Tres dècades de política universitària i científica a Catalunya recollides en un llibre

  Foto: Jordi Ribot / ICONNA

Foto: Jordi Ribot / ICONNA

05/02/2019
Anna Torres Garrote
La consellera Àngels Chacón presidirà la presentació de l'obra Construint la Catalunya del coneixement (1985-2015), que analitza les grans tendències, les mancances i els factors clau del sistema universitari i científic català

Aquest dijous 7 de febrer es presentarà el llibre Construint la Catalunya del coneixement (1985-2015). Tres dècades que han transformat el país des de les universitats i la recerca científica (Editorial UOC), escrit per Josep M. Vilalta, amb pròleg del president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i prefaci del rector de la UOC, Josep A. Planell. L’acte, que tindrà lloc a les 18.30 h a l’Ateneu Barcelonès, serà presidit per la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i comptarà amb la participació dels exconsellers Andreu Mas-ColellCarles Solà, Manuel Balcells, Joan Manuel del Pozo, Josep Huguet i Jordi Baiget. Moderarà l’acte la directora del diari Ara, Esther Vera.

 

L’obra recull els resultats més rellevants de les activitats nuclears del sistema de coneixement català: la formació universitària, la recerca científica, la innovació i la tercera missió universitària, la internacionalització, i els recursos i la gestió del sistema al llarg d’aquests anys. Es converteix, així, en l’única obra que analitza amb profunditat la política universitària i científica de Catalunya en aquests tres decennis, «el període en què la universitat i la ciència han fet un salt més que significatiu al nostre país», explica l’autor.

 

Els interessos particulars de vegades s’han anteposat a la lògica de servei públic

El llibre descriu que la política universitària i científica ha actuat en ocasions sota interessos particulars, gremials o territorials, més que no pas en una lògica de servei públic. «I això ha comportat, de vegades, desenvolupar un sistema a voltes desendreçat, amb encavalcaments, atenent més a interessos particulars que no pas generals», afegeix.

Josep M. Vilalta alerta d’una «certa introspecció del món acadèmic, que, tot i comportar valors positius, ha aïllat en certa manera la universitat de la societat». Malgrat tot, Vilalta evidencia que aquestes tres dècades han transformat Catalunya mitjançant les universitats i la recerca científica. «Mai en la història del país s’ha disposat d’un capital humà, d’un capital social i d’unes capacitats científiques com les que el país ha assolit al començament del segle xxi», diu.

 

Deu factors clau

El llibre analitza fins a un total de deu factors clau que han permès la consolidació d’un sistema universitari i científic català homologable a Europa. Aquests elements són els lideratges, el compromís i la professionalitat dels acadèmics i els científics; l’estabilitat i la continuïtat de les polítiques públiques; l’impuls decisiu del primer mandat del conseller Mas-Colell; el desenvolupament d’infraestructures de primer nivell europeu; un model propi i singular de recerca; el personal de gestió i els instruments de la nova gestió pública; una política d’incentius ben orientada (sobretot en el foment de la recerca); la internacionalització com a palanca de millora i modernitat, i el savi balanç entre competència i col·laboració.

 

Una anàlisi coral

El llibre, dirigit i redactat per Josep M. Vilalta, ha comptat amb la col·laboració de cinc autors més, coneixedors del sistema universitari i científic català: F. Xavier Grau, Claudi Alsina, Gemma Rauret, Josep M. Martorell i Salvador Barberà. També hi han col·laborat els consellers d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya en el període 2000-2017, que són Andreu Mas-Colell (en dos mandats diferents), Carles Solà, Manel Balcells, Joan Manuel del Pozo, Josep Huguet i Jordi Baiget.

 

Foto: Jordi Ribot/ICONNA

Enllaços relacionats