Acadèmics insten governs i universitats de l'Amèrica Llatina a acreditar l'ensenyament superior en línia

 
08/04/2019
Helena Loaiza
Només l'1% dels programes d'ensenyament en línia i a distància de Colòmbia són acreditats en alta qualitat

L’ensenyament superior en línia a l’Amèrica Llatina passa per un moment determinant, i és hora que els governs i les institucions públiques i privades comencin a documentar les xifres i generar polítiques que promoguin l’ensenyament en línia, i treballin en la qualitat d’aquesta modalitat. Aquesta va ser una de les grans conclusions, en el marc de la Càtedra Europa, del XII Simposi Les Societats davant el Repte Digital, coorganitzat per la UOC i la Universitat del Nord de Barranquilla, a Colòmbia, els dies 21 i 22 de març.

 

«Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom» són els objectius que dictamina l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 4 de l’Agenda 2030; a més, és la primera vegada que les Nacions Unides fixen l’ensenyament superior com un dels aspectes que cal complir, cosa que impulsa els governs a treballar amb aquesta premissa.

Per a aconseguir arribar a la meta, els governs centrals d’alguns països llatinoamericans han impulsat l’ensenyament superior en línia, amb l'objectiu de donar més accés, més cobertura i més oportunitats a tots els ciutadans. Però funciona bé aquesta implantació?

Albert Sangrà, director acadèmic de la Càtedra UNESCO d’Educació i Tecnologia per al Canvi Social de la UOC, va emfatitzar la necessitat de documentar les xifres: «A l’Amèrica Llatina, l’ensenyament en línia passa per un moment determinant davant l’Estat i la societat. No obstant això, el fet que es registrin poc les dades, o que no es divulguin, ha fet més difícils els processos de recerca».

Un altre dels aspectes determinants en la implantació de la modalitat en línia en aquesta regió és la qualitat. «Des del punt de vista de la institució, el que importa és l’acreditació, perquè es considera que ofereix qualitat sempre que compleixi els estàndards, però no és del tot així. Hi ha altres factors que s’han de tenir en compte», assegura Sangrà, i afegeix que «per manca de recerca, recorren a mètriques que poden portar a errors fàcilment, com pensar que el temps connectat o el nombre de clics donen compte de la qualitat de l’ensenyament rebut».

Maria Taulats, directora de l’Àrea de Planificació i Qualitat de la UOC, va participar en el panel internacional sobre qualitat i reputació. En resposta a la pregunta de quins són els reptes de l’aprenentatge en línia en l’ensenyament superior, ha destacat que a la UOC és molt important l’autoavaluació periòdica per a controlar fins a quin punt el model dissenyat dona resposta a la missió per la qual va ser creada la Universitat. Així mateix, la UOC treballa en conjunt amb agències de qualitat, especialment amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). És així com han acompanyat tot un procés per a fixar una reglamentació de l’ensenyament superior en línia. «L’AQU va crear un grup de treball amb la participació d’experts, entre els quals hi ha el professor Sangrà, per a elaborar unes guies específiques per a la formació de l’ensenyament en línia; són les primeres guies que hi ha a escala internacional sobre aquest tema».

Les polítiques públiques, i els processos d’implantació que es donen a l’Amèrica Llatina respecte a l’ensenyament superior en línia, tenen alts i baixos, i les universitats d’aquesta regió fan una crida perquè els ens avaluadors passin a avaluar per capacitats d’aprenentatge i contextos.

«En la modalitat virtual i a distància, a Colòmbia hi ha 404 programes autoritzats, però només l’1% és acreditat en alta qualitat», assenyalava Fernando Cantor, portaveu de la Càtedra Europa del Consell Nacional d’Acreditació de Colòmbia (CNA). Xifres com aquestes han portat l’entitat a reavaluar els criteris d’avaluació de l’ensenyament en línia en aquest país.

Lluís Pastor, director de l’eLearn Center de la UOC, indica que la desconfiança dels organismes reguladors sobre si la formació en línia és prou bona és moltes vegades el que no deixa avançar el sistema. «Cal treballar amb les entitats certificadores perquè puguin entendre la diferència de la formació en línia», va assegurar.

Els experts que van participar en aquesta jornada van convidar les universitats públiques i privades, i també els governs de l’Amèrica Llatina, a recollir proves i crear reglamentacions enfocades a avaluar l’ensenyament superior en línia, i a la vegada a instaurar un observatori d’ensenyament superior en línia en aquesta regió.