Maltractament de persones grans: un problema silenciat

  Foto:  Unsplash / Matthew Bennett

Foto: Unsplash / Matthew Bennett

13/06/2019
Leyre Artiz
Una de cada sis persones de ms de 60 anys pateix violncia psicolgica, atacs fsics, agressions sexuals o abusos econmics

La majoria no denuncia els maltractaments per por i vergonya

Una de cada sis persones grans pateix maltractaments al mn i el 33% dels ancians que viuen a residncies s vctima d'abusos, segons un informe de l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) publicat l'any passat. A Espanya, aquestes xifren baixen, «encara que no hi ha gaires estudis i la majoria dels casos de maltractament queden ocults», adverteix Montserrat Lacalle, professora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci de la UOC. Per exemple, segons l'informe Factors de risc del maltractament de persones grans en la famlia en poblaci espanyola, elaborat pel Centro Reina Sofa para el Estudio de la Violencia, el 0,8% dels ancians deia que patia maltractament per part d'algun familiar. Els cuidadors de persones grans amb dependncia reconeixien, per la seva banda, taxes ms altes de maltractament: en concret del 4,5%.

«Es preveu que el maltractament de persones grans augmenti», adverteix Lacalle, ja que la poblaci envelleix i cada vegada hi haur ms persones dependents, un dels factors que multiplica el risc a l'hora de patir maltractaments. La poblaci mundial de ms grans de 60 anys passar de 900 milions el 2015 a uns 2.000 milions el 2050, segons l'OMS. A Espanya, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadstica (INE), els ms grans de 65 anys constitueixen el 17% de la poblaci total, percentatge que s'elevar al 23% i al 30% els anys 2031 i 2050, respectivament. Tamb augmentaran les persones ms ancianes. El 1998, noms 3.474 espanyols tenien ms de cent anys; a la fi de la propera dcada, les projeccions apunten que n'hi haur ms de 100.000.


Un problema invisible: els ms grans no denuncien

La societat, s conscient de l'abs que pateixen les persones grans? Segons l'estudi «Percepci de la poblaci sobre els maltractaments a persones grans», presentat pel Grup Mmora el 2015, el 26,2% de les persones consultades afirmava conixer en primera persona casos de maltractament de gent gran. D'aquestes persones, un 72% en coneixia un cas, un 20% dos casos i un 7,5 % fins a tres.

No obstant aix, els experts denuncien que el maltractament d'ancians s un problema gaireb invisible. En aquest mateix estudi es va detectar que «la majoria de les persones no denuncia per por o vergonya». I tampoc s un problema que interessi gaire, si jutgem per l'escassa recerca que es du a terme sobre el tema: «Malgrat la freqncia i les greus conseqncies per a la salut, els maltractaments de persones d'edat continuen sent una de les formes de violncia menys estudiades en les enquestes nacionals de salut i una de les menys incloses en els plans nacionals de prevenci de la violncia», denunciava Alana Officer, assessora superior de salut del Departament d'Envelliment i Cicle de Vida de l'OMS.

«s molt difcil que una persona dependent denunci el seu cuidador», admet Lacalle, «ms encara si s un familiar o un fill; i molt poques de les denncies tiren endavant». Moltes persones maltractades se senten culpables, creuen que sn una crrega i temen acusar els fills o les parelles per por del que pugui passar si ho fan. Qui els cuidar si aquestes persones no hi sn? Qu els passar als familiars si la denncia tira endavant? El maltractament a la llar queda ocult, explica Lacalle, encara que es dona en proporci molt ms alta que als centres d'atenci a persones grans. No obstant aix, diu, solen sortir a la llum els que ocorren en aquestes institucions. «I encara que existeixen, per descomptat, i que cal establir totes les mesures per a evitar-los, no tenen tanta incidncia si es t en compte el gran nombre de persones que acudeixen a aquests centres o hi viuen. A la llar no hi ha controls; a les institucions, s», diu.


A ms dependncia, ms possibilitat de maltractament

L'esperana de vida ms alta ve acompanyada d'un increment de persones amb malalties degeneratives i dependents i, en conseqncia, augmentar el nombre d'ancians maltractats. «No per l'edat», matisa Lacalle, «sin per la situaci de dependncia». Tamb s'eleva el risc si hi ha un sol cuidador o si depn econmicament de la persona a qui atn.

Les estadstiques tamb afirmen que hi ha ms dones grans que pateixen maltractaments que no homes, «per aix pot ser degut al fet que elles tenen una esperana de vida ms llarga i ms risc de patir deteriorament cognitiu», explica la professora de la UOC. L'estrs, la sndrome d'esgotament professional o la sobrecrrega dels cuidadors tamb sn factors que incrementen el risc. En tot cas, sobretot «sn les caracterstiques de l'agressor, no les de la vctima, les que incrementen el risc que es doni una situaci de maltractament. Des d'aquesta perspectiva, qualsevol persona gran pot convertir-se en vctima de violncia si es troba amb un individu amb determinades caracterstiques», s'explica en l'estudi dut a terme pel Centro Reina Sofa para el Estudio de la Violencia.

«En molts casos la persona que exerceix el maltractament ni tan sols n's conscient», diu Lacalle, sobretot si aquest maltractament s psicolgic. Segons l'estudi Prevalena de maltractaments de persones grans que viuen a la comunitat a Espanya, publicat el 2012 en la revista cientfica Medicina Clnica, el tipus ms freqent de maltractament s el psicolgic (11,5%), seguit pel maltractament fsic i sexual (2,95%). La negligncia (2,07%) i l'abs econmic (1,11%) sn menys freqents.


Soluci? Ms recursos i una altra mentalitat

En un altre nivell, es pot parlar tamb de «maltractament institucional», el que exerceixen les administracions quan no aporten els recursos necessaris perqu les persones grans tinguin una vida digna i deleguen la cura exclusiva en les persones de qui depenen. El cuidador necessita vacances, desconnectar, temps lliure… En aquest sentit, la professora de la UOC assenyala la necessitat de disposar de ms recursos per a evitar els casos de maltractament a persones grans. A ms, fa referncia a un canvi de mentalitat de les societats occidentals, en les quals s'exerceix un culte a la joventut i a la salut «que s l'anttesi de la vellesa». Per a Lacalle, cal «bandejar els prejudicis socials que rebutgen les persones grans».

#expertsUOC

Montserrat Lacalle

Professora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci de la UOC

Expert/a en: Psicologia i Cincies de l'Educaci

Àmbit de coneixement: