Els conflictes a la xarxa continuaran desafiant els legisladors el 2019

  Foto: Unsplash/Rawpixel

Foto: Unsplash/Rawpixel

28/12/2018
Article d'opini de Miquel Peguera
La protecci de dades, la privacitat, la regulaci de les plataformes digitals, els continguts i els drets d'autor, aspectes clau

Des de la perspectiva del dret i de la cincia poltica, l’agenda del 2019 continuar marcada en bona part per les novetats i els desenvolupaments en l’mbit d’internet i de les tecnologies digitals. La defensa necessria de la privacitat a internet davant de les tecnologies invasives de captaci i s de dades personals, els problemes derivats de la propagaci de notcies falses a les xarxes socials (les anomenades fake news) o b l’expansi dels gegants del comer electrnic, per esmentar noms alguns aspectes, sn qestions de gran rellevncia no solament social, sin tamb jurdica.

El legislador segueix amb atenci els desenvolupaments tecnolgics i mira de trobar solucions als nous tipus de conflictes que es produeixen a la xarxa per tal de garantir l’exercici pacfic dels drets fonamentals i per a oferir seguretat jurdica als operadors. Se sol dir que el dret sempre arriba tard, i sovint s veritat. En tot cas, per, no hi ha dubte que darrerament el legislador ha estat molt actiu, i tot fa preveure que ho continuar estant l’any que comena.

L’any 2018 ha estat marcat per la nova normativa europea de protecci de dades (Reglament general de protecci de dades, RGPD), que s’aplica a tots els estats membres de la Uni Europea des del maig passat. s una normativa molt ambiciosa, extensa i complexa. Malgrat que ja s plenament aplicable, el canvi de cultura organitzativa a les empreses requereix cert temps d’adaptaci. Per exemple, per a interioritzar conceptes com els de «privacitat en el disseny» o  «privacitat per defecte», que exigeixen tenir presents els principis de protecci de dades des del primer moment de la concepci i el llanament d’un nou producte o servei. L’any 2019 pot ser, doncs, l’any del canvi real en la cultura de la protecci de dades a les empreses i organitzacions. Ser tamb l’any en qu coneixerem les primeres sancions i en qu s’aniran perfilant els criteris d’interpretaci que acabaran seguint les autoritats de protecci de dades.

Ser tamb el moment de l’aplicaci prctica de la nova Llei de protecci de dades i garantia dels drets digitals, que va entrar en vigor el dia 7 de desembre i que preveu novetats rellevants, com ara el dret a la desconnexi digital en l’mbit laboral fora de l’horari feiner per a garantir el descans i la intimitat personal i familiar. La mateixa llei recull tot un seguit de drets digitals, entre altres, el dret de rectificaci a internet, i en particular a les xarxes socials, pel que fa a continguts que atemptin contra l’honor i la intimitat personal i familiar, i tamb un dret d’actualitzaci d’informacions publicades en mitjans de comunicaci digitals.

Un dels punts ms polmics d’aquesta llei s el relatiu a la possibilitat que els partits i les organitzacions poltiques facin s de les dades personals dels ciutadans per a finalitats electorals. Aquesta norma, que podria acabar impugnada davant del Tribunal Constitucional, permet als partits recopilar dades personals sobre les opinions poltiques de les persones i utilitzar-les en temps de campanya per a les seves activitats electorals. Tot i que la Llei diu que noms es podran recopilar dades quan s’adoptin les garanties adequades, la justificaci de la norma no resulta clara i ja ha despertat una gran controvrsia en l’opini pblica. L’any vinent veurem quin recorregut t i quin s n’estan disposats a fer els partits poltics, en un temps de gran preocupaci pels escndols d’usos maliciosos de les dades personals per a finalitats poltiques, com el que es va produir en el cas de Cambridge Analytica.

D’altra banda, s’espera que durant el 2019 s’aprovi una altra normativa sobre privacitat, el Reglament sobre privacitat a les comunicacions electrniques, que tindr repercussions importants, entre altres, en relaci amb l’s de les famoses galetes (cookies) que instal·len les pgines web per a rastrejar la nostra navegaci a internet.

Tamb durant l’any que comena s’esperen novetats pel que fa a la regulaci de les plataformes d’internet. La UE demana cada vegada ms control dels continguts, en particular dels continguts d’odi o de foment del terrorisme. Per tamb —i aquesta s la novetat que pot arribar el 2019—, en relaci amb les infraccions de drets d’autor. Mentre que fins ara les plataformes de vdeo no eren responsables dels continguts penjats pels usuaris si no tenien coneixement de la seva il·licitud, la nova regulaci sobre drets d’autor que prepara la UE preveu fer-ne directament responsables les plataformes i obligar-les a filtrar els continguts per tal d’evitar que els usuaris hi pengin material que vulneri els drets d’autor.

Aquests sn noms alguns exemples del que pot marcar l’agenda del 2019 en el camp dels aspectes legals i poltics d’internet. Els Estudis de Dret i Cincia Poltica de la UOC tenen aquest camp com un dels principals mbits de recerca, que es manifesta en diferents resultats, entre altres, en la publicaci de la revista cientfica IDP Revista d’Internet, Dret i Poltica i en l’organitzaci anual d’un congrs acadmic internacional amb el mateix nom. Les mltiples edicions del congrs, que els darrers anys han tractat qestions com ara l’economia col·laborativa (2018), la gesti del risc en la societat digital (2017), l’espai digital europeu (2016), les ciutats intel·ligents (2015) o les dades massives (2013), posen en relleu l’inters i l’evoluci constant d’aquest camp.

#expertsUOC

Foto del professor Miquel Peguera Poch

Miquel Peguera Poch

Professor dels Estudis de Dret i Cincia Poltica
Coordinador de postgrau

Expert/a en: Dret d'internet.

Àmbit de coneixement: Dret mercantil.

Veure fitxa