Educar en l'ús dels dispositius a l'escola serà clau per combatre l'addicció a les pantalles

  Foto: Unsplash/NeONBRAND

Foto: Unsplash/NeONBRAND

28/12/2018
Redacció
L'agenda educativa vindrà marcada per la personalització de l'aprenentatge, l'alfabetització mediàtica, l'ús de les TIC i la formació flexible i modular

El 2019 arriba carregat de novetats, però també de tendències que es consoliden i d’altres que van perdent força. En el món de l’educació, dos experts de la UOC, Nati Cabrera, directora del màster universitari d’Avaluació i Gestió de la Qualitat en l’Educació Superior, i Guillermo Bautista, director de programa del màster universitari de Formació de Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes, assenyalen alguns dels elements que el sistema educatiu i d'ensenyament superior hauran d'abordar.

L’alfabetització en l’ús de les TIC a l’escola facilitarà l’aprenentatge. Segons Bautista, el repte de la integració de les TIC a l’ensenyament ja s’ha superat i les noves iniciatives hauran d’estar molt justificades pedagògicament. «Ara cal centrar-se en l’alfabetització en l’ús de les TIC», remarca l’expert. Cabrera defensa que cal col·locar les TIC al seu lloc: no són el centre, són elements habituals a la vida, i, per tant, a l’aula, i faciliten l’aprenentatge. L’experta apunta que, a més, s’ha de donar importància a altres qüestions, com les metodologies que es posen en joc o els espais físics o virtuals que fomentin la creativitat i el benestar dels alumnes.

El futur són espais d'aprenentatge més flexibles. «Cal passar de la cultura d’un dispositiu per estudiant o d’uns espais on predomina la tecnologia a espais més flexibles i oberts, on les TIC tinguin un paper accessori, invisible i accessible. Així, la tecnologia esdevé un element facilitador de l’aprenentatge. Cal canviar l’òptica i pensar en què ha de fer l’estudiant per a aprendre i no en quina és l’actuació dels docents durant les classes», explica Bautista. La planificació didàctica i l’activitat d’aprenentatge s’han de centrar en el desenvolupament de les competències i en l’actuació dels alumnes.

L'estudiant, al centre. Cal fer més protagonista l'alumnat i personalitzar el seu procés d’aprenentatge. En alguns moments han de poder escollir si volen treballar en un espai individual o en un espai de grup, si llegeixen un llibre o treballa amb una pantalla interactiva i la quantitat de temps que hi dedica. Segons Cabrera, cada persona ha de poder adaptar l’entorn a les seves motivacions; per tant, els nens han de poder triar.

Desenvolupar l’esperit crític sobre l’ús dels dispositius, clau per a combatre l’addicció a les pantalles. «La pantalla ocupa una part molt important de la vida dels infants i joves. La seva exposició a les xarxes, als influenciadors, als youtubers, als videojocs i al ciberassetjament escolar, entre altres elements, són temes que preocupen la societat. L’escola no en pot quedar al marge des del punt de vista educatiu, ni les famílies. Prohibir no és educar», adverteix Bautista. Internet cada cop serà més present en diversos objectes que utilitzem quotidianament. «Cal treballar l’esperit crític dels alumnes perquè facin un ús racional dels dispositius connectats a la xarxa i formar-los en els possibles efectes adversos d’addicció i problemes psicològics que poden provocar», afegeix la professora de la UOC.

La cocreació del coneixement, necessària per a entendre un món global. Per a Cabrera, l’estadi de compartir coneixement s’ha superat i el que es fa actualment és crear-lo col·laborativament. Aquest procés, des de la perspectiva acadèmica i científica, s’ha anat estenent a tots els àmbits educatius. «L’única manera d’entendre un món global és treballant des de múltiples perspectives, de manera transversal, pluridisciplinària i intercultural», apunta l’experta. «Les comunitats professionals de mestres és el que resulta més útil per l’actualització constant dels docents. La modalitat en línia facilita el contacte amb comunitats d’arreu del món», afegeix.

Augmentarà l’oferta de formació modular i a mida. Hi ha un increment de la formació a demanda, més flexible i modular, que sobrepassa el sistema actual. L’estudiant cada vegada construirà més la seva trajectòria formativa, seleccionant allò que més l’interessa, en el format que més li convé i en el moment que pot fer-ho.

Estancament dels MOOC. Els cursos massius en línia i gratuïts van néixer guiats per universitats de prestigi i van viure un boom mediàtic. «Tot i que els MOOC ofereixen formació sense requisits d’accés i oberta, l’essència massiva i la interacció limitada amb el professorat fa que no siguin una eina adequada per a tots els perfils d’estudiant», apunta Cabrera.

El blockchain podria contribuir a millorar la seguretat de les interaccions educatives. Tot i que és incipient, s’estan fent proves amb aquesta tecnologia per protegir les comunicacions entre les comunitats no formals o entre aquelles que no estan en una institució com una universitat. Permetria la certificació i gestió de les dades dels integrants de la comunitat d’aprenentatge.