26/9/19 · Recerca

El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats finança onze noves recerques de la UOC sobre la digitalització de la societat

Les temàtiques abasten des de l'ensenyament en línia, el 5G en la indústria i l'internet autogestionat fins a la resiliència urbana, la participació ciutadana, la intel·ligència artificial o el poder d'explicar històries
Foto: Unsplash.com/Marvin Meyer

Foto: Unsplash.com/Marvin Meyer

L'Agència Estatal de Recerca, mitjançant el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, ha resolt el finançament que atorga amb els seus plans nacionals d'R+D+I a nous projectes de recerca. Aquesta vegada, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha obtingut més de 600.000 euros per a desenvolupar onze projectes gràcies a la convocatòria orientada a Reptes de Recerca, per a contribuir a solucionar problemes socials, econòmics i tecnològics, i a l'orientada a Generació de Coneixement, que promou projectes de recerca motivats per la curiositat científica, impulsant coneixement cientificotecnològic de qualitat que repercuteixi en millores socials. En les dues convocatòries anteriors, en cadascuna s'havien finançat set projectes de recerca de la UOC.

5G per a la digitalització de la indústria

Un projecte coordinat per Xavier Vilajosana, catedràtic i investigador líder del grup Wireless Network (WiNE), adscrit a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), estudiarà el desenvolupament tecnològic per afavorir la digitalització dels processos industrials. «És possible millorar els processos industrials amb solucions actuals de programari i altres alternatives procedents de l'àmbit de la telecomunicació», apunta Vilajosana. El projecte Adaptació de les tecnologies 5G i alternatives per a suportar la digitalització de la indústria (SPOTS) se centra en el desenvolupament de tecnologies sense fils d'alta fiabilitat, en línia amb els desenvolupaments actuals promoguts sota el paraigua de l'era 5G, per a consolidar la digitalització industrial; per exemple, per a noves aplicacions en la robòtica. SPOTS espera que podrà demostrar amb prototips funcionals els resultats de la recerca, centrant-se també en la transferència industrial mitjançant una xarxa d'empreses del territori.

Internet autogestionat

Des de fa un quant temps hi ha la possibilitat de tenir accés a internet mitjançant xarxes de dades de propietat comunitària. Aquestes xarxes són un model emergent de sistemes descentralitzats i autogestionats. Com a mostra d'això, hi ha el projecte guifi.net, una xarxa de telecomunicacions oberta i lliure, basada en un model d'economia col·laborativa, en la qual els usuaris comparteixen els recursos. La filosofia consisteix a facilitar l'accés a la xarxa a altres usuaris, afavorint especialment els que són en zones sense prou cobertura de les companyies comercials. Malgrat això, «les infraestructures formades per components aportats voluntàriament, com aquestes xarxes comunitàries, tenen característiques específiques que en poden afectar la fiabilitat i la qualitat del servei», apunta Joan Manuel Marquès. L'investigador del grup Internet Computing & Systems Optimization (ICSO), adscrit a l'IN3, lidera el projecte Mètodes d'assignació per a millorar la qualitat del servei en sistemes de propietat comunitària (AMICS), que té com a objectiu estudiar i proposar metodologies d'assignació de dades, aprofitant així els recursos que comparteixen els usuaris i millorant l'accés i l'ús d'aquestes xarxes compartides.

Resiliència urbana i riscos hidroclimàtics

L'estudi de les ciutats resilients s'ha popularitzat durant els darrers anys. La resiliència implica que són urbs que s'adapten als grans canvis i que són capaces de recuperar-se de les crisis i d'evitar que es repeteixin, com ara els efectes del canvi climàtic o les catàstrofes naturals. «Malgrat això, hi ha poca investigació crítica que entengui les inesperades implicacions dels plans de resiliència dissenyats de dalt a baix, especialment per a les poblacions urbanes més vulnerables, i les capacitats de transformació de les iniciatives de baix a dalt», apunten Isabel Ruiz Mallén, investigadora Ramón y Cajal, i Hug March, professor agregat dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. El projecte RESCITIES, L'ecologia política de la resiliència urbana en els esdeveniments hidroclimàtics a Espanya, liderat per Ruiz Mallén i March, del grup de recerca Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA), adscrit a l'IN3, farà una aproximació, mitjançant l'anomenada ecologia política urbana, a l'anàlisi d'estratègies de resiliència aplicades a les ciutats de Barcelona i Sevilla. L'ecologia política urbana se centra en l'anàlisi del canvi socioambiental i dels models de les urbs sostenibles mitjançant l'acció política, i assegura que la possibilitat d'aconseguir els objectius depèn de les relacions de poder. RESCITIES vol analitzar com es pot impulsar la participació ciutadana en el disseny de solucions per a les ciutats davant dels reptes que tenen plantejats. El projecte se centra en l'anàlisi dels riscos hidroclimàtics i les implicacions que té per a la població en els casos de Barcelona i Sevilla, i la seva relació amb les polítiques davant del canvi climàtic i de transformació socioambiental.

Xarxes socials per a estimular la participació ciutadana dels joves

«Internet és un canal més afí a les necessitats socioculturals dels joves, amb menys control dels seus pares que altres mitjans», assenyala Daniel Aranda, sotsdirector de recerca dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. En aquest context, el projecte Educació social digital (ESD), dirigit per Aranda, investigador del grup Aprenentatges, Mitjans de Comunicació i Entreteniment (GAME), vol explorar de quina manera l'ús d'internet i de les xarxes socials pot promoure la participació política dels joves, i pot afavorir la seva implicació i el seu compromís polític i social. La recerca vol impulsar l'educació social digital dels joves en el temps de lleure i en espais i institucions d'ensenyament no formal, i enriquir les seves competències i habilitats. Un dels objectius principals del projecte és el desenvolupament de la capacitat crítica i analítica digital dels joves, estimulant la seva participació ciutadana.

Aprofitar el retorn que es rep per a fomentar l'aprenentatge

Per a garantir l'aprenentatge, els estudiants reben un retorn (feedback) del professorat respecte a l'activitat que han fet, entorn dels resultats, les inquietuds o els dubtes a què ha donat lloc. Malgrat això, diversos estudis apunten que «els estudiants no tenen un paper actiu en aquests processos de feedback necessaris per a la construcció del coneixement», indica Teresa Guasch, directora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. El projecte ON-Feed, Involucrar els estudiants amb el feedback dialògic per a aprendre en entorns virtuals —liderat per Guasch, investigadora cocoordinadora del grup Feed2Learn, juntament amb la professora Anna Espasa— té com a objectiu analitzar les causes d'aquesta manca de motivació dels estudiants a l'hora d'abordar el retorn que reben del professorat. Per mitjà d'aquest projecte s'espera capacitar els estudiants respecte a com es pot aprofitar aquest retorn i interactuar a partir d'aquest, fomentar la seva participació, reduir l'abandonament en l'àmbit universitari i facilitar una eina de decisió per als docents en relació amb aquest retorn en entorns virtuals.

Les correccions en l'estudi d'idiomes

El projecte Optimització de l'aprenentatge d'idiomes en línia mitjançant comentaris correctius orals (TECSLA), coordinat per Gisela Grañena, professora del Centre d'Idiomes Moderns dels Estudis d'Arts i Humanitats i investigadora líder del Laboratori de recerca sobre adquisició de segones llengües per mitjà de la tecnologia (TechSLA Lab), juntament amb Laia Canals, Aleksandra Malicka i Yucel Yilmaz, estudia l'efectivitat del retorn o feedback correctiu —és a dir, la correcció i els comentaris del professorat respecte a una activitat feta pels estudiants en modalitat oral— en l'aprenentatge d'idiomes. Tenint en compte que, segons Grañena, «el retorn que es proporciona immediatament després d'un error tendeix a ser més efectiu» i que «les condicions de l'aprenentatge en línia en un context com el de la UOC no permeten proporcionar un retorn immediat sinó diferit», TECSLA vol analitzar l'anomenat retorn immediat diferit, és a dir, el que recrea les condicions d'immediatesa d'un context síncron, però que en la realitat és asíncron. El projecte té previst examinar altres factors que poden influir en l'efectivitat del retorn i interactuar amb la sincronització o asincronització, com el tipus de correcció (retorn més implícit o explícit), la modalitat (escrit o oral) i les diferències individuals cognitives dels estudiants. L'equip investigador espera que podrà contribuir a la millora del disseny dels cursos i la teoria de l'aprenentatge d'idiomes de manera virtual.

Estudi de la societat com a ecosistema en xarxa

L'estudi dels sistemes complexos, és a dir, els sistemes formats per un gran nombre de partícules que interaccionen entre elles, s'ha convertit en un àmbit de recerca transversal incipient. La importància que té no solament rau en la comprensió d'alguns fenòmens físics, sinó també en la influència que té en disciplines com l'ecologia, la biologia, l'economia, la sociologia o l'enginyeria. És el cas de l'anomenada ecologia humana computacional, és a dir, el funcionament de la societat entès com un ecosistema que condiciona, per exemple, el trànsit de les grans ciutats. «Falten aspectes fonamentals per a entendre com neixen, creixen i funcionen els sistemes en xarxa», apunta Javier Borge. El projecte Patrons híbrids en xarxes uni- i multicapa complexes: teoria i aplicacions (HYPAT), coordinat per Borge, investigador líder del grup Sistemes Complexos (CoSIN3), adscrit a l'IN3, vol analitzar els patrons que determinen fenòmens relacionats amb la població humana. El projecte es proposa dissenyar metodologies que facilitin la comprensió del funcionament en xarxa de la societat, i també l'estudi d'altres sistemes complexos que hi estan relacionats.

Marc legal en l'ús de la intel·ligència artificial

La intel·ligència artificial aporta beneficis socials en un gran nombre de sectors, però la manca d'un marc legal adequat pot tenir implicacions en els nostres drets fonamentals i les nostres llibertats. «Es poden produir abusos contra la privacitat i els drets de protecció de dades, cosa que provocarà una manca de seguretat jurídica», apunten Raquel Xalabarder, catedràtica i directora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, i Miquel Peguera, professor d'aquests mateixos estudis. El projecte Dret i Intel·ligència Artificial (LAI), impulsat per Xalabarder i Peguera —coordinadora i investigador, respectivament, del grup Dret d'Internet (DDI)—, té l'objectiu de presentar propostes legislatives i polítiques que abordin els riscos de l'ús inadequat d'aquesta tecnologia. Entre altres punts, es proposa analitzar els límits del marc legal actual per a l'ús de sistemes de mineria de text i de dades impulsats amb intel·ligència artificial, a més d'altres maneres de processar i explotar conjunts de dades per a finalitats socialment beneficioses, i proposar recomanacions legislatives. L'equip investigador estudiarà els riscos de l'ús de la intel·ligència artificial des de diverses perspectives, entre les quals des del punt de vista de la propietat intel·lectual, i també de la protecció de la privacitat, especialment en el cas de la presa de decisions automatitzades.

Millorar la classificació digital automàtica de les emocions

Estan en auge tecnologies digitals com la visió per computador aplicada al reconeixement d'objectes, la vigilància, el reconeixement facial o els sistemes de diagnosi mèdica automatitzada. Actualment el paradigma dominant és l'ús de tècniques d'aprenentatge profund (deep learning), que en molts casos obtenen resultats pròxims als de les capacitats humanes. Però aquests mètodes proporcionen només una resposta relacionada amb la tasca que cal fer, per exemple, saber de qui és una cara o si en una imatge hi podem trobar cèl·lules canceroses. Les aplicacions reals necessiten més informació, especialment algun tipus de mesura d'incertesa, és a dir, fins a quin punt és segur el sistema, i d'interpretació, és a dir, el perquè. «Per exemple, no n'hi ha prou amb el fet que una aplicació mèdica automatitzada ens proposi com a sortida que un pacient pot tenir un càncer en analitzar una imatge d'escàner. Necessitem saber en quin grau és fiable aquesta diagnosi i en què es basa el sistema (si és possible, d'una manera visual) per a donar-nos aquesta diagnosi», apunta l'investigador David Masip. Masip, director de l'Escola de Doctorat de la UOC i professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació d'aquesta mateixa universitat, impulsa juntament amb Àgata Lapedriza, tots dos del grup Scene understanding and artificial intelligence lab (SUNAI), el projecte Models de Deep Learning considerant explicabilitat i incertesa: aplicacions a la percepció emocional (BECAUsE). Aquesta recerca vol definir la incertesa d'aquests models per a saber si un algorisme que determina de manera automàtica amb què es correspon una imatge o un so és encertat i entendre el perquè de les decisions que pren i poder-lo supervisar. El projecte també vol analitzar les aplicacions que permeten a les màquines tenir una percepció automatitzada de l'estat emocional de les persones. «Disposem d'una gran quantitat de dades no etiquetades en les quals apareixen emocions en l'àmbit audiovisual, en el cinema o, en general, a internet. Plantegem desenvolupar un protocol perquè els algorismes aprenguin emocions a partir d'aquesta gran quantitat de dades per a fer-ne un ús de manera supervisada, i també entendre quines parts de la imatge —com, per exemple, l'expressió facial, el context o la postura— intervenen en la percepció emocional», afegeix David Masip.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Recerca