Com un 'chief behavioral officer' pot fer que millori la nostra salut

  Foto: Freepik.com

Foto: Freepik.com

22/10/2019
Carla Nieto
Aquests professionals poden dissenyar estratgies per a incrementar la vacunaci, l'exercici fsic o reduir el consum d'opioides

Com es pot aconseguir que un pacient segueixi una dieta ms saludable, consumeixi menys alcohol o es vacuni a temps? La figura del chief behavioral officer (CBO) pot aportar molt en aquest sentit, segons el doctor Manuel Armayones, director de desenvolupament de l'eHealth Center i professor dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci de la UOC.

El chief behavioral officer —la traducci al catal d'aquest terme podria ser «director de les cincies del comportament» o «responsable de la unitat d'anlisi del comportament»— s una figura habitual en organitzacions del mn anglosax, d'mbits molt diversos.  

«La figura del CBO est molt associada a les grans empreses: Google, Facebook, Twitter..., totes tenen diferents perfils que s'encarreguen d'estudiar com s'exerceix influncia en el comportament dels usuaris i com es dissenya aquest comportament», explica Armayones. 

El CBO ha de contribuir al fet que l'empresa o organitzaci sigui capa de descriure, entendre i predir el comportament hum. El seu objectiu s aportar valor a l'organitzaci, ajudant-la que passi el que l'empresa o organitzaci i els seus usuaris volen que passi.

En l'mbit de la salut, la missi principal s «analitzar, entendre i predir el comportament hum per a, a partir d'aqu, dissenyar estratgies de canvi d'hbits o control de malalties prou motivadores per a ser efectives», segons el professor.

 

El canvi d'hbits com a paradigma

En l'mbit sanitari, Manuel Armayones assenyala que el CBO s una pea clau en la gesti del canvi, tant el que afecta el funcionament de les institucions com el que es vol promoure en els pacients. «En aquest sentit, el CBO hauria de ser present en totes les campanyes de promoci de la salut, fent una anlisi profunda de quin s el comportament sobre el qual es vol treballar i com es pot fer que aquest canvi es produeixi. A partir de la informaci que rep dels diferents professionals i departaments amb els quals col·labora, ha de dissenyar estratgies que incorporin "disparadors del comportament", enfocats a aconseguir que aquesta opci resulti atractiva i efectiva, i aix augmenti la motivaci».

Com a exemple d'aquesta funci, Armayones al·ludeix a campanyes o iniciatives com el desenvolupament d'aplicacions de salut dissenyades per a promoure la prctica d'exercici o l'adherncia a una dieta saludable. «Es tracta de fer un pas ms enfront de la simple recomanaci d'uns hbits o consells psicolgics del tipus "tenir sempre a m la fruita per a evitar picar una altra cosa entre hores" per a promoure l'acci. El CBO i el seu equip han de sistematitzar tot aix, concretar-ho, experimentar (provar diverses opcions o enfocaments) i anar al fons dels mecanismes psicolgics subjacents a la decisi de fer exercici o menjar sa, per exemple, per a partir d'aqu dissenyar models amb un efecte positiu en el comportament de les persones, utilitzant per a aix elements persuasius que apel·lin a la motivaci i fugint dels "mandats" o prohibicions.»

Armayones senyala que els CBO participen en el disseny d'estratgies enfocades, per exemple, a reduir la ineficincia, augmentar les taxes de vacunaci contra la grip, prevenir la incidncia de la diabetis tipus 2, millorar la presa de decisions clniques, reduir el consum de frmacs opioides o controlar la ingesta d'alcohol en la poblaci juvenil, entre altres. «No em consta que actualment existeixi la figura del CBO en el sistema sanitari espanyol, per sens dubte s un perfil professional la presncia del qual cal reivindicar».

 

Qu s'ha de fer per a ser chief behavioural officer en salut?

Pel que fa al perfil del CBO, el doctor Armayones assenyala que seria el d'un psicleg, «potser en algun cas tamb el d'un socileg», amb bons coneixements en recerca, en metodologia de la recerca i tamb en cincia de dades (data science). «Aquestes competncies i capacitats li permeten saber les implicacions que t el fet de posar la persona (i al seu comportament) al centre en totes les organitzacions, i aix inclou tant les persones de l'organitzaci interna com les externes, s a dir, els clients. Tot aix implica actuar amb una base tica i comporta una gran responsabilitat.»

Armayones reconeix que, tot i la rellevncia que va adquirint aquesta figura en les organitzacions empresarials, actualment no hi ha cap formaci especfica en aquest sentit, ms enll del grau de Psicologia, de manera que aquest s un aspecte en el qual s'hauria de treballar amb vista al futur.

El doctor Armayones analitzar a fons la figura del CBO en una conferncia que tindr lloc el 25 d'octubre, a les 12.45 h, al Centre Cvic del Carme de Reus, en el marc de les diferents sessions de la jornada Salut i Bon s de les Noves Tecnologies, que organitza peridicament el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

#expertsUOC

Foto del professor Manuel Armayones Ruiz

Manuel Armayones Ruiz

Professor dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci
Director de desenvolupament de l'eHealth Center i director del programa de Psicologia General Sanitria

Expert/a en: Salut electrnica (e-salut), internet i salut, e-pacients, salut en el futur, efecte psicolgic de les TIC, xarxes socials de pacients, addicci, internet i noves tecnologies, psicologia i robtica, malalties rares i internet, estratgies d'intervenci psicolgica en lnia i malalties rares i TIC.

Àmbit de coneixement: eHealth, eSalut, salut i xarxa.

Veure fitxa