15.000 presos van treballar en més de 20 camps de concentració a Mallorca

  Foto: Maria Eugènia Jaume

Foto: Maria Eugènia Jaume

08/05/2019
Leyre Artiz
La memòria històrica vol recordar aquells «esclaus oblidats» que van construir més de 200 km de carretera a l'illa

Entre 1936 i 1942 es van construir a Mallorca més de 200 quilòmetres de carreteres encara en ús avui dia. Ho van fer uns 15.000 presos que van treballar en més de 20 camps de concentració durant la guerra i en els primers anys de la dictadura. Aquestes són les xifres que calcula María Eugènia Jaume, investigadora i alumna del grau i del màster d'Història de la UOC, que ha elaborat un treball final de màster sobre els camps de treball de Mallorca que recull fonts fins ara inèdites.

La investigadora Jaume serà una de les participants en la jornada ¿Per a què serveix la memòria històrica avui?, organitzada a la seu de la UOC a Palma el dissabte 11 de maig. Per mitjà de dos diàlegs, es debatrà sobre els efectes jurídics, democràtics, cívics, historiogràfics i artístics que ha tingut i pot tenir per a la societat un millor coneixement i reconeixement del passat.

Segons el coordinador de la jornada, Jaume Claret, director del grau d'Història, Geografia i Història de l'Art de la UOC, l'interès creixent pel franquisme respon a un comportament habitual en societats que han viscut successos traumàtics com una guerra civil o una dictadura. Com Alemanya amb l'Holocaust o com les repúbliques del con sud d'Amèrica: «Els avis callen, els pares comencen a parlar-ne tímidament i els nets exigeixen saber». A Espanya, «el moviment entorn de l'anomenada memòria històrica respon a aquesta voluntat de saber, no per reobrir ferides, sinó per suturar-les, per recuperar la dignitat, per construir un relat integrador del passat i per evitar repetir determinats passatges de la història». En aquest sentit, explica Claret, a Mallorca hi ha hagut «bastant consens polític» per a aprovar una legislació que, per exemple, està facilitant l'obertura de fosses comunes.

Recuperar la dignitat és «recuperar els noms de les persones que van treballar en els més de 20 camps de concentració de Mallorca», afegeix María Eugènia Jaume, «donant importància a les identitats i donant nom a les carreteres». De moment, la investigadora, que publica aquest mes el llibre Esclaus oblidats. Els camps de concentració a Mallorca 1936-1942 (editorial Documenta Balear), ha recuperat 3.000 noms, «però encara en queden molts més», afegeix.

 

Presos comuns i polítics

Als camps de Mallorca es van concentrar presos comuns i polítics, i tant mallorquins com arribats de la península. Durant els primers anys de la guerra, els camps van tenir dos objectius principals: primer, buidar les presons, que estaven a vessar durant els primers mesos de la guerra; i segon, disposar d'un lloc on reeducar i adoctrinar els presos opositors al règim. Segons explica María Eugènia Jaume, en alguns camps, com el de Cap Pinar, en llevar-se de matí tots havien de cantar el Cara al sol. També se sap que en ocasions s'obligava els presoners a lluitar amb els franquistes al front republicà, afegeix.

Els primers anys, els presoners es van dedicar a construir les carreteres al voltant de Mallorca que encara avui són transitades. «Francisco Franco el 1933 havia estat comandant militar de les Balears, coneixia perfectament la precarietat de les carreteres en aquesta illa i, per tant, dificultaven un moviment àgil de les tropes en cas d'atac enemic», explica la investigadora.

Acabada la guerra, entre 1940 i 1942 van canviar els interessos de les construccions «a causa d'un nou temor: l'inici de la Segona Guerra Mundial», continua Jaume, davant l'amenaça d'atac d'un país aliat per l'amistat del règim amb els països de l'Eix. A partir d'aquell moment, les construccions es van centrar en la defensa i es van construir nius de metralladora al voltant del litoral de l'illa.

 

Campos envoltats de filferro espinós

A Mallorca, a diferència d'altres llocs, es creu que només es va construir un camp de concentració: el que se situa a la zona muntanyenca d'Artà, a les possessions de Son Morey i Ferrutx. Per a la resta, es van habilitar espais de terra a cases senyorials on tancaven els presoners. Els espais eren envoltats de filferro espinós per a impedir la fugida dels presoners. Un dels primers d'aquestes característiques va ser el de Llatzeret de Sóller, situat al nord de l'illa, que va ser inaugurat el 1936 i en el qual se sap que van morir quatre presoners en un accident. En altres camps, com el de Regana (Llucmajor) o el de So n'Amoixa (Manacor), es fabricaven barracons de fusta que es desmuntaven i es portaven a uns altres com el de Formentera o Tetuan.

 

Jornada "Per a què serveix la memòria històrica avui?"

En la jornada organitzada per la UOC participarà Margalida Capellà, professora de la UIB, especialista en dret internacional penal i dret internacional dels drets humans i impulsora de les lleis de Recuperació de persones desaparegudes i de Memòria democràtica de les Illes Balears. Capellà protagonitzarà el primer diàleg amb el professor de la UPF i investigador al Max Planck Institute Alfons Aragoneses, especialista en lleis de memòria i en la relació entre dret, justícia, memòria i identitat col·lectiva. Aragoneses ha coordinat el cens de deportats espanyols als camps de concentració nazi.

En el segon diàleg participen David Ginard, professor de la UIB, especialista en història del moviment obrer, la repressió política del franquisme, la resistència contra el règim i el moviment de dones contra el feixisme a Balears; Jaume Miró, guionista i dramaturg, autor de peces teatrals creades a partir de la recerca sobre la guerra civil i el primer franquisme a Mallorca; i, finalment, la mateixa Maria Eugènia Jaume.