L'ACUP presenta la segona edició de l'informe Indicadors de formació i docència de les universitats públiques catalanes

El 20% dels estudiants de les universitats públiques catalanes fa una estada a l’estranger, d’acord amb l’objectiu europeu. Aquesta és una de les conclusions destacades de l’informe Indicadors de formació i docència de les universitats públiques catalanes (2018) que aquest divendres 25 de gener s’ha presentat a l’aula Ramón y Cajal de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB). El president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep A. Planell, ha presidit l’acte, en el qual també han intervingut Josep Pallarès, director general de Planificació en l’àmbit d’Universitats i Recerca de la Secretaria d’Universitats i Recerca, i el rector de la UB, Joan Elias. La vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica de la UB, Amelia Díaz, ha explicat els aspectes més destacats de l’estudi.

En el marc de la presentació, també s’ha informat que al final de l’any 2019 es presentarà l’Informe d’impacte social i, al final del 2020, l’Informe d’indicadors de recerca i innovació, per a continuar la tasca de retiment de comptes de l’activitat de les universitats públiques catalanes i dels resultats i els impactes de la inversió pública que s’hi ha fet, com a universitats públiques que tenen un compromís de responsabilitat i transparència amb la societat catalana i del qual la publicació dels diversos informes és una mostra.

L’informe Indicadors de formació i docència de les universitats públiques catalanes, elaborat per l’ACUP de manera biennal, té com a objectiu principal aportar informació rellevant sobre la formació i la docència, i posar en relleu i valorar la seva importància. Aquesta segona edició de l’informe dona continuïtat a la primera, que es va presentar el 2016, i vol contribuir a prendre el pols de manera periòdica a la situació de la universitat pública catalana.

L’informe es divideix en tres capítols. El primer està dedicat al sistema català de formació universitària (amb els apartats «L’oferta formativa», «El perfil dels estudiants», «El perfil del professorat», «La formació de doctorat» i «El finançament de la docència amb beques i ajuts»); el segon, al procés formatiu: metodologies i innovació docent (amb els apartats «Qualitat de l’oferta formativa», «Mobilitat i internacionalització», «Rendiment», «Pràctiques professionals» i «La innovació docent»); i el tercer, tracta de la universitat permanent (amb els apartats «Formació continuada» i «Xarxes i vincles amb la universitat»). L’estudi es tanca amb un monogràfic, que varia de tema en cada edició. El 2016 el tema va ser «L’ocupabilitat dels titulats universitaris» i en l’edició d’enguany és la «Formació i compromís social de les universitats».

Algunes conclusions destacades de l’informe

L’estudi que ha elaborat l’ACUP destaca d’entrada que l’oferta total de places de grau respecte a la població té una distribució força equitativa en el territori català, mentre que l’oferta total de places de màster respecte a la població és significativament superior a la província de Barcelona. En conjunt, l’oferta total de titulacions universitàries és en fase d’estabilització, amb l’excepció dels màsters, que cada any experimenten un lleuger increment. Així, es conclou que les diverses modalitats d’oferta formativa s’han consolidat en els darrers cinc cursos acadèmics.

Pel que fa al perfil dels estudiants, el desplegament de l’espai europeu d’ensenyament superior (EEES), amb la implantació dels primers estudis de grau el curs 2008-2009, ha comportat un creixement sostingut de la matrícula en els estudis de grau i, sobretot, en els de màster, amb un increment superior al 20% anual durant els dos darrers cursos. La matrícula en estudis universitaris oficials de grau i màster a les universitats públiques catalanes i a la UOC del curs 2016-2017 supera la xifra de 190.000 estudiants.

El curs 2016-2017, 40.874 persones van començar estudis de grau a les universitats públiques catalanes i la UOC i més de la meitat dels estudiants nous eren dones. A les universitats públiques presencials, hi comencen estudis majoritàriament persones d’entre 18 i 19 anys (7 de cada 10), mentre que a la UOC, 6 de cada 10 persones que hi accedeixen tenen entre 25 i 45 anys.

Pel que fa al perfil del professorat, el nombre total de professorat docent i investigador (PDI) s’ha incrementat en 1.466 persones al llarg del període 2013-2017, la qual cosa significa el 9,4%, però en termes d’equivalència a temps complet (ETC) l’increment ha estat de 137 persones. Dels 17.014 membres dels PDI, el 41,8% són dones, i del total, el 63,4% són doctors. A partir del curs 2015-2016, es percep un augment dels estudiants que participen en programes de doctorat. Així mateix, en els darrers cinc anys s’han portat a terme un total de 286 programes de doctorats industrials, en els quals han participat 352 empreses i 404 estudiants.

Pel que fa al finançament de la docència, el model de finançament de la Generalitat a les universitats públiques catalanes mostra un increment notable entre els anys 2004 i 2010. Els decrements, molt remarcables per efecte de la crisi, dels anys 2011, 2012 i 2013, s’han començat a remuntar, tot i que lentament, els darrers tres anys, del 2015 al 2017. L’any 2017 el finançament ordinari procedent de la Generalitat es va situar al nivell del 2007.

En aquest sentit, l’informe destaca que a Catalunya l’esforç de les famílies en el finançament dels estudis universitaris continua essent més alt que a Espanya: a Catalunya, el 30% dels ingressos procedeixen de la matrícula i a Espanya, el 23%. Els ingressos de matrícula a Catalunya representen el 21,2% dels ingressos per aquest mateix concepte en el conjunt d’Espanya, mentre que els ingressos per transferència corrent de la comunitat autònoma són només del 14,7%.

D’altra banda, l’informe posa de manifest la qualitat de l’oferta formativa. El sistema universitari públic català destaca en l’àmbit internacional per la seva qualitat contrastada, que el situa en una posició destacada en el context europeu i internacional. El percentatge d’estudiants que fa una estada a l’estranger ha anat augmentant els darrers anys fins a situar-se prop del 20%, d’acord amb l’objectiu europeu. Les dades evidencien que la universitat catalana és atractiva com a universitat d’acolliment.

L’informe també destaca que el rendiment dels estudiants universitaris ha millorat en el període d’implantació de l’EEES i ha passat del 72% al 82% en els graus i del 88% al 92% en els màsters. Amb la implantació progressiva dels graus, més de 40.000 graduats universitaris prenen contacte amb el món professional mitjançant les pràctiques professionals, tant curriculars com no curriculars, que duen a terme en empreses i institucions. Les pràctiques professionals que es fan durant els estudis milloren l’ocupabilitat dels graduats, cosa que es posa de manifest amb el 12% dels estudiants que accedeixen a la primera feina per aquesta via.

Un darrer aspecte que cal destacar és que els darrers dos cursos s’ha produït un increment dels alumnes de postgrau del 13% i un increment dels alumnes de màster del 44%, mentre que l’oferta s’ha mantingut estable. L’oferta de formació en idiomes es consolida en el conjunt de les universitats i ho fa de la mateixa manera en les diferents llengües. Destaca, però, un lleuger descens en els darrers dos cursos, que situa el volum d’alumnes total en valors similars als del curs 2010-2011.

Monogràfic: Formació i compromís social de les universitats

El monogràfic d’aquesta segona edició de l’informe tracta de la formació i el compromís social de les universitats i inclou experiències concretes que il·lustren el paper clau que tenen les universitats com a agents de transformació social. Aquestes experiències signifiquen un impuls important del sistema universitari català des de diferents àrees de coneixement: la vinculació de la universitat amb el territori per mitjà de propostes de caràcter social i transformador, la consolidació de processos d’institucionalització en cadascuna de les universitats, i un marc compartit en la perspectiva de responsabilitat social universitària, com a eix transversal d’una docència, una recerca i una transferència de qualitat.

Informe disponible en format PDF a: www.indicadorsuniversitats.cat