Els room escape entren a l'aula per a millorar l'aprenentatge

  Foto: Unsplash/JESHOOTS.COM (CC)

Foto: Unsplash/JESHOOTS.COM (CC)

30/01/2019
Anna Torres Garrote
Resoldre problemes i situacions per mitj del joc fa que l'estudiant s'involucri activament en el procs educatiu

Aprendre matemtiques tal com es feia fa vint anys o fer-ho resolent problemes jugant, en equip, per a poder trobar un tresor i sortir a temps de l’illa (s a dir, de l’aula) abans que el volc exploti pot tenir conseqncies ben diferents en l’aprenentatge dels infants. Es tracta de la introducci dels jocs d’escapada en viu (o room escape, tal com se’ls coneix actualment) a l’aula. Pedagogs i psiclegs estan d’acord en els beneficis que el joc aporta als estudiants amb finalitats educatives, bsicament perqu els motiva i la motivaci s un aspecte clau perqu aprenguin. Alguns centres educatius de l’Estat ja els han incorporat i sembla que els resultats sn ben satisfactoris.

 

Els jocs d’escapada en viu sn una tcnica de ludificaci que augmenta la motivaci i fomenta el treball en equip. S’han fet populars entre els joves i s’han convertit en una opci ms del seu lleure, i algunes empreses ja els apliquen tamb com a tcniques de construcci d’equips perqu fomenten el treball en equip. I ara fan un pas ms entrant a l’escola.

A l’aula, el professor reuneix un grup d’alumnes en una sala de la qual s’han d’escapar en un temps determinat. Per a fer-ho, hauran de resoldre uns problemes i seguir unes pistes que estaran relacionats amb els continguts curriculars que treballen a classe, i hauran d’utilitzar les seves capacitats intel·lectuals, creatives i de raonament deductiu i fer-ho en equip.

Des del vessant psicolgic, el joc d’escapada en viu fomenta el treball cooperatiu entre alumnes, el raonament deductiu i la prctica de les habilitats socials, explica la professora col·laboradora de Psicologia de la UOC Amalia Gordvil. Per a l’experta, resulta especialment interessant quan els nens poden descobrir noves facetes dels seus companys: «A classe sempre hi ha alumnes que destaquen ms acadmicament, per n’hi ha altres que passen desapercebuts, i en el joc d’escapada tenen l’oportunitat de posar en marxa un pensament ms divergent o deductiu que els fa avanar en l’objectiu del joc», exemplifica la doctora en Psicologia.

El director del mster universitari de Disseny i Programaci de Videojocs de la UOC, Joan Arnedo, alerta, per, que un problema difcil no deixar de ser-ho pel fet que es plantegi en un joc d’escapada, ni estar ms ben explicat sense una base pedaggica al darrere. «Per amb un context engrescador, tot i que fictici, en qu el resultat no t repercussi acadmica, s que l’estudiant es pot sentir ms motivat per a intentar-ho i intentar-ho fins a resoldre’l», assegura.

 

Les virtuts del joc a l’aula

Segons Gordvil, «els nens aprenen jugant de manera natural des que tenen pocs mesos, i s aix com el joc entra a formar part de la seva vida quotidiana». Per a la psicloga del centre GRAT, «introduir el joc a l’aula augmenta la predisposici dels nens a l’aprenentatge i fa que s’involucrin activament en el procs i que siguin ells els qui dedueixin el funcionament i el sentit del que aprenen», explica. «L’aprenentatge en qu l’alumne t un paper passiu no s tan efectiu», afegeix.

El joc permet posar en marxa i fomentar activitats mentals complexes i habilitats socioemocionals, com ara «observar, endevinar, anticipar, posar-se en el lloc de l’altre, expressar sentiments, posar en marxa l’autocontrol, la gesti d’emocions, el control d’impulsos i la tolerncia a la frustraci», enumera la doctora en Psicologia. A ms, afegeix, s una bona eina per a «consolidar relacions amb els companys perqu la seva manera natural de relacionar-se s per mitj del joc», conclou.

Per a Arnedo, «el joc, ents com la resoluci d’un repte amb l'nic propsit de la satisfacci d’haver estat capa de fer-ho, ha estat una eina per a aprendre des de sempre». «A les persones ens encanta resoldre reptes i veure la manera de trobar solucions donades unes restriccions artificials», explica el professor.

#expertsUOC

Foto de la professora collaboradora Amalia Gordvil

Amalia Gordvil Merino

Professora collaboradora dels Estudis de Piscologia i Cincies de l'Educaci

Expert/a en: Avaluaci i intervenci psicolgica en l'mbit d'infncia, adolescncia i famlia des de l?enfocament familiar-sistmic.

Àmbit de coneixement: Psicologia infanto-juvenil i familiar.

Veure fitxa
Foto del professor Joan Arnedo Moreno

Joan Arnedo Moreno

Professor dels Estudis d'Informtica, Multimdia i Telecomunicaci
Director del mster de Disseny i Desenvolupament de Videojocs

Expert/a en: Ludificaci (gamification), desenvolupament de videojocs, videojocs com producte cutural, jocs seriosos, programaci, seguretat a internet.

Àmbit de coneixement: Videojocs, ludificaci, xarxes i seguretat.

Veure fitxa