El poc temps entre eleccions farà créixer l'abstenció

  Foto: Hal Gatewood/Unsplash

Foto: Hal Gatewood/Unsplash

22/05/2019
Beatriz González
La proximitat entre els processos electorals també afavoreix l'efecte contagi, que reprodueix els resultats

És la primera vegada a la història de la democràcia que tenen lloc dues convocatòries de quatre processos electorals amb tan poc marge de temps, i, segons els experts, aquest fet tindrà conseqüències en el comportament electoral. Una d’aquestes conseqüències serà que aniran menys electors a les urnes. Mentre que a les eleccions generals del 28 d’abril hi va haver una participació alta, que va arribar al 75,75%, gairebé sis punts per sobre de les anteriors generals, els analistes polítics pensen que la convocatòria del pròxim 26 de maig, en què es trien els representants europeus i municipals, a més dels autonòmics en moltes comunitats, tindrà una participació força més baixa a causa de la sensació d’afartament. «Habitualment, quan es crida a votar en períodes molt seguits, l’elector es cansa, i això es tradueix en menys participació», assenyala Ernesto Pascual, doctor internacional en Ciència Política, Polítiques Públiques i Relacions Internacionals i professor del màster universitari d’Anàlisi Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

L’abstenció, en aquest cas, s’interpreta com una manifestació d’esgotament. Tan sols es podria entendre com una forma de protesta en cas que fos organitzada. «Organitzar-se per a abstenir-se, o fins i tot per a votar nul, pot ser una pràctica política que alguns grups o col·lectius fomentin i duguin a terme com a forma de protesta», explica Israel Rodríguez Giralt, psicòleg i investigador de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. «De fet, en totes les convocatòries electorals hi ha persones, més o menys afins a certes (i variades) visions o ideologies polítiques, que decideixen no votar com a acte polític, com a protesta, denúncia o no reconeixement de la mateixa contesa electoral. Sigui perquè tenen altres idees de què és la política, o perquè consideren que aquesta és una forma de democràcia pobra, poc representativa o poc directa», assenyala el professor Rodríguez Giralt. També es poden donar mobilitzacions més específiques, sigui de partits polítics o de la mateixa societat civil, que aprofitin una contesa electoral per a qüestionar la legitimitat d’una convocatòria electoral determinada o per a denunciar abusos o la falta de neutralitat en el sistema electoral. « En aquests casos, és clar que no anar a votar es torna un gest de protesta política», diu el professor.

En l’escenari actual, entre els electors hi haurà un gran percentatge «que decidirà no anar a votar perquè considera que ja ha complert a les generals», explica el professor Pascual, que preveu que aquest comportament es donarà tant a les municipals, en què ha votat entre el 64% i el 67% dels electors en les cinc convocatòries de les dues últimes dècades, com a les autonòmiques, a les comunitats on s’han convocat.

 

Les europees, més importants que mai

Pel que fa a les europees, hi intervenen altres factors, a més de la proximitat entre els comicis, perquè s’hi registri una participació baixa. «Tot i que ara mateix les eleccions europees són importantíssimes, perquè es pot donar la circumstància que els grups d’extrema dreta aconsegueixin unificar-se i fer un sol grup com a minoria de bloqueig al Parlament Europeu, es continuen veient com un fet llunyà. Històricament, les eleccions europees tenen una participació molt baixa a l’Estat espanyol», recorda Pascual, i esmenta els percentatges de participació en les últimes convocatòries per a aquests comicis, que ni tan sols van arribar al 46%. Les xifres més baixes es van registrar a les últimes eleccions europees, celebrades el 2014, quan tan sols un 43,8% dels electors va exercir el dret al vot. Cinc anys abans, el percentatge va ser del 44,9%, una xifra molt similar a la del 2004, quan va anar a votar el 45% de l’electorat espanyol. En els comicis europeus celebrats a l’Estat espanyol, tan sols s’ha superat dues vegades la barrera del 60% de participació, i en totes dues aquesta convocatòria va coincidir amb les eleccions municipals i autonòmiques: el 10 de juny de 1987, en els primers comicis europeus que van tenir lloc a l’Estat espanyol, es va arribar al 68,5%, i el 13 de juny de 1999 va anar a votar més del 63% de l’electorat.

Per això, per a augmentar la participació, l’estratègia més encertada, en opinió dels experts, seria la celebració d’una única convocatòria, malgrat que aquesta opció també tindria conseqüències en el vot. «Si haguéssim fet un superdiumenge, amb tots els comicis alhora, hauríem facilitat que s’anés més a les urnes. Però això fomentaria que les eleccions que els votants consideren més importants, que serien les generals a l’Estat espanyol, tinguessin tot el pes en el debat», explica Ernesto Pascual.

 

Efecte contagi

D’altra banda, entre els que sí que vagin a les urnes, es preveu que es generi l’efecte contagi, és a dir, que es reprodueixin els resultats de les eleccions de l’abril passat. «En situacions com aquesta, hi ha un altre factor que influeix en el comportament electoral», assegura el professor del màster universitari d’Anàlisi Política de la UOC. «És el que anomenem contagi electoral, que es tradueix en el fet que les dinàmiques que hem vist en les eleccions de fa poques setmanes ―el PSOE pujant, el PP cap avall, Ciutadans al mig, Vox en ascens arribant a les institucions i Podem també en baixada― més o menys es reproduiran en aquestes eleccions», assenyala Pascual, que adverteix que l’excepció poden ser les localitats més petites. «A les municipals sempre hi ha el factor corrector del candidat, i com més petita és la localitat, més pes té aquest factor. Però els municipis mitjans i grans tendeixen més a aquest efecte contagi, que reprodueix les dinàmiques de les eleccions generals», afirma.

Segons explica el professor Pascual, en el vot hi influeixen diversos components, entre els que tenen més pes hi ha els components prospectius i els retrospectius. Aquests darrers són els relacionats amb l’avaluació de les promeses electorals (què s’ha complert i què no o com s’ha comportat el candidat). Pel que fa als prospectius, es refereixen a la capacitat del candidat per a generar entusiasme i crear en l’elector bones expectatives que aconsegueixi projectes il·lusionants. Altres factors que influeixen en el nostre vot són l’avaluació dels programes, el component ideològic i l’atractiu general del candidat en si mateix.

#expertsUOC

Ernesto Pascual

Professor del màster universitari d'Anàlisi Política de la UOC.

Expert/a en: Anàlisi Política

Àmbit de coneixement:

Foto del professor Israel Rodríguez Giralt

Israel Rodríguez Giralt

Expert/a en: Moviments socials i activisme polític, en particular l'activisme entorn de la salut i les polítiques socials d'atenció a la dependència: moviment de vida independent, neurodiversitat, grups de pacients, activisme de la gent gran; participació pública en la societat del coneixement: coexperts i democràcia tecnològica; desastres, política i col·lectius vulnerables.

Àmbit de coneixement: Psicologia i moviments socials.

Veure fitxa