12/9/19 · Estudis d'Economia i Empresa

Un 10% dels usuaris del patinet elèctric abans circulaven en cotxe o moto a Barcelona

Els efectes sobre el medi ambient i la necessitat de regulació centren el debat sobre aquest transport a les ciutats
Foto: Marek Rucinski / Unsplash

Foto: Marek Rucinski / Unsplash

Va ser el producte estrella del Nadal passat i, segons els experts, la febre del patinet elèctric no ha fet sinó començar. Un dels models, el Xiaomi Mi Scooter, figurava entre els 10 productes més venuts a Amazon durant el Nadal passat, una mostra de la revolució que està desencadenant aquest vehicle de mobilitat personal (VMP). Un altre signe que cada vegada hi ha més ciutadans que el trien com a mitjà de transport és l'auge del lloguer compartit, dirigit per empreses privades: Bolt, una multinacional de la micromobilitat estoniana, ja té més de 25 milions d'usuaris en 30 països. I un altre dels gegants, la nord-americana Lime, assegura que l'ocupació dels seus patinets es va multiplicar gairebé per sis en els últims mesos.

No obstant això, el desembarcament del patinet elèctric a les grans ciutats no està essent pacífic. Segons el fiscal de sala coordinador de Seguretat Viària (Ministeri de l'Interior), Bartolomé Vargas, durant els 11 primers mesos de l'any passat es van produir a Espanya 273 accidents en què van estar implicats patinets elèctrics i, almenys en dos, hi va haver morts. Un escenari en el qual pot ser que influeixi la situació d'alegalitat que viu el sector. «Que no hi hagi regulació crida el comportament incívic perquè els usuaris que utilitzen aquests vehicles no estan controlats. Això vol dir que hi pot haver menors conduint, que es condueixi sense casc, que augmenti no tant el nombre d'accidents com la possibilitat que aquests siguin més greus... A més, no queda clar per on poden circular i per on no, cosa que fa que s'agreugin els conflictes amb els altres modes de transport», explica Eduard J. Álvarez, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i expert en mobilitat i logística urbana.

Segons explica J. Álvarez, també professor del màster Ciutat i Urbanisme de la UOC, quan hi ha un accident entre dos cossos no importa únicament la velocitat sinó el producte de la massa (el pes de la persona) per la velocitat. Per això una col·lisió entre un vianant i un patinador pot resultar molt greu. «Si un patinet xoca contra un cotxe pot generar un gran problema per al conductor del patinet. Però un patinet que circula a 30 km/h i xoca contra un vianant pot causar tant de mal com una bicicleta o un ciclomotor, o fins i tot més, i això cal considerar-ho. El fet de no regular obre un ventall d'incertesa i de perillositat en les vies que és difícil de gestionar», adverteix el professor.

Una regulació immediata

És una de les raons per les quals els experts en mobilitat urbana reclamen una bona regulació immediata, ja que fins avui la Direcció General de Trànsit només ha dictat una instrucció, el 2016, que ha quedat obsoleta per l'evolució tecnològica dels models. Països com França ja han regulat l'ús d'aquests dispositius a causa dels problemes que ocasionaven, ja que en ciutats com París la situació era caòtica.

«Des del meu punt de vista, la regulació aquí és senzilla: assimilar el patinet elèctric al ciclomotor», explica Eduard J. Álvarez, que afirma que d'aquesta manera el casc seria obligatori, tothom tindria assegurança, es necessitaria una llicència per a conduir-los, només en podrien fer servir els més grans de 16 anys i haurien de portar llum i circular per la calçada. A més, obligant els usuaris del patinet a anar per la calçada, es reforçaria «la tendència de les ciutats a regular les vies com a vies 30, ja que els cotxes hauran d'anar amb més compte. I això sí que contribuiria a la mobilitat urbana», afirma.

La sostenibilitat, en dubte

Un dels avantatges que s'associa a l'ús dels VMP és que milloren la sostenibilitat de la mobilitat urbana. Tanmateix, també aquesta condició s'està qüestionant. La raó és que, encara que la transició cap a la mobilitat elèctrica tingui aspectes positius per a les ciutats perquè significa molta menys contaminació a destinació i motors més eficients, l'electricitat necessària per al seu funcionament s'ha de produir en algun lloc, i amb les fonts de generació d'energia actuals no és sostenible. «Al final estem creant un altre tipus de contaminació sobre el planeta, encara que es redueixi, i molt, la contaminació a destinació», assenyala el professor de la UOC.

Un altre problema relacionat amb la sostenibilitat dels patinets elèctrics és que no capten usuaris que hagin decidit canviar el cotxe per aquest mitjà de transport, que era l'objectiu. Segons mostrava el segon baròmetre del RACC del ciclista urbà a Barcelona, més del 30% dels que fan servir el patinet procedeix del transport públic, i el 41% procedeix de modes no motoritzats, cosa que significa que són persones que anaven caminant o amb bicicleta. «Si l'objectiu era fer un transvasament del vehicle de combustió al vehicle elèctric, només n'estem captant un 10%, que és el nombre d'usuaris de patinet que procedeixen del cotxe o de la moto. I aquest és un percentatge tan petit que no compensa», assenyala Eduard J. Álvarez.

A això anterior se suma una altra realitat que tampoc no afavoreix la sostenibilitat de les ciutats: si gran part dels que utilitzen el patinet procedeix del transport públic, un servei deficitari que l'Administració decideix prestar per qüestions socials i mediambientals, l'escassetat de demanda pot posar en perill el futur d'aquest servei. «En el moment en què comencem a restar quota al transport públic, fem que creixi el dèficit perquè descompensem l'oferta i la demanda: la demanda baixa i l'oferta, essent la mateixa, augmenta el cost per passatger, i evidentment el cost no finançat mitjançant tarifa. Per això es pot donar la situació que la proliferació de VMP acabi reduint tant la demanda de transport públic que s'acabin tancant línies», assenyala el professor de la UOC, i afegeix que l'única solució a aquesta situació seria que les plataformes que presten els serveis de lloguer fossin públiques, de manera que es pogués compensar el dèficit de tarifa de l'autobús amb els ingressos del patinet elèctric.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits