La gent gran torna a la universitat per sentir-se activa o fer voluntariat

Foto: Steve Buissinne / Pixabay.

Foto: Steve Buissinne / Pixabay.

24/07/2019
Beatriz Gonzlez
La UOC duplica en els cinc ltims cursos el nombre d'estudiants de ms de 65 anys
Les noves tecnologies ja no sn una barrera per seguir estudiant

«De gran vull estudiar» ja no s una frase reservada als ms joves. Cada vegada hi ha ms persones que opten per continuar cursant estudis superiors ms enll dels 65 anys, fins i tot en universitats en lnia, com la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Encara que continua sent un col·lectiu minoritari, en els ltims cinc cursos s'ha duplicat el nombre de persones de ms de 65 anys matriculades en aquesta universitat, especialment en estudis no oficials. «Durant els ltims cinc cursos han comenat estudis a la UOC aproximadament unes 400 persones de ms de 65 anys, la qual cosa mostra una tendncia de creixement que ha portat a doblar la xifra de nous estudiants des del curs 2014-2015 (52) fins al curs 2018-2019 (103)», explica Julio Meneses, responsable de la Unitat d'Avaluaci de Projectes Institucionals de l’eLearn Center de la UOC.

«Dues terceres parts d'aquests estudiants han iniciat estudis no oficials, mentre que la tercera part restant ha comenat estudis oficials, cosa que inclou matrcules en els programes de grau, mster universitari o doctorat, i sn majoria els que ho van fer en els programes de grau (63,39%). Pel que fa a la distribuci per sexe, els homes sn majoria en tots dos tipus d'estudis, diferncia que s lleugerament superior en el cas dels estudis oficials, on la proporci s de fins a gaireb tres homes per cada dona», comenta Meneses. Segons aquestes dades, el perfil dels estudiants de ms de 65 anys es correspon majoritriament amb el d'un home que es proposa fer uns estudis no oficials, «probablement amb inters per ampliar els seus coneixements en una matria en particular, per sense la intenci de completar una titulaci oficial».

Per a Daniel Lpez Gmez, professor dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci de la UOC, hi ha diverses raons que podrien explicar l'augment de la gent gran a les universitats. La primera s que els que ara tenen entre 65 i 75 anys «pertanyen a una generaci que, en general, disposa de recursos econmics suficients per a poder continuar estudiant. A ms, es tracta d'un grup demogrfic amb un nivell formatiu alt i per al qual l'educaci ha tingut molt de valor com a motor de progrs social. I, en segon lloc, un gran nombre de persones que est entre aquestes edats ha tingut una trajectria laboral estable i ha desenvolupat una carrera professional, i considera que aquesta etapa de la vida s un bon moment per a continuar sent actiu i contribuir a la societat mitjanant el voluntariat, l'activisme i l'associacionisme. La idea de continuar actius grcies als estudis els encaixa molt b», afirma.

 

La nova gent gran: es tanca la bretxa digital

Aquest escenari de gent gran activa modifica l'estereotip al qual se solien associar les persones de ms de 65 anys: ara sn persones molt ms connectades a les noves tecnologies i amb interessos ms amplis del que es pressuposava. «Els estereotips "edatistes" dibuixen la gent gran com una poblaci amb unes capacitats d'aprenentatge limitades o fins i tot nul·les. Per aquesta generalitzaci s poc precisa», adverteix Mireia Fernndez-Ardvol, investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. «Nombrosos estudis emprics mostren que podem continuar aprenent a qualsevol edat, sobretot si tenim inters. A ms, la categoria "persona gran" s una etiqueta que agrupa poblacions molt heterognies i generacions diferents. Seria bo comenar a segmentar l'etiqueta i parlar de manera ms precisa d'aquest grup demogrfic d'importncia creixent», assenyala.

Salvador Aldana s un d'aquests estudiants de ms de 65 anys que ha tornat a la universitat temps desprs d'haver-se jubilat. Amb 90 anys, est matriculat del grau de Disseny i Creaci Digitals. «La meva dona, pianista professional, estudia Dret a la UOC. Em va dir: "per qu no estudies tu tamb?". Sempre he dibuixat, he fet exposicions fotogrfiques... Per, a ms, m’ha interessat conixer noves tecnologies, no em fa por l’ordinador i faig servir programes com Photoshop o PowerPoint per a les presentacions o les conferncies que imparteixo sobre art. Fins ara ho he fet per lliure, per volia millorar i em vaig matricular d'aquest grau», explica Salvador.

Com Aldana, per als estudiants de ms de 65 anys matriculats a la UOC, les noves tecnologies ja no sn una barrera. Aix ho demostren estudis com el de l'Associaci Serveis Integrals per a l'Envelliment Actiu (SIENA): el 44% de les persones grans recorren a xarxes com Facebook o WhatsApp per a evitar la solitud, mentre que la segona via sn les trucades telefniques a familiars, amics i vens (23%).

«Hi ha una divisria digital d'edat i l's d'internet disminueix entre la poblaci ms gran. Aix, segons l'ltima dada publicada per l'INE corresponent al 2018, el 86% de la poblaci de 16 a 74 anys s usuria habitual d'internet. Per el percentatge cau fins al 49% en el segment d'edat ms gran, el de 65 a 74 anys», explica Mireia Fernndez-Ardvol. «Ara b, s precisament en aquest grup d'edat en qu augmenta ms l'adopci digital, i la divisria d'edat mostra certa tendncia a tancar-se. Un cop en lnia, la poblaci ms gran desenvolupa estils d'usos que, ms o menys sofisticats i diversificats, sn rellevants per a la socialitzaci i per a la gesti de la vida quotidiana», assenyala la investigadora de l'IN3 de la UOC.

Segons Fernndez-Ardvol, les tecnologies digitals permeten la personalitzaci creixent de l'experincia d'usuari. I aquesta caracterstica, ben utilitzada, ajuda a acompanyar millor les minories, que s el cas de la gent gran: sn minoria en els entorns digitals (a causa de la divisria d'edat) i tamb en l'mbit de l'ensenyament superior. «Aix, doncs, es poden generar entorns ms inclusius si les dimensions de la personalitzaci es pensen i es dissenyen des del punt de vista i amb la participaci de la gent gran», assegura.

Per la seva banda, Julio Meneses tamb pensa que «a mesura que augmenta l'inters per a ampliar la formaci al llarg de tot el cicle vital, i particularment en el moment en qu les barreres d'accs relacionades amb la tecnologia es tornen menys importants, les institucions d'ensenyament superior tenen un repte important en tot el que est relacionat amb la millora de l'acompanyament dels col·lectius que s’hi acosten. En aquest sentit, com a universitat oberta que es proposa desenvolupar una oferta al servei de les necessitats de formaci del conjunt de la societat, la UOC t a ms una bona oportunitat per a contribuir decididament a reduir la desigualtat en les oportunitats que, tradicionalment, han patit alguns col·lectius com el de les persones grans. No obstant aix, no hem d'oblidar que en aquest col·lectiu encara hi ha desigualtats importants com la que t a veure amb el sexe, on encara les dones continuen tenint un paper minoritari malgrat tot», comenta.

#expertsUOC

Foto del professor Julio Meneses Naranjo

Julio Meneses Naranjo

Expert/a en: Metodologia de la investigaci, abandonament i reingrs dels estudiants als sistemes educatius superiors, incorporaci de la tecnologia a l'educaci primria i secundria, relaci dels infants i els joves amb les TIC, particularment els dispositius mbils, i desigualtat digital.

Àmbit de coneixement: Metodologia de la investigaci en cincies socials.

Veure fitxa
Foto de la investigadora Mireia Fernndez Ardvol

Mireia Fernndez Ardvol

Investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)

Expert/a en: Comunicaci mbil, gent gran i TIC; impacte de les tecnologies en el desenvolupament social i econmic.

Àmbit de coneixement: Sociologia, economia i tecnologia.

Veure fitxa
Foto del professor Daniel Lpez

Daniel Lpez Gmez

Expert/a en: Conseqncies socials i tiques de les innovacions tecnolgiques en el camp de la salut i l'atenci social, especialment en la promoci de l'envelliment actiu i la vida independent. Formes d'apropiaci social de la tecnologia i participaci en processos d'innovaci social i tecnolgica per part de collectius vulnerables. Cohabitatge snior. Gesti de situacions d'emergncia i desastres amb collectius especialment vulnerables.

Àmbit de coneixement: Psicologia social i estudis socials de la cincia i la tecnologia.

Veure fitxa