5/12/18 · Estudis d'Economia i Empresa

La sostenibilitat i les destinacions rurals, claus per a frenar la turismofòbia

Les reserves de viatges per al pont de la Constitució han augmentat un 5% respecte del 2017 i les cases rurals arriben a una ocupació del 53%
Foto: Alexandre Godreau / Unsplash

Foto: Alexandre Godreau / Unsplash

La proximitat del pont de desembre a Nadal no dissuadeix els espanyols de viatjar: l’Associació Corporativa d’Agències de Viatges Especialitzades (ACAVe) preveu un augment de les reserves per al pont de la Constitució d’un 5% respecte de l’any anterior. El turisme és un dels sectors que aporta més riquesa i ocupació a l’Estat espanyol i, encara que a l’estiu es va notar un descens en l’arribada de visitants, en els mesos següents s’ha retingut aquesta caiguda i s’han superat les xifres de l’any passat. Segons dades de moviments turístics en fronteres (Frontur), difoses el dilluns 3 de desembre per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Espanya va rebre en els deu primers mesos de l'any gairebé 73,9 milions de turistes estrangers, fet que suposa un increment del 0,5% respecte al mateix període de 2017. Pel que fa a la despesa, els visitants internacionals van deixar a l'Estat 79.921.000 d’euros, xifra que representa un augment del 2,7% respecte del mateix període del 2017, segons l’Enquesta de despesa turística (Egatur), publicada aquest dilluns.


Evitar la massificació i apostar per una altra mena de turisme

No obstant això, els experts adverteixen de la importància de no centrar-se únicament en les xifres de visitants i d’anteposar la sostenibilitat al creixement per a assegurar que el turisme no afecti negativament la vida dels ciutadans i, per consegüent, augmenti la turismofòbia o el rebuig envers els turistes.

«Realment cal continuar augmentant en nombre de visitants?», es pregunta Lluís Garay, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i director del grup de recerca NOUTUR. «Potser hauríem de plantejar no tant si volem continuar creixent, sinó com i on», afegeix. Per a Garay, hi ha sectors, com el turisme rural, que tenen un gran potencial de desenvolupament si la seva explotació va guiada d’una política «respectuosa, ecològica i, en definitiva, sostenible». I, en tot cas, «al turisme rural i tot es donen de vegades situacions de saturació en les destinacions», afegeix.

El potencial econòmic del turisme rural és com més va més gran. Segons dades de l’INE, les pernoctacions de turisme rural han augmentat a l’octubre un 3% (un 7,3% en el cas dels càmpings). I, pel que fa a les previsions del pont de desembre, d’acord amb les dades facilitades pel web Escapada rural, els allotjaments rurals arribaran aquests dies a una ocupació del 53%, una xifra superior a la de l’any passat. 

No obstant això, Garay, que fa poc ha participat en la jornada Turisme, innovació i medi ambient a l’Espanya rural, organitzada al Senat per l’Associació Els Pobles més Bonics d’Espanya, pensa que «tot i que és impossible que el turisme rural arribi a les xifres del “sol i platja” —i tampoc no cal que ho faci—, té molt de potencial per a oferir impactes positius en el territori. A més, és un producte que a les destinacions a prop de les grans ciutats té molt de futur si es combina amb el turisme urbà». Però per a això, Garay considera que l’Administració ha de comptar amb la participació dels agents locals: empresaris, treballadors, organitzacions... «L’objectiu ha de ser oferir un servei de qualitat que afavoreixi que els visitants coneguin l’àrea, augmenti la satisfacció, millori l’atenció al client i asseguri visites repetides», explica. «La idea és potenciar xarxes que fomentin la creació de capital social als territoris. I en aquest sentit, les TIC i les possibilitats que en un futur poden generar les plataformes digitals, si es poden gestionar des del territori, són molt prometedores», conclou. 


Un turisme més responsable

La sostenibilitat és prioritària per a l’Organització Mundial del Turisme (OMT), que ha anunciat la creació d’un nou estàndard d’estadístiques de turisme. L’objectiu és adoptar un nou marc per a mesurar el turisme sostenible. L’OMT considera fonamental que s’estableixin estratègies per a minimitzar l’impacte sobre el medi ambient i sobre la cultura local. Però la sostenibilitat ha de ser bidireccional, explica Lluís Garay, per part dels agents locals i per part del turista: «No es tracta de buscar només un turisme d’elit, sinó també d’oferir una oferta de qualitat que interessi a un tipus de visitant respectuós i conscienciat», assegura. 

Segons l’informe La ciudad digital al servicio del ciudadano del siglo xxi, elaborat per l’organització Minsait, pertanyent al grup Indra, un dels reptes que afecten més l’Estat espanyol és la creació d’un model de turisme sostenible. En aquest informe s’adverteix que, sense una estratègia adequada, es pot arribar al punt que l’economia local depengui massa d’uns serveis de poca qualitat, cosa que pot provocar una baixada també de l’ocupació. A més, suggereix mesures per a adaptar els serveis a una afluència massiva de visitants per no perjudicar la vida dels residents locals.

En aquest sentit, Yolanda Romero, professora del màster de Turisme Sostenible i TIC de la UOC i membre del grup de recerca Turismo y Territorio, explica que són tres els factors que s’han de tenir en compte. En primer lloc, hi ha la tendència creixent i perllongada en el nombre de turistes internacionals. En segon lloc, la difícil situació política d’altres països receptors de turisme ha desviat part dels seus visitants a l’Estat espanyol. I en tercer lloc, hi ha l’auge dels habitatges d’ús turístic per l’aparició de plataformes com Airbnb. «Aquests habitatges turístics produeixen problemes seriosos a les ciutats: pujades de preus del lloguer, conflictes de convivència, desplaçament de població, etc. Tot això provoca una situació d’augment en la percepció de massificació o saturació turística per part dels clients i de la ciutadania en general. En alguns casos s’ha manifestat en accions de rebuig social envers el turisme, cosa que s’ha etiquetat com a turismofòbia, i en altres trobem mobilitzacions que demanen solucions, com la creada no fa gaire Xarxa de Ciutats del Sud d’Europa enfront de la Massificació del Turisme», explica.


El turisme no pot beneficiar només alguns col·lectius

El turisme ha de generar un benefici per als ciutadans en general, explica Romero. Per a la professora de la UOC, l’estratègia turística no s’ha de centrar en la captació de nous visitants, sinó a oferir destinacions, instal·lacions, activitats, entorns... de qualitat i sostenibles. «És fonamental la reflexió: preguntar-se per què desenvolupem activitats turístiques en un territori i a qui beneficien i perjudiquen aquestes activitats. Si, entre altres coses, la població local se’n beneficia poc o gens, o si el benefici depèn de la destrucció del patrimoni natural i cultural i s’hipotequen les generacions futures (i de vegades les presents), llavors no es planteja una estratègia adequada de desenvolupament turístic basada en la sostenibilitat i s’hauria d’abandonar aquesta via», incideix. «El turisme no es pot mesurar només pels beneficis que genera, que avui tampoc no se saben amb exactitud, sinó per l’impacte en la vida de la ciutadania actual i futura», afegeix.

Per a això, la professora pensa que s’ha d’implicar no solament el sector turístic, sinó també el del transport, el de la innovació, el de l’economia, el del medi ambient, el de l’urbanisme... Perquè, «de què serveix esforçar-se a construir un hotel superecològic si al costat hi ha una fàbrica que emet gasos contaminants?», pregunta. Segons previsions de l’OMT, el 2030 els turistes arribaran a 1.800 milions; «quin impacte mediambiental tindran tots aquests desplaçaments si es continua fent servir un mitjà de transport tan contaminant com l’avió? Què passarà amb el nostre turisme si el canvi climàtic ens deixa sense neu a les muntanyes o sense platges per una pujada del nivell del mar...?», conclou Romero.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits