El Nadal augmenta la soledat de més de 175.000 persones grans a Catalunya

  Foto: UOC

Christian Langballe / Unsplash (CC)

20/12/2018
Àngels Doñate
Estar ingressat en una residència d'avis, no tenir llar o estar a la presó fa viure les festes amb tristesa

Hi ha persones a qui no agrada el Nadal, però també n’hi ha que, per condicions materials o estructurals, no poden viure aquestes festes com voldrien, explica Francesc Núñez, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. Sílvia Sumell, psicòloga i professora col·laboradora del grau de Psicologia, concreta que les persones que estan en residències o a la presó o són immigrants o sense sostre «no poden canviar les seves emocions d’un dia a l’altre i això els fa viure aquestes festes sense aquell esperit nadalenc o de màgia que socialment s’espera». Segons els Amics de la Gent Gran, més de 175.000 persones grans senten soledat a Catalunya. Pateixen el que els experts anomenen la soledat no desitjada.

 

Segons aquest estudi, a Catalunya, el 4,2% dels homes i el 8,2% de les dones més grans de 75 anys viuen en centres o residències. El Nadal es viu de maneres molt diverses, però «en gairebé tots s’intenta fer alguna cosa especial», ja que «la residència és el substitutori de la llar i alguns hi passaran el Nadal», diu la psicòloga de la UOC Montserrat Lacalle. Per a l’experta, caldria crear entorns en què els familiars fossin presents i es pogués dur a terme el que era tradició per a cada usuari. Sumell ho comparteix: «Al final, el més important no és l’abundància o consumir, sinó el fet de poder estar acompanyats dels que estimem més».

I si aquests són a milers de quilòmetres, la pena es fa més present. Segons l’Idescat, a Catalunya hi resideix més d’un milió de persones d’origen estranger, que significa el 13,78% de la població. «La majoria d’immigrants tenen lluny la família i s’han de conformar a poder parlar-hi per telèfon», explica Núñez. D’altra banda, molts no comparteixen el fons cultural ni religiós d’aquestes festes i es poden trobar més «desubicats», sobretot si tenen nens. Compaginar tot això és complex emocionalment i els pot fer passar uns «dies més tristos». I és que, com diu Núñez, «al nostre món el Nadal és un fet col·lectiu, social, i encara que estiguis sol o aïllat, difícilment te’n pots escapar».

Passar el Nadal a la presó o al carrer

Les residències de gent gran no són els únics espais institucionals que, d’alguna manera, fan de llar. Per estrany o trist que pugui semblar, les presons també compleixen aquesta funció. Segons el Departament de Justícia, la població penitenciària a Catalunya aquest mes de novembre era de 8.467 persones. La majoria passarà el Nadal sense els seus, però també sense llibertat. Sumell comenta que «aquests dies els pot fer augmentar la tristesa i l’ansietat, més que res perquè segurament ja en pateixen prèviament i en aquestes dates els sentiments s’agreugen. També el Nadal s’associa a bondat i generositat, i això els pot fer “remoure sentiments”», remarca la psicòloga.

Residències d’avis, presons, hospitals..., tenen una cosa en comú: tots dormiran sota sostre la nit de Nadal. La gent sense llar no tindrà família ni parets per a protegir-se. A Catalunya no hi ha dades concretes actualitzades de quantes persones dormen a carrer. L’Agència de l’Habitatge va publicar un informe el 2014 en què es recollia la xifra de 5.433. Núñez explica que «cal fer un esforç social perquè aquesta sigui una celebració per a tothom».

Què significa no rebre felicitacions de Nadal per WhatsApp

Roser Beneito Montagut, experta en sociologia digital i investigadora del grup de recerca CareNet, assegura que avui en dia és difícil imaginar un Nadal sense missatges de WhatsApp desitjant bones festes i un feliç any. Per a l’especialista, cal posar el focus en «totes les formes subtils i quotidianes d’exclusió que aquesta desconnexió social comporta quan estar desconnectat no és una decisió voluntària i conscient».

Beneito Montagut afirma que «la tecnologia per si mateixa difícilment ens ajudarà a sentir-nos més connectats amb els altres». Més aviat al contrari, «quan a algú se li recorda constantment com es troba de sol —en els mitjans de comunicació i les xarxes de comunicació social que estan presents en la nostra realitat quotidiana—, sol tenir un efecte contrari», alerta l’experta. No obstant això, «si ja es té una xarxa social prèviament, uns vincles afectius, i per diverses raons no es pot passar temps amb aquestes persones, sí que pot ser de gran ajuda», conclou.

#expertsUOC

Foto de la professora Roser Beneito Montagut

Roser Beneito Montagut

Expert/a en: Disseny, estètica i comunicació visual, relacions interpersonals en xarxa i emocions.

Àmbit de coneixement: Disseny i creació multimèdia.

Veure fitxa

Montserrat Lacalle Sisteré

Professor col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació

Expert/a en: Envelliment, demències, cuidadors informals de persones dependents, psicologia clínica, trastorns psicològics i Teràpia Racional Emotiva Conductual (TREC).

Àmbit de coneixement: Psicologia.

Veure fitxa
Foto del professor Francesc Núñez Mosteo

Francesc Núñez Mosteo

Professor dels Estudis d'Arts i Humanitats
Director del màster d'Art, Literatura i Cultura Contemporànies

Expert/a en: Sociologia del coneixement i de la cultura, sociologia de les emocions. Filosofia contemporània.

Àmbit de coneixement: Filosofia i sociologia.

Veure fitxa
Foto de la professora col·laboradora Silvia Sumell

Sílvia Sumell

Professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació

Expert/a en: Avaluació i intervenció psicològica en nens, adolescents i adults; neuropsicologia (avaluació i tractament de rehabilitació i estimulació cognitiva); psicologia del treball i salut laboral.

Àmbit de coneixement: Psicologia clínica i de la salut.

Veure fitxa