La tecnologia 5G s'obre camí a Espanya amb un ajustament de canals de televisió

Baixar una llista de Spotify en menys d'un segon, poder enviar o rebre missatges de WhatsApp malgrat ser en un gran festival envoltat de milers de mòbils en funcionament, baixar una pel·lícula de Netflix en només quatre segons... Només és part del que ens portarà la tecnologia de cinquena generació (5G), per a la qual ja fa temps que s'està preparant el terreny. Entre aquests preparatius hi ha el del pròxim dia 14, quan començarà la segona fase de l'anomenat segon dividend digital, en què més de 1.400 municipis de Madrid, Canàries, Cantàbria, Catalunya i alguns municipis de l'Aragó, el País Valencià, Castella-la Manxa i Castella i Lleó hauran de moure els canals de TDT de la banda de 700 MHz a la banda de 600 MHz (de 470 MHz a 694 MHz), per a alliberar uns 100 MHz (de 694 MHz a 790 MHz) i poder efectuar el desplegament de la xarxa 5G.

Aquesta reorganització de l'espectre radioelèctric és la segona part d'un procés que va començar a principis d'aquest any i que, com explica Pere Tuset Peiró, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, consisteix a canviar la capçalera TDT situada a les zones comunes dels edificis si és necessari i resintonitzar els televisors perquè trobin els canals a les noves bandes. El procés s'acabarà el juny de 2020 amb l'apagada de les emissions a les freqüències antigues. «A partir d'aquest moment, es podrà convocar la licitació que permetrà assignar porcions d'aquesta banda als operadors de telecomunicació interessats a disposar-ne per a prestar els serveis 5G», assenyala el professor Tuset Peiró, director del màster d'Indústria 4.0 de la UOC.

No obstant això, caldrà esperar una mica més per a poder fer servir la tecnologia 5G. «Tot i l'enrenou mediàtic dels últims anys a causa de l'afany de màrqueting dels operadors mòbils, avui dia la tecnologia 5G encara està en fase d'estandardització i desenvolupament. Això implica que els pilots que s'han anunciat fins a la data només utilitzen una part de la tecnologia d'accés ràdio utilitzant la banda 3.7-3.8 GHz que ja està disponible per als operadors. És el cas de Vodafone, que va anunciar el desplegament de la xarxa 5G l'estiu passat en espais estratègics de grans ciutats com ara Madrid o Barcelona», explica el catedràtic Xavier Vilajosana, també professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.

Pas a pas

L'alliberament de l'espai ocupat per la TDT a una altra banda només és un dels passos necessaris per a l'arribada de la tecnologia 5G, que inclou el redisseny complet de la xarxa cel·lular per a poder satisfer les necessitats que les noves aplicacions necessiten i que no es poden cobrir amb la tecnologia 4G actual. Però ens trobem encara al principi del camí. «Ara mateix encara estem pendents que la 3GPP (3rd Generation Partnership Project), l'organització internacional encarregada del desenvolupament dels estàndards de comunicació mòbil, publiqui l'última versió de l'estàndard, que s'espera per a mitjans de l'any que ve. A partir d'aquí, els fabricants hauran de treure equips de xarxa i mòbils compatibles, i els operadors hauran de desplegar xarxes pilot que suportin aquestes capacitats i serveixin per a comprovar-ne el funcionament en entorns reals. Així doncs, no s'espera veure les primeres xarxes 5G reals fins a finals del 2022 o principis del 2023», assenyala Pere Tuset Peiró.

Serà llavors quan començarà el desplegament massiu de la tecnologia en el mercat, que s'allargarà en funció de la demanda dels usuaris i de la capacitat d'inversió dels diferents operadors. Com a exemple, el professor Xavier Vilajosana, investigador principal del grup Wireless Networks (WiNe) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), apunta a la tecnologia 4G, que es va llançar al mercat a finals del 2013 i avui en dia encara hi ha llocs que no en tenen cobertura a causa de la baixa demanda i l'elevat cost del desplegament i el manteniment de la xarxa, que fa que sigui inviable econòmicament.

La internet de les coses

Quan arribi, la revolució promesa es traduirà en diferents millores. Per als usuaris del carrer, el canvi principal serà la capacitat de baixada d'informació i el nombre de dispositius connectats. Com expliquen els professors de la UOC, l'amplada de banda passarà d'1 Gbps a 20 Gbps, cosa que permetrà suportar més nombre d'usuaris connectats amb velocitats de descàrrega molt superiors a les actuals.

Però aquest no és l'únic avantatge de la tecnologia 5G. La diferència principal respecte a la tecnologia 4G actual serà la capacitat de comunicar objectes de manera autònoma, el que es coneix com a internet de les coses. «Això inclou dispositius que requereixen comunicacions massives de baixa capacitat, com ara sensors desplegats en ciutats intel·ligents, o dispositius que requereixen comunicacions de baixa latència i molt fiables, com en el cas de robots autònoms en fàbriques o vehicles autònoms en ciutats», assenyala el professor Pere Tuset Peiró, també investigador del grup WiNe de l'IN3.

En concret, la tecnologia 5G permetrà que les innovacions següents siguin una realitat:

- eMBB (evolved mobile broadband): permet la transmissió de gran quantitat de dades de manera simultània (fins a 20 Gbit/s de velocitat pic). Aquest tipus de comunicació és útil per a la transmissió de vídeo de molt alta definició, igual que quan el nombre de dispositius que cal connectar en una mateixa àrea d'influència és molt elevat i transmeten informació de manera constant.

- URLLC (ultra-reliable and low-latency communications): permet oferir comunicacions de latència molt baixa (per sota d'1 mil·lisegon) i de fiabilitat molt alta (99,999% de disponibilitat i fiabilitat de les comunicacions). Aquest tipus de comunicacions permeten equiparar la tecnologia 5G a les prestacions que fins avui només es podien obtenir mitjançant cables.

- MMTC (massive machine type communications): permet oferir connectivitat a un nombre molt elevat de dispositius connectats de manera simultània. Aquest tipus de comunicacions són necessàries quan, per exemple, un elevat nombre de sensors es concentra en una àrea determinada. Encara que cada sensor no transmeti una gran quantitat d'informació individualment, tots els sensors de manera agrupada poden generar una alta demanda de transmissió de dades.