31/5/19 · Estudis de Dret i Ciència Política

Compartir vídeos o imatges sexuals pot ser delicte

Les ofenses contra la intimitat cobren força a internet encara que el ciberdelicte més freqüent és el frau
Fotos: Robin Worrall / Unsplash

Fotos: Robin Worrall / Unsplash

L'any 2017, segons les últimes dades publicades pel Ministeri de l'Interior, hi va haver 4.912 persones investigades i detingudes per ciberdelictes a Espanya. El delicte més comú és el frau informàtic, amb gairebé 2.000 investigats (1.997), seguit per les amenaces i les coaccions (1.189) i els delictes sexuals (772). Les comunitats on hi ha més persones investigades i detingudes per ciberdelictes són Andalusia, la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid; Catalunya se situa en la setena posició del rànquing.

«El frau és el tipus de delicte més freqüent també en l'àmbit físic, però en el ciberespai els infractors aprofiten les oportunitats que els ofereix internet», afirma Antònia Linde, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. El mateix succeeix en l’àmbit dels delictes contra la intimitat, Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UOC, afirma que la majoria de casos es donen per la difusió d’imatges a xarxes socials i plataformes sense consentiment, com és el cas de la treballadora d’Iveco. “Algú que obtingui una imatge d'una altra persona que pugui afectar greument a la seva intimitat, encara que tingui el seu consentiment, si és revelada i se'n fa difusió no autoritzada, es considera un ciberdelicte contra la intimitat”, explica Tamarit. Segons dades del Ministeri, l’any 2017 el 72% dels investigats i detinguts per ciberdelictes contra l’honor van ser homes on l’edat més prevalent era la franja dels individus de 26 als 40 anys, seguida per la dels 40 a 51 anys.

L’expert alerta, que aquells que redifonen aquest contingut hauran d'assumir les conseqüències de les seves accions, perquè revelen o ofereixen a tercers imatges que ajuden a donar més audiència, i per tant, és una conducta que pot tenir resposta penal. 

Existeix un perfil de ciberdelinqüent?

«No hi ha un perfil únic, de la mateixa manera que no hi ha un perfil únic de delinqüent tradicional, i cal diferenciar entre tipus de delicte comès», explica Linde. «Algunes recerques suggereixen que els ciberdelinqüents tenen certes característiques demogràfiques comunes amb els delinqüents tradicionals, com ara una probabilitat més elevada de ser home o més propensió a ser jove», afirma Linde. Per a l'experta, aquesta característica respon al fet que el jovent disposa de més habilitats tecnològiques.

En aquesta línia, l'Estudio sobre la cibercriminalidad en España 2017 confirma la prevalença del gènere masculí entre els investigats i detinguts per cibercrims: el 2017, el 77% són homes, mentre que les dones representen el 23% del total. Passa el mateix amb les franges d'edat, ja que la de 26 a 40 anys, seguida per la de 18 a 25, és la que acumula més investigats. Aquest patró d'edat es repeteix tant en el cas dels homes com en el de les dones.

Altres recerques han mostrat característiques diferents dels delinqüents tradicionals. «Algunes revelen que els ciberdelinqüents tenen una probabilitat més elevada de tenir un nivell educatiu, socioeconòmic i intel·lectual més elevada que el dels delinqüents tradicionals, així com una estructura familiar més estable», afirma Linde.

Sobre les seves característiques psicològiques, «alguns estudis han mostrat trets propis determinats, com ara introversió, addicció a les tecnologies, alta desinhibició en línia, nivell elevat de manipulació i manca d'empatia», detalla l'experta.

Conèixer els factors per prevenir

«Més que un perfil, és important identificar quins factors estan associats a la implicació en la ciberdelinqüència. L'objectiu és intervenir-hi per tal de prevenir tant la implicació com la reincidència», adverteix. «El món digital augmenta les oportunitats perquè el ciberdelinqüent actuï, permet el desenvolupament dels trets i les habilitats necessaris per a cometre els delictes i la manera en què ciberdelinqüent i víctima es relacionen», explica Linde.

En només vuit anys, el nombre de víctimes per ciberdelinqüència a l'Estat espanyol s'ha duplicat, segons dades del Ministeri de l'Interior. Des de l'any 2011, quan se'n van comptabilitzar 28.963 casos, la tendència ha estat creixent fins a arribar a superar la barrera dels 60.000 casos denunciats l'any 2017.

«Cal més recerca orientada a trobar teories explicatives que identifiquin els factors i les característiques en els ciberdelinqüents per a prevenir que s'impliquin en el ciberdelicte», conclou Linde.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits