Deu consells per a gaudir del turisme gastronòmic sense riscos

Foto: Agathe Marty / Unsplash

Foto: Agathe Marty / Unsplash

29/07/2019
Beatriz González
Viatjar o estar de vacances no és incompatible amb menjar de forma saludable

Més de 260.000 turistes van visitar Espanya el 2018 atrets per la cuina local, un 16,7% més que l'any anterior

Sancocho a Colòmbia, ceviche al Perú, Bún bò huế al Vietnam, gulasch a Hongria... Descobrir la gastronomia del lloc que visitem s'ha convertit en un atractiu més a l'hora de decidir una destinació turística. Com assenyalava Isabel Oliver, secretària d'Estat de Turisme en funcions, en el Fòrum Mundial de Turisme Gastronòmic que va tenir lloc el mes de maig, l'any passat «més de 260.000 turistes van visitar Espanya per la seva gastronomia, un 16,7% més que l'any anterior», la qual cosa va representar una facturació de més de 18 milions d'euros. I, de la mateixa manera que la nostra gastronomia és un reclam per als estrangers, nosaltres també ens sentim atrets per la cuina local de regions diferents de la del nostre lloc d'origen.

Es tracta d'una manera d'endinsar-nos en altres costums i tradicions, coneixent una de les expressions més importants de la cultura que hi ha a les societats locals. Però per a poder-la gaudir al màxim i alhora continuar mantenint una dieta saludable que beneficiï el nostre organisme, els experts recomanen seguir aquests deu consells:

  1. Compte amb els bufets

Molts paquets turístics inclouen bufets en els quals podrem tastar la cuina local. Segons explica AnnaBach, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), tenir la possibilitat de servir-nos la quantitat que vulguem del plat que ens vingui de gust «pot ser una bona opció, ja que tens la possibilitat de triar entre una gran varietat d'amanides que sempre hi solen estar presents, com també de posar-te poca quantitat d'alguna preparació que sigui més densa energèticament, sense que te n'hagis de menjar un plat o una ració completa. Però, d'altra banda, oferir tanta varietat de plats ens pot induir a menjar més, fins i tot encara que no tinguem gana, perquè ens sentim atrets per l'aspecte».

Per això, la seva recomanació és prendre com a referència un plat gran i omplir-lo de la manera següent: una meitat, amb amanida o verdures, i l'altra meitat, amb els plats que ens vingui de gust tastar. Pel que fa a les postres, una bona idea és «mig plat petit amb fruita i completar la resta amb algun caprici si ens ve de gust, però sempre intentant imitar les proporcions d'un plat saludable», continua Bach.

  1. Menjar sense arribar-se a atipar del tot

Els excessos no solen ser bons aliats i, en alimentació, aquesta màxima no és cap excepció. «La recomanació general seria intentar menjar sense arribar-se a sentir tip, prioritzant plats vegetals (amanides, verdures...) i també primers i guarnicions, i agafant racions més petites de plats que continguin salses, arrebossats, fregits ...», aconsella Alicia Aguilar Martínez, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, que també recomana limitar les begudes alcohòliques, «ja que tenen un contingut energètic elevat, a més que ja de per si no són saludables».

  1. Higiene

A casa és senzill controlar els elements que poden fer perillosa la ingesta de fruita i verdura crua: n'hi ha prou de mantenir-les separades d'aliments crus d'origen animal com ara carn, pollastre i marisc; rentar-les amb aigua corrent, com també els estris de cuina i les superfícies de preparació d'aliments, perquè no entrin brutícia o gèrmens a la superfície quan es tallin, i refrigerar la fruita i la verdura que s'hagi tallat, pelat o cuinat durant les dues hores prèvies.

No obstant això, quan viatgem no tenim aquest control sobre les fruites i verdures, de manera que, si ens sorgeix cap dubte sobre la higiene dels aliments crus, és preferible no consumir-los, especialment quan es tracta de grups de població vulnerables. «Qualsevol persona pot contraure una malaltia transmesa pels aliments, però les persones de certs grups tenen més probabilitats d'emmalaltir i també de tenir una malaltia més greu. Aquests grups són els infants de menys de 5 anys, les dones embarassades, els adults de més de 65 anys i les persones amb sistemes immunitaris debilitats», assenyala Anna Bach, directora del màster universitari d’Alimentació en l'Activitat Física i l'Esport de la UOC.

  1. Una mica d'ordre

Un error freqüent durant els viatges és que seguim una alimentació més «desordenada» tant en la composició dels menús com en horaris i quantitat. A més, «la manca de planificació també pot fer que acabem abusant d'alguns aliments i en deixem altres de banda, sigui perquè ens agraden menys o perquè hi ha menys oferta», adverteix Alicia Martínez, directora del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC. Convé tenir-ho present per a intentar ajustar la quantitat, seguir un horari i procurar menjar variat sempre que ens sigui possible.

  1. Gaudir dels mercats locals

Els mercats s'han convertit en les últimes dècades en un reclam cultural i turístic de primer ordre. Com explica el director de la Càtedra UNESCO d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Francesc Xavier Medina, «la possibilitat de sentir el pols d'una societat, d'acostar-se a la seva gent i als seus productes, ha afavorit que cada vegada més turistes trobin en aquests espais un atractiu singular que els fa dignes de ser visitats», diu animant a conèixer de prop la cultura per mitjà del menjar. L'única precaució que s'ha de tenir és la d'aplicar el sentit comú. «Pel que fa a tot el que es menja i es manipula, tant en els mercats com en els llocs de menjar de carrer, cal prendre determinades precaucions, especialment en relació amb les normes d'higiene. No podem parlar de manera genèrica de qualsevol lloc o país. Però, en qualsevol cas, és evident que en relació amb el menjar cal prendre determinades precaucions, que són les que imposa simplement el sentit comú», assenyala.

  1. Deixar que el cos s'acostumi

En explorar la cuina local és possible que alguns dels sabors dels productes o plats que tastem siguin molt diferents dels que estem acostumats en els nostres llocs d'origen. «No és estrany que trobem molt picants, per exemple, alguns plats que consumim en llocs com Mèxic o el Nepal. I, per a algunes persones, això pot implicar problemes estomacals o gàstrics a causa de la falta d'hàbit. No solament en relació amb el que es menja, sinó també amb el canvi d'aigua o de context en general. Per això s’ha de parar atenció al cos, no intentar forçar i consultar un professional si els problemes estan fora del comú o són persistents», assenyala Francesc Xavier Medina.

Així, es recomana tastar quantitats petites al principi «per a valorar tant la tolerància com si ens agrada. No solament el picant pot ocasionar cert malestar si no hi estem acostumats, també el pot provocar qualsevol aliment o preparació (espècies no habituals en la nostra cuina, greixos utilitzats...)», adverteix la professora Anna Bach.

  1. Fixar-se en la temperatura a la qual se serveixen o es mantenen els plats en el bufet

Els aliments s’han de mantenir per sota de 5 °C o per sobre de 65 °C per a evitar la proliferació de microorganismes i així disminuir el risc d'infeccions i intoxicacions alimentàries.

  1. Carns i peixos, ben fets

Per prudència, és aconsellable demanar que el menjar estigui cuit adequadament. Certs aliments, com la carn, el pollastre, els ous, el marisc i el peix, s’han de cuinar a una temperatura que sigui prou alta per a eliminar els microbis nocius que podrien tenir. Per això, els experts recomanen tornar el plat perquè el cuinin més si en un restaurant serveixen carn, pollastre, peix, marisc o ous poc cuits.

  1. Limitar el consum de refrescos

Durant les vacances solem augmentar el consum de refrescos, un producte que té una relació directa amb l'aparició de sobrepès, obesitat, diabetis tipus 2 i totes les malalties relacionades amb la síndrome metabòlica. Com explica Laura Esquius, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, «els sucres lliures dels refrescs aporten calories innecessàries. Per això, un consum elevat s'associa a una mala qualitat de l'alimentació, a l'obesitat i a un risc més elevat de patir problemes de salut crònics». Esquius recorda que l'OMS recomana reduir la ingesta de sucres lliures a menys del 10% de la ingesta calòrica total, encara que se suggereix que una ingesta de menys del 5% tindria beneficis de salut addicionals. «Aquests percentatges representen, per exemple, per a una alimentació de 2.000 kcal, una quantitat de sucres de 50 g (el 10%) i de 25 g (el 5%). Una llauna de 330 ml d'una beguda ensucrada o refresc ja aporta uns 37 g de sucre de mitjana», indica la professora, membre del grup de recerca FoodLab de la UOC.

  1. Tornar a la rutina

Com a últim consell, els experts recomanen recuperar rutines saludables a la tornada del viatge si no ho hem pogut fer abans. «Canviar la nostra alimentació durant deu o quinze dies de vacances no sol representar un gran problema, ja que el seu impacte serà relativament baix. Però sí que és important tornar a uns hàbits saludables a la tornada: prioritzar el consum d'aliments com arròs, pasta, llegums o pa; prendre cinc racions diàries de fruites i verdures, i de tres a quinze cullerades d'oli d'oliva; menjar més peix que carn...», assenyala Bach, membre del grup de recerca FoodLab de la UOC, afegint que l'important és recuperar el nombre i la distribució d'àpats diaris, moderar la quantitat i eliminar «extres» més habituals durant les vacances, com ara l'alcohol, les postres o els aperitius.

#expertsUOC

Foto de la professora Anna Bach

Anna Bach Faig

Professora dels Estudis de Salut

Expert/a en: Promoció de la salut (alimentació i activitat física). Portaveu en nutrició comunitària: alimentació laboral, gastronomia, restauració i salut.

Àmbit de coneixement: Nutrició, alimentació i salut pública.

Veure fitxa
Foto de la professora Alicia Aguilar Martínez

Alicia Aguilar Martínez

Professora dels Estudis de Ciències de la Salut
Directora del màster universitari de Nutrició i Salut
Sotsdirecció dels Estudis Ciències de la Salut

Expert/a en: Hàbits alimentaris, educació nutricional i aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació a la promoció de la salut.

Àmbit de coneixement: Nutrició.

Veure fitxa
Foto del professor Francesc Xavier Medina Luque

F. Xavier Medina Luque

Professor dels Estudis de Ciències de la Salut
Director de la Càtedra UNESCO d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament

Expert/a en: Antropologia social, antropologia alimentària, estudis alimentaris, vi i turisme gastronòmic, cultures mediterrànies, identitats socials i ètniques.

Àmbit de coneixement: Sistemes alimentaris, cultura i societat.

Veure fitxa
Foto de la professora Laura Esquius

Laura Esquius de la Zarza

Professora dels Estudis de Ciències de la Salut
Directora acadèmica del postgrau de Nutrició, Rendiment Esportiu i Salut

Expert/a en: Nutrició i salut, nutrició esportiva, alimentació i càncer, nutrició clínica i dietoteràpia.

Àmbit de coneixement: Nutrició, alimentació i nutrició esportiva.

Veure fitxa