23/10/19 · Institucional

Un terç de les queixes per negligència mèdica té a veure amb errors comunicatius

La mala comunicació metge-pacient pot provocar errors en els diagnòstics

La UOC comença a Vigo el cicle «Converses per a la salut», adreçat als professionals sanitaris
Foto: Pressfoto / Freepik

Foto: Pressfoto / Freepik

«Una mala comunicació metge-pacient pot dificultar o impedir el diagnòstic, o pot fer que el tractament no se segueixi de manera correcta», adverteix Ignacio del Arco, investigador de l'eHealth Center de la UOC, el primer centre de recerca sobre salut digital del sud d'Europa. De fet, entorn d'un terç de les queixes per negligència mèdica té a veure amb errors comunicatius, segons recull l'estudi Malpractice Risks in Communication Failures, de la consultora nord-americana CRICO.

Aquest estudi va revelar que la gran majoria de les reclamacions es correspon amb errors o retards en el diagnòstic, errors en la gestió clínica d'un pacient o en el procediment mèdic, i amb errors en procediments quirúrgics. En comprovar què va anar malament i per què, el factor principal que va desencadenar la reclamació de mala pràctica clínica va tenir a veure amb el judici clínic dels professionals (60%), i els altres dos factors més comuns i de més impacte es van relacionar amb un baix rendiment tècnic (tant en procediments mèdics com en quirúrgics, 40%) i amb la falta de comunicació (amb els pacients i amb altres professionals, 30%).

En aquest sentit, l'investigador de l'eHealth Center explica que una bona comunicació entre metge i pacient pot ajudar a «millorar sensiblement els resultats en salut de manera relativament senzilla, simplement treballant habilitats i tècniques per a entendre i fer que ens entenguin millor a la consulta. I, com que la comunicació sempre és bidireccional, això és aplicable tant per als professionals com per als pacients». 

«En una relació ideal, la comunicació flueix, es comparteix informació, s'expressen i es reconeixen les emocions pròpies i les de l'altre, i es prenen decisions consensuades (de vegades molt difícils) relacionades amb la malaltia o les cures», explica Del Arco. No obstant això, «el que en principi pot semblar la part més fàcil (comunicar-se amb un pacient o amb altres professionals), dins de tota la complexitat de qualsevol procés de pràctica clínica, es converteix moltes vegades en un obstacle insalvable», apunta. 

Converses per a la salut

Sobre aquestes reflexions, el Grup d'Interès en Alfabetització per a la Salut, format per expertes de diferents universitats i en el qual participa l'eHealth Center de la UOC, comença a Vigo «Converses per a la salut», una sèrie de tallers pràctics que tenen l'objectiu de generar un espai de reflexió sobre l'intercanvi d'informació entre professionals i usuaris dels serveis de l'atenció sociosanitària.

A més, es busca proporcionar eines i recursos pràctics per a facilitar aquesta comunicació entre pacients i professionals, com a clau d'un model d'atenció veritablement centrat en les persones. «Si s'enforteixen les habilitats de comunicació en atenció sanitària, es milloren els resultats en termes de la satisfacció del pacient i del metge, de l'adherència als plans de tractament i de l'alleujament dels símptomes, i els resultats clínics», segons revela l'estudi La comunicación médico-paciente: ¿Cuáles son las habilidades efectivas?

En aquest sentit, Eulàlia Hernández Encuentra, investigadora de l'eHealth Center i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, explica que la cura de la salut sempre ha depès de la comunicació entre els protagonistes. Fins i tot en el model sanitari més tradicional, en què l'opinió del professional s'assumia acríticament, el compliment terapèutic depenia d'una bona comunicació. No havia de ser necessàriament empàtica, però com a mínim el pacient havia de comprendre el que se li havia dit (fins i tot explicat) i prescrit». Hernández considera que, a més, «en un model més col·laboratiu, i per definició, la cura de la salut descansa en la comunicació com a pilar bàsic. I l'orientació cap a un model preventiu exigeix, fins i tot més, millorar les capacitats comunicatives de tothom per a aconseguir l'objectiu preventiu. Si comunicar efectivament es relaciona directament amb millors resultats de salut, llavors, per què no aprenem (tots) a fer-ho millor?».

Si també «s'observa amb la perspectiva de la salut digital, les tecnologies de la informació i la comunicació poden facilitar encara més l'abast i l'impacte d'aquesta interacció necessària entre pacients i professionals per a mantenir o restablir la salut», explica Del Arco. Això demana en molts casos aprendre i practicar noves habilitats relacionades amb la dimensió digital: «Se sol donar per fet que la gent sap fer servir un ordinador o que tothom pot accedir en una plataforma online a la seva informació sobre salut, baixar una aplicació al telèfon mòbil i començar-la a fer servir directament. Però no sempre és així, i tant els professionals com els pacients han de continuar actualitzant els coneixements i les habilitats per a treure tot el potencial que ofereixen aquestes eines», comenta l'investigador de l'eHealth Center.

El cicle de tallers s'adreça a professionals de l'atenció i cures per a la salut, i a personal d'hospitals, atenció primària, farmàcia i serveis assistencials. A més, també és orientat a estudiants de disciplines relacionades amb l'atenció social i sanitària, a associacions de pacients i a col·lectius o particulars interessats a continuar millorant la seva educació per a la salut.

La primera sessió tindrà lloc a Vigo el dia 26 d'octubre, de 9.00 h a 14.00 h, i la segona es farà a Girona el 22 de novembre. Durant l'any 2020 s'organitzaran tres sessions més a Sant Sebastià, Santa Cruz de Tenerife i Madrid el 28 de febrer, el 27 de març i el 24 d'abril, respectivament. 

Sobre el Grup d'Interès en Alfabetització per a la Salut

Aquesta iniciativa neix de manera espontània després de la trobada de les seves promotores a Dublín amb motiu de la celebració al mes de març del quart congrés de la xarxa Health Literacy Europe, que reuneix periòdicament diferents professionals que treballen en l'àmbit de l'alfabetització per a la salut. 

El grup inicial és format per expertes de la Universitat Oberta de Catalunya, la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona, la Xarxa Catalana d'Hospitals i Centres Promotors de la Salut, la Universitat de Cadis, la Universitat de Múrcia i el Servei d'Avaluació i Planificació del Servei Canari de Salut.

Impulsat per l'interès comú a promoure l'alfabetització per a la salut, el grup col·labora activament des de llavors per definir accions i projectes en col·laboració amb una clara vocació per remarcar el valor del coneixement com a via per a millorar els processos d'autocures i atenció sociosanitària.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Institucional