A Catalunya, la meitat dels casos de corrupció són denunciats per ciutadans, el 19% per grups polítics i només un 8% per funcionaris o treballadors públics, segons dades de la memòria del 2017 de l’Oficina Antifrau de Catalunya. «La majoria d’aquests casos són detectats perquè la persona és delatada o bé per accident. Només un 14% és fruit d’una auditoria interna», afirma Agustí Cerrillo, professor de Dret de la UOC i organitzador de la Jornada sobre els Alertadors de Corrupció, que tindrà lloc aquest dimecres 19 de desembre a la seu del Tibidabo de la UOC.
Hervé Falciani, Ana Garrido (testimoni de la Gürtel) o Azahara Peralta (cap d’obra d’Acuamed) són alguns dels noms de persones que van destapar alguna trama de corrupció. Aquesta figura es coneix avui com a alertador. «S’entén que és qualsevol persona que té una convicció raonable sobre la fiabilitat d’una informació constitutiva d’alerta a la qual hagi tingut accés i la posa en coneixement de terceres persones mitjançant una denúncia. No es considera alertador qui actua a canvi d’una remuneració econòmica o contraprestació patrimonial de qualsevol mena, com és el cas, per exemple, del comissari Villarejo», explica Cerrillo.
La solitud dels denunciants
En general, els testimonis de persones que han denunciat un cas de corrupció coincideixen a ressaltar la falta d’empara a què es veuen exposades, com alguns exemples que recull la Plataforma por la Honestidad. Segons Cerrillo, molts casos de corrupció són coneguts per les persones properes a les implicades o a les seves actuacions, però malauradament, no es plantegen fer públiques aquestes situacions per por a represàlies laborals o socials. «És necessari crear canals d’alerta i de denúncia i mecanismes de protecció dels informadors, anonimat i confidencialitat de les denúncies, normes per a evitar les represàlies, per exemple», afegeix.
Ara, la Unió Europea, el Congrés dels Diputats i el Parlament de Catalunya estan tramitant projectes normatius per a regular aquests canals i vetllar per la protecció dels alertadors. Fins ara, Espanya és l’únic país de la OCDE que no protegeix els denunciants de corrupció estatalment. En aquesta línia, un estudi recent sobre els mecanismes de suport a denunciants de corrupció a Europa va puntuar Espanya amb 0 punts —d’un màxim de 27— sobre la base de nou estàndards comunitaris i internacionals.
Durant la Jornada, dues ponències tractaran les qüestions sobre com alertar dels casos de corrupció a càrrec de José María Pérez Monguió, professor de Dret administratiu de la Universitat de Cadis, i Simona Levi, de la xarxa XNet. La taula que comença a les 17.30 h analitzarà les mesures que calen per a protegir els informants amb el doctor Humberto Gosálbez, de la Universitat de Còrdova, i Lourdes Parramon, de l’Oficina Antifrau de Catalunya.
Contractació irregular, temes de funció pública i urbanisme, els més denunciats
Els circuits per a fer arribar una alerta són variats i cada cop hi ha més canals. «Es poden fer a la policia, a la fiscalia i a les agències anticorrupció», detalla Cerrillo. Avui ja són cinc les comunitats autònomes que n’han creat o que tenen previst crear-ne algun; també hi ha iniciatives ciutadanes com la xarxa XNet que permet, per mitjà d’una bústia, enviar de manera confidencial alertes de corrupció. Els ajuntaments de Madrid i de Barcelona han avançat en aquesta direcció, en el cas de la ciutat comtal, amb la Bústia Ètica i de Bon Govern.
«El model cap al qual es vol anar és el de fer les denúncies a les agències anticorrupció, aquestes realitzen una anàlisi de versemblança i, si escau, una investigació. Si es considera que hi pot haver un delicte, traslladen el cas a la fiscalia o als jutjats», comenta Cerrillo. «Cal assegurar que les alertes i les denúncies es fan de bona fe i no per a perjudicar la persona denunciada», afegeix.
La contractació irregular (47,1%), temes de funció pública (15,7%) o d’urbanisme (11,8%) i conflictes d’interès i incompatibilitats (9,8%) han estat les principals matèries d’investigació del 2017 segons l’Oficina Antifrau de Catalunya.
La Jornada sobre els Alertadors de Corrupció
La corrupció és un problema financer, polític i també social. Gairebé el 72% dels catalans considera que hi ha molta corrupció i un 81,3% la percep com un problema molt greu o bastant greu. Segons dades del Baròmetre del 2018, la ciutadania cada cop té més consciència del paper clau de la lluita contra la corrupció: el 36% considera necessari denunciar-la, el 31% votar partits polítics que lluitin contra aquestes irregularitats, el 17% associar-se a alguna organització per a combatre-la i el 12% difondre’n els casos en xarxes socials.
Davant d’aquest escenari, els Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC organitzen aquesta jornada, que tindrà lloc el dimecres 19 de desembre de 16.00 a 20.00 h i que tractarà d’aquests temes i analitzarà les experiències existents i les diferents iniciatives que es tramiten actualment amb la finalitat de fer aportacions útils al debat legislatiu.
Hi participaran diversos especialistes, que faran intervencions sobre els eixos principals entorn dels quals s’organitza la Jornada. També hi seran presents experts de les administracions públiques i de la societat civil que lideren projectes pioners en aquesta matèria, que compartiran la seva experiència amb relació a les diferents temàtiques analitzades. Podeu consultar el programa aquí.
Contacte de premsa
-
Redacció