21/5/19 · Salut

Apps per a promoure l'exercici físic: el repte d'integrar les percepcions

Toni Caparrós, ex-preparador físic de bàsquet d'elit, explica que «necessitem conèixer variables tant objectives com subjectives»
Foto: Filip Mroz/Unsplash

Foto: Filip Mroz/Unsplash

Mentre proliferen les aplicacions per a fer entrenaments físics –n'hi ha milers a Google Play i l'App Store–, els experts encaren el repte de crear programes d'entrenament digital que siguin realment efectius i no comportin cap risc per a la salut.

Les aplicacions són un gran estímul per a fomentar l'exercici físic, però no n'hi ha prou amb mesurar la freqüència cardíaca, la distància recorreguda o la velocitat. Toni Caparrós, que ha estat preparador físic d'equips de bàsquet com el Barça o la selecció espanyola masculina i assessor dels Grizzlies de Memphis en l'NBA, explica que «els professionals de l'activitat física i la salut hem de poder definir, com a mínim, variables relatives a la intensitat i al volum de treball. Necessitem conèixer tant les de caràcter objectiu com les de caràcter subjectiu».

Així, per exemple, variables com la intensitat es mesuren habitualment amb l'escala de Borg, que mostra l'esforç percebut de l'1 al 10, o bé amb emoticones associades. «Són els que s'observen actualment com a més aplicables i fiables», explica Caparrós, que actualment és professor a l'INEFC Barcelona i ha cursat un màster de Societat de la Informació i el Coneixement a la UOC.

Aquest monitoratge digital de l'activitat física és un repte sanitari, perquè a més té aplicacions més enllà del rendiment esportiu. I és que en els usos terapèutics també és més que necessari registrar les percepcions dels pacients: «Aquestes variables autoreportades són molt importants perquè ens parlen de la qualitat de vida, l'efectivitat o la seguretat percebuda pels mateixos usuaris», afirma la professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Carme Carrión. Ja es comencen a recollir en situacions concretes, com després de determinades intervencions quirúrgiques o en el tractament d'algunes patologies cròniques.

«En el camp de la salut digital queda molt camp per recórrer, i les apps, sensors i xats que s'han creat fins ara encara no han incorporat les variables autoreportades, llevat d'algunes experiències que estan encara en el pla de la recerca», afirma la professora Carrión, que és la investigadora principal del grup de recerca eHealth Lab de la UOC.

Les aplicacions tenen, doncs, un gran potencial que depèn de les dades que es puguin recollir: «Cal adaptar aquesta potencialitat a certes variables de control que ens defineixin els registres de manera aplicable. Queda feina per fer», afirma també Toni Caparrós en una entrevista al blog Salud con Ciencia de la UOC.

Toni Caparrós, en un seminari sobre salut digital a la UOC

Com gestionar l'activitat física i l'exercici físic per mitjà de la salut digital serà el tema del proper Healthy Workshop de la UOC, que tindrà lloc dijous, 23 de maig, a les 12.30 h. Toni Caparrós reflexionarà amb els professors de la UOC sobre les variables de què cal disposar per a prescriure exercici físic i de com integrar-les en les aplicacions de salut digital.

El taller, organitzat pels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, tindrà lloc a la seu de la universitat a l'edifici del 22@, a la Rambla del Poblenou, 156, de Barcelona.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Salut