En l'acolliment familiar, el paper que tenen els especialistes és clau perquè tot el procés sigui un èxit, tot i que no hi ha fórmules màgiques, apunta el psicòleg José Ramon Ubieto. «Els equips especialitzats s'ofereixen com un interlocutor privilegiat per als acollidors i per als acollits». Amb els primers, entre moltes altres coses, s'han d'ocupar de «tractar la culpa i l'angoixa que sempre es posen en joc» i «constatar-hi que l'acolliment familiar no exigeix pares ideals ni perfectes, sinó subjectes de desig que es puguin fer responsables dels seus actes i de les conseqüències que impliquen».
Al seu torn, Beronika Gómez, professora col·laboradora del grau d'Educació Social de la UOC, i coordinadora del Centre d'Atenció a les Famílies i psicòloga del servei d'adopció internacional d'Intress, apunta que en els estudis de valoració de les famílies acollidores, és clau «explorar la motivació, perquè d'aquesta manera es farà evident la voluntat d'aquestes persones a l'hora d'implicar-se en un acolliment».
A més, cal tenir en compte la història que porta a sobre el nen o l'adolescent acollit. La separació de la família biològica provoca «uns efectes que cal conèixer i treballar, perquè acabaran apareixent quan l'infant sigui acollit per una família o ingressi en un centre», comenta el psicòleg professor col·laborador del grau d'Educació Social de la UOC i educador social del servei d'acolliments i famílies de Drecera Francesc Frigola.
«La nostra funció com a professionals és ajudar els infants i les famílies a desenvolupar els recursos que afavoreixin l'establiment d'un vincle segur i protector», explica el professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC Jordi Solé. «Amb les famílies acollidores cal fer un treball d'acceptació real de l'infant acollit, oferir un acompanyament que habiliti la transferència perquè puguin elaborar la seva "novel·la familiar", mentre es creen les condicions que possibilitin el treball educatiu». I tot i l'important paper que tenen els especialistes, «l'èxit mai no és assegurat», constata Solé.
Un cop l'infant és acollit, el treball professional de seguiment «té un doble vessant», apunta Solé. «D'una banda, s'exerceix un control comprovant que l'infant és acollit amb unes condicions mínimes exigibles i informant l'entitat pública competent, que és la tutora legal. D'altra banda, es porta a terme una funció de suport i assessorament tècnic, tant amb la família com amb l'infant». En qualsevol cas, es tracta d'«oferir un lloc de suport proper a les famílies a què puguin recórrer quan ho necessitin», explica aquest professor, que ha treballat en un equip d'atenció a la infància i l'adolescència del sistema de protecció de Catalunya.
Les famílies d'acolliment, siguin familiars o persones alienes, són «la mesura de protecció prioritària a l'hora d'atendre nens i adolescents que han estat separats dels pares o tutors legals. En conseqüència, és important analitzar els símptomes més comuns que apareixen en les famílies d'acolliment per a orientar la tasca terapèutica i socioeducativa que s'hi fa», conclou Solé, que també és el coordinador del grup de recerca Laboratori d'Educació Social de la UOC.
Col·loqui sobre els acolliments familiars, a Salt
La seu de la UOC a Salt (Girona) reunirà aquest divendres, 15 de novembre, a les 19.30 h, professionals de l'àmbit social i educatiu (educadors socials, psicòlegs, educadors, etc.) que reflexionaran entorn d'aquesta mesura de protecció. Durant el col·loqui es tractarà de qüestions com els nous rols familiars, el desig i la demanda d'acollir, la trobada entre infants i les seves famílies d'acolliment, la inscripció familiar, la separació, etc. També es debatran els aspectes més crítics a l'hora d'acompanyar les famílies i els nens acollits, distingint les particularitats dels acolliments en família extensa dels acolliments en família aliena en el sistema de protecció a la infància i l'adolescència.
Participaran en aquest col·loqui els professors dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC Jordi Solé; Beronika Gómez, coordinadora del Centre d'Atenció a les Famílies i psicòloga del servei d'adopció internacional d'Intress, i Francesc Frigola, educador social del servei d'acolliments i famílies de Drecera. L'anàlisi que fan sobre aquest tema es recull en el llibre Familias de acogida. Respuestas al desamparo (Ned Ediciones).
Contacte de premsa
-
Redacció