2/1/19 · Estudis d'Economia i Empresa

Pros i contres que Suècia creï la primera criptomoneda estatal europea

Al país cada vegada s'hi mou menys diner en metàl·lic, i l'anomenada e-krona evitaria que les transaccions quedin en mans exclusivament privades
Foto: Unsplash (CC)/André François McKenzie

Foto: Unsplash (CC)/André François McKenzie

Evitar que només decideixin les entitats privades

L’e-krona seria, doncs, una moneda digital emesa des del banc central de Suècia, alternativa a l’ús de targetes o aplicacions d’entitats privades per a fer els pagaments i complementària de l’efectiu, que va a la baixa. Per a August Corrons, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, aquest és el motiu principal per a la creació de l’e-krona: «Si l’efectiu acaba desapareixent, tothom haurà de tenir un compte bancari i una targeta de crèdit o de dèbit. Tot estarà subjecte a les decisions de les entitats privades i, si aquestes decideixen posar més comissions o tancar l’aixeta per a certes persones, la situació pot ser crítica», adverteix.

Segons l’informe del Riksbank, s’està valorant que l’e-krona es pugui utilitzar amb una mena de targeta recarregable, com si fos un moneder, però que també se’n puguin tenir dipòsits en una entitat bancària pública. Una altra qüestió és la petjada que deixaria qualsevol operació, per petita que sigui. Com que és una moneda digital, apunta Corrons, qualsevol moviment quedarà registrat. «Això és positiu per a evitar desviacions de diners o l’economia submergida, però resta privacitat i caldria tenir-hi molta cura; hi ha coses que, potser, vols comprar des de la teva privacitat total i això, si no és en efectiu, no serà possible», indica.

A més, i tal com s’està debatent a Suècia, Corrons recorda que hi ha certs col·lectius per als quals és complicat prescindir de l’efectiu: no només les persones grans o sense connectivitat, sinó també les persones amb discapacitat o amb molt pocs recursos. «Caldria fer-los algun tipus d’acompanyament o garantir que hi hagi una convivència entre el diner en efectiu i l’e-krona», explica.

Els canvis legals

Pel que fa als aspectes legals de l’e-krona, d’entrada no caldrà modificar les funcions del Riksbank, perquè ja és l’organisme encarregat a Suècia de l’emissió de moneda, de la política monetària i de garantir que els mitjans de pagament siguin segurs i eficients. Així ho detalla Benja Anglès, professor de Dret financer i tributari de la UOC. Tanmateix, «sí que s’hauran d’aprovar alguns canvis legals perquè pugui esdevenir una moneda de curs legal», subratlla.

En concret, Anglès destaca tres canvis. Primer, perquè sigui considerada com a valor, «la nova moneda necessitarà ser reconeguda legalment com a mitjà de pagament i, a més, haurà de ser acceptada obligatòriament per part d’empreses i particulars», indica. Així, serà possible utilitzar-la com si es tractés d’efectiu. En segon lloc, «caldrà una altra modificació legal que reconegui els comptes electrònics de la nova moneda digital com a dipòsits». A més, «s’haurà de prohibir l’anonimat dels titulars de la nova moneda i dels comptes electrònics per a lluitar contra el blanqueig de diners, entre altres motius», afegeix l’expert.

Finalment, com que Suècia és membre de la Unió Europea, «caldrà establir mesures a escala europea per tal que tots els ciutadans comunitaris, amb independència del seu origen, puguin utilitzar la nova moneda digital, garantint, d’aquesta manera, un dels pilars fonamentals de la Unió: la llibertat de moviments de persones i capitals, siguin residents suecs o no», diu el professor dels Estudis de Dret i Ciència Política.

Podria passar a Espanya?

Per a August Corrons, un canvi d’aquestes característiques és poc probable a l’Estat espanyol. «No veig que el diner en efectiu desaparegui més enllà d’entorns puntuals, a diferència del que passa a Suècia, que té un nivell evolutiu que no tenen molts altres països. A Espanya, actualment, el diner en efectiu permet l’economia submergida, les comissions i la corrupció; els qui se serveixen més d’aquestes qüestions són els qui menys interès tindran que això desaparegui, tret que Europa ens hi arrossegui», assegura.

En qualsevol cas, considera Benja Anglès, «si a Espanya es volgués introduir una moneda digital de curs legal, s’haurien de tenir en compte les mateixes consideracions legals fetes a Suècia, cosa que implicaria, entre altres aspectes, modificar el Codi civil i el Codi de comerç». A més, afegeix, «això comportaria que el Banc d’Espanya recuperés certa capacitat en política monetària, que actualment és en mans del Banc Central Europeu, atès que Espanya forma part de la zona euro».

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits