacions Unides i altres Organismes Internacionals, amb seu a Ginebra, tancarà la jornada amb una ponència sobre drets humans i diplomàcia. Els moderadors de les taules seran, respectivament, els professors de la UOC Clara Marsan, Agustí Cerrillo i Rhita Bousta.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits