Els jocs d’escapada en viu són una tècnica de ludificació que augmenta la motivació i fomenta el treball en equip. S’han fet populars entre els joves i s’han convertit en una opció més del seu lleure, i algunes empreses ja els apliquen també com a tècniques de construcció d’equips perquè fomenten el treball en equip. I ara fan un pas més entrant a l’escola.
A l’aula, el professor reuneix un grup d’alumnes en una sala de la qual s’han d’escapar en un temps determinat. Per a fer-ho, hauran de resoldre uns problemes i seguir unes pistes que estaran relacionats amb els continguts curriculars que treballen a classe, i hauran d’utilitzar les seves capacitats intel·lectuals, creatives i de raonament deductiu i fer-ho en equip.
Des del vessant psicològic, el joc d’escapada en viu fomenta el treball cooperatiu entre alumnes, el raonament deductiu i la pràctica de les habilitats socials, explica la professora col·laboradora de Psicologia de la UOC Amalia Gordóvil. Per a l’experta, resulta especialment interessant quan els nens poden descobrir noves facetes dels seus companys: «A classe sempre hi ha alumnes que destaquen més acadèmicament, però n’hi ha altres que passen desapercebuts, i en el joc d’escapada tenen l’oportunitat de posar en marxa un pensament més divergent o deductiu que els fa avançar en l’objectiu del joc», exemplifica la doctora en Psicologia.
El director del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la UOC, Joan Arnedo, alerta, però, que un problema difícil no deixarà de ser-ho pel fet que es plantegi en un joc d’escapada, ni estarà més ben explicat sense una base pedagògica al darrere. «Però amb un context engrescador, tot i que fictici, en què el resultat no té repercussió acadèmica, sí que l’estudiant es pot sentir més motivat per a intentar-ho i intentar-ho fins a resoldre’l», assegura.
Les virtuts del joc a l’aula
Segons Gordóvil, «els nens aprenen jugant de manera natural des que tenen pocs mesos, i és així com el joc entra a formar part de la seva vida quotidiana». Per a la psicòloga del centre GRAT, «introduir el joc a l’aula augmenta la predisposició dels nens a l’aprenentatge i fa que s’involucrin activament en el procés i que siguin ells els qui dedueixin el funcionament i el sentit del que aprenen», explica. «L’aprenentatge en què l’alumne té un paper passiu no és tan efectiu», afegeix.
El joc permet posar en marxa i fomentar activitats mentals complexes i habilitats socioemocionals, com ara «observar, endevinar, anticipar, posar-se en el lloc de l’altre, expressar sentiments, posar en marxa l’autocontrol, la gestió d’emocions, el control d’impulsos i la tolerància a la frustració», enumera la doctora en Psicologia. A més, afegeix, és una bona eina per a «consolidar relacions amb els companys perquè la seva manera natural de relacionar-se és per mitjà del joc», conclou.
Per a Arnedo, «el joc, entès com la resolució d’un repte amb l'únic propòsit de la satisfacció d’haver estat capaç de fer-ho, ha estat una eina per a aprendre des de sempre». «A les persones ens encanta resoldre reptes i veure la manera de trobar solucions donades unes restriccions artificials», explica el professor.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció