22/10/19 · Institucional

Com un 'chief behavioral officer' pot fer que millori la nostra salut

Aquests professionals poden dissenyar estratègies per a incrementar la vacunació, l'exercici físic o reduir el consum d'opioides
Foto: Freepik.com

Foto: Freepik.com

Com es pot aconseguir que un pacient segueixi una dieta més saludable, consumeixi menys alcohol o es vacuni a temps? La figura del chief behavioral officer (CBO) pot aportar molt en aquest sentit, segons el doctor Manuel Armayones, director de desenvolupament de l'eHealth Center i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

El chief behavioral officer —la traducció al català d'aquest terme podria ser «director de les ciències del comportament» o «responsable de la unitat d'anàlisi del comportament»— és una figura habitual en organitzacions del món anglosaxó, d'àmbits molt diversos.  

«La figura del CBO està molt associada a les grans empreses: Google, Facebook, Twitter..., totes tenen diferents perfils que s'encarreguen d'estudiar com s'exerceix influència en el comportament dels usuaris i com es dissenya aquest comportament», explica Armayones. 

El CBO ha de contribuir al fet que l'empresa o organització sigui capaç de descriure, entendre i predir el comportament humà. El seu objectiu és aportar valor a l'organització, ajudant-la que passi el que l'empresa o organització i els seus usuaris volen que passi.

En l'àmbit de la salut, la missió principal és «analitzar, entendre i predir el comportament humà per a, a partir d'aquí, dissenyar estratègies de canvi d'hàbits o control de malalties prou motivadores per a ser efectives», segons el professor.

El canvi d'hàbits com a paradigma

En l'àmbit sanitari, Manuel Armayones assenyala que el CBO és una peça clau en la gestió del canvi, tant el que afecta el funcionament de les institucions com el que es vol promoure en els pacients. «En aquest sentit, el CBO hauria de ser present en totes les campanyes de promoció de la salut, fent una anàlisi profunda de quin és el comportament sobre el qual es vol treballar i com es pot fer que aquest canvi es produeixi. A partir de la informació que rep dels diferents professionals i departaments amb els quals col·labora, ha de dissenyar estratègies que incorporin "disparadors del comportament", enfocats a aconseguir que aquesta opció resulti atractiva i efectiva, i així augmenti la motivació».

Com a exemple d'aquesta funció, Armayones al·ludeix a campanyes o iniciatives com el desenvolupament d'aplicacions de salut dissenyades per a promoure la pràctica d'exercici o l'adherència a una dieta saludable. «Es tracta de fer un pas més enfront de la simple recomanació d'uns hàbits o consells psicològics del tipus "tenir sempre a mà la fruita per a evitar picar una altra cosa entre hores" per a promoure l'acció. El CBO i el seu equip han de sistematitzar tot això, concretar-ho, experimentar (provar diverses opcions o enfocaments) i anar al fons dels mecanismes psicològics subjacents a la decisió de fer exercici o menjar sa, per exemple, per a partir d'aquí dissenyar models amb un efecte positiu en el comportament de les persones, utilitzant per a això elements persuasius que apel·lin a la motivació i fugint dels "mandats" o prohibicions.»

Armayones senyala que els CBO participen en el disseny d'estratègies enfocades, per exemple, a reduir la ineficiència, augmentar les taxes de vacunació contra la grip, prevenir la incidència de la diabetis tipus 2, millorar la presa de decisions clíniques, reduir el consum de fàrmacs opioides o controlar la ingesta d'alcohol en la població juvenil, entre altres. «No em consta que actualment existeixi la figura del CBO en el sistema sanitari espanyol, però sens dubte és un perfil professional la presència del qual cal reivindicar».

Què s'ha de fer per a ser chief behavioural officer en salut?

Pel que fa al perfil del CBO, el doctor Armayones assenyala que seria el d'un psicòleg, «potser en algun cas també el d'un sociòleg», amb bons coneixements en recerca, en metodologia de la recerca i també en ciència de dades (data science). «Aquestes competències i capacitats li permeten saber les implicacions que té el fet de posar la persona (i al seu comportament) al centre en totes les organitzacions, i això inclou tant les persones de l'organització interna com les externes, és a dir, els clients. Tot això implica actuar amb una base ètica i comporta una gran responsabilitat.»

Armayones reconeix que, tot i la rellevància que va adquirint aquesta figura en les organitzacions empresarials, actualment no hi ha cap formació específica en aquest sentit, més enllà del grau de Psicologia, de manera que aquest és un aspecte en el qual s'hauria de treballar amb vista al futur.

El doctor Armayones analitzarà a fons la figura del CBO en una conferència que tindrà lloc el 25 d'octubre, a les 12.45 h, al Centre Cívic del Carme de Reus, en el marc de les diferents sessions de la jornada Salut i Bon Ús de les Noves Tecnologies, que organitza periòdicament el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Institucional