La gran batalla electoral en xarxes socials es desplaçarà de Facebook a WhatsApp

Com utilitzaran les xarxes socials els partits polítics en la campanya electoral que s’acosta? Facebook serà la xarxa més influent després de l’escàndol de les notícies falses? Malgrat que continuï essent la plataforma que demanen més a l’hora de consumir informació (el 48% de la població connectada a Espanya fa servir Facebook per a llegir, compartir o comentar notícies, segons un estudi de l’enquesta del Digital News Report 2018 que va fer la Universitat de Navarra en col·laboració amb la Universitat d’Oxford), la xarxa fundada per Mark Zuckerberg va perdent el marge d’influència, i no solament entre els més joves.

Això obligarà els partits polítics a diversificar estratègies en diferents plataformes, explica Silvia Martínez Martínez, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i coordinadora de la taula rodona «Píndoles Social Media: “La relació de mitjans i xarxes socials més enllà de Facebook”», que organitza la UOC el dimecres 27 de febrer a Madrid. Per a Martínez Martínez, «les experiències en les eleccions anteriors canvien algunes de les polítiques i les condicions d’ús de les xarxes socials».

Facebook i Twitter hi continuaran tenint un paper important, «però cada vegada d’una manera més quirúrgica», pronostica David Varona, docent col·laborador de la UOC i professor de la Universitat Loyola Andalusia. És a dir, els partits polítics faran servir les dues plataformes per a programar «campanyes molt pensades, molt ben segmentades i adreçades d’una manera molt precisa a perfils molt concrets que, després, en són els veritables difusors». Segons els experts, Instagram podria ser la xarxa en la qual les autoritats polítiques posin tot l’enginy i serà una de les plataformes més noves en la campanya electoral. «Però la gran batalla es desplaça a les plataformes de conversa privades, com ara WhatsApp i Messenger, que és on hi haurà la difusió de notícies que busquen la viralitat més agressiva», afegeix Varona.

Cal no descartar tampoc mètodes nous per a arribar a més públic i per vies diferents, afegeix Martínez Martínez, «mitjançant solucions com la que ja es va posar en pràctica amb el bot per a Telegram de Politibot, coincidint amb les eleccions espanyoles del 2016».

La reputació de Facebook, en dubte

Els motius pels quals Facebook perd pes com a plataforma per a consumir informació, i no tan sols electoral, són bàsicament «els escàndols vinculats amb temes de seguretat i protecció de dades i la distribució de notícies falses», explica Varona. «La lluita contra les notícies falses i les pressions que ha rebut arran de les eleccions que va guanyar Donald Trump» han perjudicat aquesta xarxa social, segons el professor col·laborador de la UOC. Si a això s’afegeix que la setmana passada un comitè de la Cambra dels Comuns britànica va demanar mesures urgents contra Facebook per a impedir la desinformació, després d’acusar-la de «gàngster digital» i de violar «intencionadament» la llei de protecció de dades i competència britànica, la xarxa social liderada per Mark Zuckerberg queda afectada seriosament.

Per tal de pal·liar aquesta manca de confiança, representants de Facebook ja han anunciat «mesures relacionades amb augmentar la transparència d’accions polítiques publicitàries, entre les quals hi ha la identificació i l’autorització», explica Martínez Martínez.

D’altra banda, els mil·lennistes es decanten per recórrer a altres plataformes a l’hora de consumir continguts: a Espanya un de cada tres joves troba a YouTube o Twitter un espai per a les notícies i el 16% ja fa servir Instagram amb aquesta finalitat, segons l’enquesta del Digital News Report 2018. I, si seguim les tendències dels Estats Units, també cal fer atenció a una altra plataforma: Snapchat. Segons l’enquesta Ús de les xarxes socials el 2018 que ha fet el Pew Research Center (PEW), un centre de recerca amb seu a Washington, encara que Facebook i YouTube són les que fan servir més els adults, prop del 78% dels joves de 18 a 24 anys fa servir Snapchat, i una gran majoria d’aquests usuaris (71%) visiten la plataforma diverses vegades al dia. En aquest sentit, Martínez Martínez destaca que els joves poden percebre que la xarxa fundada per Zuckerberg és una plataforma «per a un públic d’edat més adulta i, per tant, que està desfasada».

A més, també cal no perdre de vista les plataformes de conversa privada com WhatsApp i Telegram, destaca Varona. L’estudi Digital News Report 2018 revela que WhatsApp és la segona plataforma a la qual els espanyols recorren més a l’hora de consumir notícies: la fa servir el 36% dels usuaris. I l’estudi de PEW destaca que la popularitat de WhatsApp a l’Amèrica Llatina també es va estenent als llatins als Estats Units: el 49% dels hispans és usuari de WhatsApp, en comparació del 14% dels blancs i del 21% dels negres.

L’impacte de Facebook en els mitjans de comunicació

Com afecta els mitjans de comunicació, la pèrdua d’influència de Facebook? «Per a molts, el trànsit d’informació procedent d’aquesta xarxa social era clau, de manera que el seu descens afecta l’estratègia de negoci i fins i tot la sostenibilitat del mitjà», adverteix Martínez Martínez. A la seva pèrdua d’influència s’hi afegeix, a més, la introducció de canvis en l’algorisme que han impactat en la visibilitat dels continguts difosos per aquesta plataforma i, en conseqüència, el seu abast orgànic.

Què faran els mitjans davant d’aquest panorama? «Podrien recórrer a un model de pagament a Facebook per a augmentar la visibilitat de les publicacions en aquest context en què la plataforma busca potenciar un model de venda que li asseguri mantenir la tendència en el volum d’ingressos», explica aquesta professora de la UOC. I, d’altra banda, tal com s’ha vist, el creixement d’altres plataformes «pot afavorir el trànsit cap als mitjans de comunicació, especialment si es vol impactar un públic jove», explica.