Des de la perspectiva del dret i de la ciència política, l’agenda del 2019 continuarà marcada en bona part per les novetats i els desenvolupaments en l’àmbit d’internet i de les tecnologies digitals. La defensa necessària de la privacitat a internet davant de les tecnologies invasives de captació i ús de dades personals, els problemes derivats de la propagació de notícies falses a les xarxes socials (les anomenades fake news) o bé l’expansió dels gegants del comerç electrònic, per esmentar només alguns aspectes, són qüestions de gran rellevància no solament social, sinó també jurídica.
El legislador segueix amb atenció els desenvolupaments tecnològics i mira de trobar solucions als nous tipus de conflictes que es produeixen a la xarxa per tal de garantir l’exercici pacífic dels drets fonamentals i per a oferir seguretat jurídica als operadors. Se sol dir que el dret sempre arriba tard, i sovint és veritat. En tot cas, però, no hi ha dubte que darrerament el legislador ha estat molt actiu, i tot fa preveure que ho continuarà estant l’any que comença.
L’any 2018 ha estat marcat per la nova normativa europea de protecció de dades (Reglament general de protecció de dades, RGPD), que s’aplica a tots els estats membres de la Unió Europea des del maig passat. És una normativa molt ambiciosa, extensa i complexa. Malgrat que ja és plenament aplicable, el canvi de cultura organitzativa a les empreses requereix cert temps d’adaptació. Per exemple, per a interioritzar conceptes com els de «privacitat en el disseny» o «privacitat per defecte», que exigeixen tenir presents els principis de protecció de dades des del primer moment de la concepció i el llançament d’un nou producte o servei. L’any 2019 pot ser, doncs, l’any del canvi real en la cultura de la protecció de dades a les empreses i organitzacions. Serà també l’any en què coneixerem les primeres sancions i en què s’aniran perfilant els criteris d’interpretació que acabaran seguint les autoritats de protecció de dades.
Serà també el moment de l’aplicació pràctica de la nova Llei de protecció de dades i garantia dels drets digitals, que va entrar en vigor el dia 7 de desembre i que preveu novetats rellevants, com ara el dret a la desconnexió digital en l’àmbit laboral fora de l’horari feiner per a garantir el descans i la intimitat personal i familiar. La mateixa llei recull tot un seguit de drets digitals, entre altres, el dret de rectificació a internet, i en particular a les xarxes socials, pel que fa a continguts que atemptin contra l’honor i la intimitat personal i familiar, i també un dret d’actualització d’informacions publicades en mitjans de comunicació digitals.
Un dels punts més polèmics d’aquesta llei és el relatiu a la possibilitat que els partits i les organitzacions polítiques facin ús de les dades personals dels ciutadans per a finalitats electorals. Aquesta norma, que podria acabar impugnada davant del Tribunal Constitucional, permet als partits recopilar dades personals sobre les opinions polítiques de les persones i utilitzar-les en temps de campanya per a les seves activitats electorals. Tot i que la Llei diu que només es podran recopilar dades quan s’adoptin les garanties adequades, la justificació de la norma no resulta clara i ja ha despertat una gran controvèrsia en l’opinió pública. L’any vinent veurem quin recorregut té i quin ús n’estan disposats a fer els partits polítics, en un temps de gran preocupació pels escàndols d’usos maliciosos de les dades personals per a finalitats polítiques, com el que es va produir en el cas de Cambridge Analytica.
D’altra banda, s’espera que durant el 2019 s’aprovi una altra normativa sobre privacitat, el Reglament sobre privacitat a les comunicacions electròniques, que tindrà repercussions importants, entre altres, en relació amb l’ús de les famoses galetes (cookies) que instal·len les pàgines web per a rastrejar la nostra navegació a internet.
També durant l’any que comença s’esperen novetats pel que fa a la regulació de les plataformes d’internet. La UE demana cada vegada més control dels continguts, en particular dels continguts d’odi o de foment del terrorisme. Però també —i aquesta és la novetat que pot arribar el 2019—, en relació amb les infraccions de drets d’autor. Mentre que fins ara les plataformes de vídeo no eren responsables dels continguts penjats pels usuaris si no tenien coneixement de la seva il·licitud, la nova regulació sobre drets d’autor que prepara la UE preveu fer-ne directament responsables les plataformes i obligar-les a filtrar els continguts per tal d’evitar que els usuaris hi pengin material que vulneri els drets d’autor.
Aquests són només alguns exemples del que pot marcar l’agenda del 2019 en el camp dels aspectes legals i polítics d’internet. Els Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC tenen aquest camp com un dels principals àmbits de recerca, que es manifesta en diferents resultats, entre altres, en la publicació de la revista científica IDP Revista d’Internet, Dret i Política i en l’organització anual d’un congrés acadèmic internacional amb el mateix nom. Les múltiples edicions del congrés, que els darrers anys han tractat qüestions com ara l’economia col·laborativa (2018), la gestió del risc en la societat digital (2017), l’espai digital europeu (2016), les ciutats intel·ligents (2015) o les dades massives (2013), posen en relleu l’interès i l’evolució constant d’aquest camp.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció