10 coses que cal saber per a viure en un altre país de la UE

Segons l’Idescat, aquest any hi ha 316.599 catalans que resideixen fora de Catalunya. França és el país que acull més persones (42.952), seguit d’Argentina (30.699) i Alemanya (25.263). La xifra global duplica la de fa deu anys. Quant als Erasmus, Espanya és el tercer país que més universitaris Erasmus envia a l’exterior i el que més en rep de la UE. En aquest context creixent de situacions de mobilitat, ja sigui per estudis o per motius de feina, la UOC crea el primer seminari universitari en línia de ciutadania europea per a proporcionar a totes aquestes persones, i a les que estiguin pensant a viure un temps a l’estranger, informacions i coneixements sobre els drets i deures que tenen com a ciutadans europeus.

La professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC Teresa Romeu, responsable del seminari Ciutadania europea en l’era digital, i la professora col·laboradora Cristina Fuertes exposen un decàleg amb tot el que cal saber abans de marxar una temporada a treballar o estudiar a un altre país de la Unió Europea.

1. És necessari el passaport?

A l'espai Schengen no és necessari presentar el DNI o el passaport. Als països que estan fora d’aquest espai, que són Bulgària, Croàcia, Xipre, Irlanda, Romania i el Regne Unit, sí que cal presentar el passaport o un document d'identitat vàlid.

1. Els euros es poden usar a tot arreu?

No tots els països membre de la UE fan servir la moneda comunitària. Actualment hi ha 19 països membres que fan servir l'euro (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovènia, Eslovàquia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França (excepte els territoris del Pacífic, que utilitzen el franc CFP), Grècia, Irlanda, Itàlia (excepte l'enclavament de Campione d'Italia, on circula el franc suís), Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, els Països Baixos (tret de les Antilles Neerlandeses, que tenen el florí de les Antilles Neerlandeses, i d'Aruba, amb el florí d'Aruba), Portugal i Xipre); la resta utilitzen monedes pròpies.

1. Quins tràmits cal fer si es vol viure en un altre país de la UE?

Aquest tipus de tràmits varien en funció del temps de l’estada, si es viatja sol o amb família i el motiu del viatge (feina, estudis…). La UE disposa de regulacions per a cadascuna d’aquestes situacions.

1. Quina documentació serà útil a l’hora d’estudiar en un estat membre de la UE?

Com a estudiant universitari i ciutadà de la UE, la persona té dret a estudiar a la universitat de qualsevol país membre en les mateixes condicions que els ciutadans d'aquest país. No obstant això, les condicions d'admissió varien molt segons els països i les universitats. En aquest sentit, pot ser útil tenir preparat el CV europeu i el passaport de les llengües.

1. Hi ha alguna opció per a demanar beques d'estudi?

Amb el programa Erasmus+, l’estudiant universitari té la possibilitat de cursar part dels estudis o fer pràctiques en un altre país. Amb Erasmus+ no cal pagar taxes acadèmiques o de matrícula a la universitat d'acollida perquè els estudis que es cursin a l’estranger es consideren una part integral de la carrera i es rep una beca de la UE per cobrir les despeses de subsistència i viatge.

1. I si el trasllat es fa amb els fills?

Com a ciutadans de la UE, els fills tenen dret a estar escolaritzats en qualsevol país de la UE en igualtat de condicions amb els ciutadans d'aquest país.

1. Què passa si cal anar al metge?

A la UE, el país responsable de la seguretat social i la cobertura sanitària depèn de la situació econòmica i del lloc de residència de cada persona, no de la seva nacionalitat. És important conèixer de quin país depèn el règim de Seguretat Social pel qual s’està cobert. En qualsevol cas, la Targeta Sanitària Europea és el document individual que certifica el dret del seu titular a rebre les prestacions sanitàries que siguin necessàries des d'un punt de vista mèdic, durant una estada temporal en qualsevol dels països integrants de la UE i de l'Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Liechtenstein, Noruega) i Suïssa, tenint en compte la naturalesa de les prestacions i la durada prevista de l'estada.

1. Quina seria la situació de treball a un altre país de la UE?

Tots els ciutadans de la UE tenen dret a treballar, com a empleat o autònom, en qualsevol país de la UE sense necessitat de permís de treball, a excepció dels croats, subjectes a restriccions temporals.

1. Quines opcions de participació ciutadana ofereix la UE?

Tot ciutadà de la UE té dret a votar i presentar-se com a candidat a les eleccions tant locals com al Parlament Europeu en el país europeu on visqui. També pot participar en l'elaboració de les polítiques europees a través de la Iniciativa Ciutadana Europea, en què es fixen les prioritats dels ciutadans. Gràcies a aquesta iniciativa, és possible demanar a la Comissió Europea que proposi legislació. La petició ha d'anar signada per un mínim d'un milió de ciutadans d'almenys una quarta part dels països membres de la UE (és a dir, en l'actualitat, set països).

Tot ciutadà també pot presentar una petició al Parlament Europeu, tant per necessitats o queixes personals com per assumptes d'interès públic. Per a queixes sobre mala gestió per part d'institucions o òrgans de la UE, es pot adreçar al Defensor del Poble Europeu.

1. I si volgués crear una empresa digital a la UE?

En la societat actual, en què la transformació digital i la internacionalització han contribuït a diluir les fronteres, cal preguntar-se si és possible parlar de noves formes de residència i ciutadania, adaptades a aquest entorn digital i global. En aquest context, Estònia va crear l’E-Residency (residència digital) a finals de l'any 2014. Es tracta d’una figura legal que pot ser sol·licitada per qualsevol ciutadà d'arreu del món, que permet al seu beneficiari ser considerat resident digital d'Estònia. D'aquesta manera, i per mitjà d'un document d'identificació amb certificat electrònic, es pot accedir a tot el ventall de tràmits en línia d'Estònia que inclouen, entre altres, la possibilitat de crear una empresa 100% en línia, gestionar comptes bancaris, signar certificats, pagar impostos (IVA europeu inclòs)... El tràmit és ràpid, senzill i poc costós: únicament cal omplir un formulari i una «carta de motivació», i abonar 100 €. Amb aquest programa, Estònia ha aconseguit atraure talent i noves empreses al país, fins al punt que actualment compten amb més de 30.000 e-residents provinents de tots els països del món, i pretenen arribar als 10 milions l’any 2025. Entre aquests més de 30.000 e-residents hi ha al voltant de 326 ciutadans espanyols, la majoria emprenedors, que han sol·licitat a Estònia la seva residència digital.

La UOC llança el seminari «Ciutadania europea en l’era digital»

El seminari Ciutadania europea en l’era digital, que durarà sis setmanes, serà en línia i s'engegarà el 6 de novembre. A les persones que cursin aquest seminari se’ls donaran les eines per a comprendre i entendre tota la informació lligada a la ciutadania europea i se’ls acostarà a les institucions i les reglamentacions europees per a empoderar-les i dotar-les dels elements bàsics i fonamentals que han de saber. Es tracta d’un dels seminaris de UOC X - Xtended Studies, branca de la Universitat Oberta de Catalunya que aixopluga tota la formació que va més enllà de la universitària.     

El seminari s’ha presentat aquest dijous, 19 de setembre, a La Pedrera, i ha comptat amb la participació del secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vidal i Grau; el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas; el rector de la UOC, Josep A. Planell; el director general de UOC X - Xtended Studies, Ignasi Buyreu, i la professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i responsable del seminari, Teresa Romeu.

Durant l’acte, Buyreu ha explicat que el seminari vol donar resposta a les problemàtiques d’Europa, com la digitalització i els moviments migratoris. Per la seva banda, Romeu ha fet èmfasi en els punts clau que abordaran, com el d’integrar els valors cívics i culturals, analitzar la complexitat de la identitat europea i conèixer els drets i deures dels ciutadans europeus. Tarradellas ha destacat la manca de coneixement que hi ha, precisament, sobre el darrer punt, és per això que ha agraït a la UOC que hagi obert el camí amb aquest seminari.

Han clos l’acte el rector Planell, que ha comentat que Europa és un realitat des del punt de vista educatiu des que hi ha l'Espai Europeu d'Educació Superior i el programa Erasmus; i Vidal i Grau, que ha expressat la necessitat que hi hagi programes formatius sobre la identitat europea i que aquest seminari de la UOC compta amb el suport del Govern.