Mesures per a afrontar l'arribada massiva de MENA: una llei europea i un repartiment més equitatiu

Actualment hi ha 13.012 menors estrangers no acompanyats (MENA) vivint a Espanya sota la tutela de les comunitats autònomes, segons l’informe Los derechos de los niños y niñas migrantes no acompañados en la frontera sur española, elaborat per Unicef. Del 2017 al 2018, les arribades per mar van créixer un 158% i els menors registrats en el sistema de protecció van augmentar un 103%. Pel que fa a nens i nenes no acompanyats arribats en pasteres, les dades de 2017 revelen un augment de gairebé un 400% en comparació amb l’any anterior.

Estem preparats per a fer front a l’augment progressiu que preveuen els experts? «El sistema ja està desbordat», adverteix Marc Puig, professor col·laborador del màster de Gestió i Solució de Conflictes de la UOC i educador social. «És comprensible que davant d’una urgència s’opti per obrir més centres on ubicar provisionalment els menors migrants, però és fonamental prendre altres mesures que no només apedacin el problema, sinó que prevegin solucions a llarg termini i mitiguin l’alarma social.»

És necessària l’aprovació d’una llei europea integral i coordinada que unifiqui i estableixi un marc normatiu general per a protegir els drets d’aquests menors migrants, opina Marc Puig. Actualment, cada país té els seus propis procediments i en concret a Espanya cada comunitat autònoma estableix els seus protocols. Això provoca, segons Marta Calderero, professora col·laboradora del màster de Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i Estratègies d’Intervenció de la UOC, que molts menors s’escapin del centre d’acollida que se’ls ha assignat i viatgin a altres comunitats que ofereixen recursos millors.

Un repartiment més equitatiu, centres especialitzats i educadors més formats

El Govern d’Espanya va anunciar a finals de l’any passat un sistema de repartiment per comunitats autònomes que, de moment, no s’està implantant. «Andalusia és la primera comunitat en nombre de MENA acollits, seguida de Catalunya, però hi ha comunitats com La Rioja, les Illes Balears o Navarra, per exemple, que encara no assisteixen aquests menors en els seus centres», explica Puig, que considera «prioritària» una implicació de tots en l’ajuda a aquests joves perquè «s’integrin a la societat i no els empenyem als carrers».

Actualment, l’increment de MENA en territori espanyol n’està provocant l’«amuntegament» i la convivència amb altres menors amb necessitats totalment diferents. Però aquesta és una «solució d’emergència que no s’ha de convertir en norma», segons denuncia el professor. En una primera fase, la convivència amb altres adolescents que presenten diferents referències vitals i culturals «no sol funcionar», de manera que és «fonamental» disposar ja de suficients centres especialitzats.

«La possibilitat de conviure amb companys de la mateixa cultura, amb una experiència migratòria semblant, redueix el sentiment d’aïllament i genera sensació de benestar, sobretot al començament de l’acolliment», afegeix Marta Calderero. Ja en una segona fase, es recomanen programes mixtos que permetin la convivència amb altres adolescents, i estableixin normes i valors culturals que afavoreixin el procés d’integració.

Els menors no acompanyats que arriben a Europa arrosseguen una càrrega física i emocional que requereix una atenció altament especialitzada. La recerca duta a terme el 2017 Menores extranjeros no acompañados en España: necesidades y modelos de intervención va revelar que gairebé la totalitat dels adolescents se sentien sense forces per a tirar endavant, un sentiment que solia arribar acompanyat de pèrdua de gana i problemes de son (92,9%). Quant al seu estat físic, una mica més de la meitat dels joves (52,4%) va reconèixer patir algun dolor habitual, sobretot mal de cap, d’esquena i d’estómac.

La cura dels menors que arriben als centres d’acollida recau en els educadors socials, «que en la majoria dels casos no tenen formació específica. És importantíssim disposar de més recursos per a formar adequadament les persones que s’hauran d’encarregar de tutelar-los i d’afavorir-ne la integració», explica Marc Puig.

A més de mesures complementàries, com ara classes d’idiomes o cursos de formació professional, els adolescents requereixen una teràpia assistencial que «en redueixi el malestar emocional i n’augmenti la resiliència davant de futures dificultats», afegeix Marta Calderero.

Alarma social per l’increment de delinqüència

Unicef calcula que la meitat d’aquests adolescents acaba abandonant els centres d’acollida, sigui pel seu compte o amb l’ajuda de màfies, alhora que denuncia la presència de gran nombre de nens vivint al carrer, «sotmesos a risc d’explotació sexual i altres abusos». «Si la meitat dels adolescents s’estan al carrer, sense protecció, a qui sorprèn que hagin de delinquir per sobreviure?», expressa Marc Puig.

En l’última memòria dels òrgans judicials de Barcelona, els jutges van mostrar la seva preocupació per l’increment de MENA internats en centres de justícia juvenil després de la comissió d’un delicte (al novembre de 2018, un terç dels internats eren menors migrants) i instaven les autoritats administratives a fer «un esforç addicional per a aportar solucions». Segons dades dels Mossos d’Esquadra, un 18% dels menors migrants no acompanyats que ha arribat a Catalunya en els últims tres anys ha delinquit.

Notícies com la recent agressió d’un grup de MENA a un equip del programa Espejo Público d’Antena 3, o l’apallissament per vint menors migrants no acompanyats a dos vigilants del centre d’acollida del barri madrileny d’Hortaleza, contribueixen a l’increment de l’alarma social. Tampoc no hi ajuda l’aflorament de reaccions violentes en grups incontrolats, com va passar en un assalt recent al centre de menors de Castelldefels, a la província de Barcelona.

«És cert que molts d’aquests menors cometen delictes arrossegats per la seva situació», reconeix Marc Puig, que també adverteix que aquest augment de la violència i la delinqüència, associat als pocs recursos, pot impulsar-nos a emprendre mesures de més control i seguretat, «cosa totalment lògica i raonable, sempre que no es produeixin en detriment d’altres accions que afavoreixin la inserció d’aquest col·lectiu en la societat».

De fet, «aconseguir una feina i aconseguir una forma de vida millor a Europa constitueix el principal motiu de l’impuls migratori dels MENA», segons l’estudi Menores extranjeros no acompañados en España: Necesidades y modelos de intervención. «Si els retornem als seus països d’origen, aquests joves provaran de tornar una i altra vegada, i s’exposaran de nou als abusos de les màfies. Si volem posar fi a la delinqüència en aquests col·lectius, la solució requereix emprendre mesures que en propiciïn la integració efectiva en la societat», conclou el professor de la UOC.