Fa setanta anys, ni tan sols teníem targetes de crèdit a la cartera. Des de llavors, la irrupció de la tecnologia ha anat transformat el sector financer tradicional d'una manera inimaginable fa només algunes dècades. Malgrat això, fins al començament del segle XXI, la majoria de les innovacions només tenien relació amb els canvis de mètode o de comportament dels bancs i dels clients. Amb la irrupció, però, de nous actors amb estratègies de negoci rupturistes, ha arribat un canvi d'escenari en el sofisticat mercat de les finances.
Aquests nous actors són les empreses de tecnologies financeres o fintech, «empreses de base tecnològica, sovint concebudes com a empreses emergents (start-ups), que ofereixen productes financers totalment en línia amb tecnologies rupturistes, estructures més flexibles i metodologies molt més àgils», explica Àngels Fitó Bertran, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat d'aquesta universitat. Com explica Fitó, entre les particularitats d'aquestes empreses destaca l'enfocament centrat en les necessitats i les preferències del consumidor i basat en un model sense intermediaris, que, d'una banda, democratitza l'accés al món financer i, de l'altra, redueix el cost de la prestació del servei gràcies a sistemes molt més eficients. Atrets per aquestes característiques, milions d'usuaris ara formen part de la seva clientela. Segons un estudi de CB Insights, el 2018 es van invertir en el sector de les empreses de tecnologies financeres 39.000 milions de dòlars, una xifra que dobla la del 2017 i és cinc vegades superior a la de fa quatre anys. Pel que fa a Espanya, el volum d'aquest tipus d'empreses va créixer el 60% el 2018 d'acord amb l'últim estudi publicat per l'observatori sectorial DBK d'Informa.
Pel que fa al que ofereixen, el seu catàleg de serveis és molt ampli i a més no para de créixer. Les dues activitats principals són el finançament col·lectiu de préstec (crowdlending) i el finançament col·lectiu (crowdfunding) o finançament col·lectiu d'inversió o de préstec vinculat a l'èxit del projecte, «que està desbancant el negoci del capital de risc clàssic», assenyala la vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC. «Però aquestes són només dues de les fórmules principals que s'han desenvolupat. N'hi ha moltes més: dipòsits de comptes en PayPal, criptomonedes com el bitcoin o serveis financers com els que ofereixen gegants tecnològics com ara Facebook, Amazon, Google i Apple», explica Fitó, afegint que aquestes darreres són algunes de les noves fórmules de consum financer que es preveu que s'imposaran en el futur.
Perills i riscos de l'empresa de tecnologies financeres
A més de la flexibilitat i l'agilitat amb què operen les empreses de tecnologies financeres o fintech, hi ha altres reclams que en fan un sector temptador per a l'inversor. Com explica Elisabet Ruiz Dotras, professora dels Estudis d'Economia i Empresa a la UOC i experta en ensenyament financer, el principal atractiu és que és possible optar a rendiments molt més alts que els que podria proporcionar el banc. «Pots aconseguir un rendiment d'entre el 7 i el 10%, i fins i tot més, tot i que evidentment amb més risc», assenyala. «Amb un euríbor negatiu, els bancs ens donaran molt pocs diners per una inversió de 500 euros a un termini molt curt. En canvi, en les empreses de tecnologies financeres pots invertir aquesta quantitat i, en menys d'un any, per exemple, en pots obtenir un interès elevat», explica.
Per què, aleshores, aquestes empreses encara no tenen més inversors? La resposta dels experts és que hi ha una lletra petita: adverteixen que cal interpretar bé la informació que donen aquestes empreses i tenir coneixements financers per a poder saber quins riscos es corren. «Sense una bona formació financera, les empreses de tecnologies financeres poden ser perilloses, perquè no saps com s'ha de fer una valoració correcta o si la informació que dona l'empresa que sol·licita els fons és verídica; tampoc no tens seguretat respecte a l'empresa tecnològica ni saps com valora el risc de les inversions», assenyala Ruiz Dotras. «Posem l'exemple d'una empresa de tecnologies financeres de finançament col·lectiu (crowdfunding) o de finançament col·lectiu de préstec (crowdlending). Si no tens coneixements financers, no saps com valorar-la, si hi perdràs o no els diners o quina opció és la millor per a cadascú. Una de les coses en què ens hem de fixar és si l'empresa està registrada o no en la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Hi pot haver empreses dedicades a això que no estiguin registrades, per la qual cosa no poden garantir cap seguretat. I és que aquestes empreses de finançament i inversió col·laborativa no es regeixen per les mateixes normes i la mateixa regulació que tenen els bancs. És on hi ha la gran diferència», explica, afegint que, com que no hi ha una regulació ni intermediaris, aquestes empreses poden eliminar moltes comissions i poden oferir més interessos, però sense les mateixes garanties.
Pel que fa al tipus d'empresa de tecnologies financeres que considera que té més risc, destaca el de les monedes digitals o criptocurrencies. «No són monedes regulades ni reconegudes, per la qual cosa és com jugar en una aposta, ja que no se'n poden analitzar els moviments i no tenen el suport de cap govern. Es basen purament en l'especulació del mercat, probablement mogut per pocs inversors. Malgrat això, molts usuaris es deixen portar per comentaris que llegeixen a internet, on hi ha força informació falsa sobre aquestes divises digitals», adverteix la professora Elisabet Ruiz Dotras. «El risc pel fet de no tenir coneixements financers és gran, i a més els que el pateixen no en solen ser conscients», conclou.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció