Està trista, ha deixat de sortir... Els senyals que una adolescent pateix violència de gènere

  Foto: rawpixel.com / Freepik

Foto: rawpixel.com / Freepik

21/11/2019
Beatriz González
Un de cada quatre joves considera «normal» el maltractament en la parella

La violència contra les noies sol passar desapercebuda en el seu entorn

El 27,4% dels joves d'entre 15 i 29 anys creu que la violència de gènere és «una conducta normal» dins d'una parella segons el Baròmetre 2017 del Proyecto Scopio, elaborat pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut. A més, en aquests dos darrers anys la idea que no té res d'estrany mirar el mòbil de la parella quan et sembla que t'enganya ha crescut entre els adolescents i els joves: el 2017 ho pensava el 14,5% i ara, el 16,5%.

Són algunes de les dades que mostren que els adolescents d'avui continuen sense estar protegits contra la violència de gènere, que en la majoria dels casos comença amb comportaments com el control de la parella i els intents d'aïllament respecte a la família i els amics, seguits d'insults i humiliacions, assenyala Alazne Aizpitarte Gorrotxategi, doctora en Psicologia, investigadora i professora del grau de Criminologia dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. «Un cop o una empenta normalment no apareixen de la nit al dia. De fet, no és la violència física o sexual severa la que caracteritza més els casos de maltractament en parelles adolescents; almenys, no al començament de la relació», explica.

És una de les raons per les quals la violència de gènere pot passar desapercebuda en l'entorn de l'adolescent que la pateix. Malgrat això, els progenitors poden sospitar que aquesta violència existeix davant d'alguns indicis que prediuen l'establiment de relacions basades en el control i el conflicte. «L'important és que els pares i les mares estiguin especialment atents als canvis de l'adolescent, tant en l'estat anímic com en els patrons del dia a dia», adverteix Aizpitarte. La investigadora de la UOC afegeix que un primer senyal d'alarma és que hi hagi unes quantes respostes afirmatives davant de les preguntes següents:

  • La vostra filla adolescent està en un estat de nerviosisme i alerta constant que anteriorment no la caracteritzava?
  • Es comença a queixar de mals de cap, de dolors musculars o d'insomni que abans no patia?
  • Ha deixat de quedar amb els amics o ha començat a sortir molt menys sovint que abans?
  • Es comença a mostrar molt reservada i evita parlar del dia a dia, i fins i tot esquiva els moments de convivència familiar, quan abans no era així?
  • Ha deixat d'anar a les activitats extraescolars que li agradaven o de practicar les aficions que té?
  • Li costa concentrar-se o el seu rendiment acadèmic ha baixat significativament?
  • S'ha tornat una noia trista i poruga quan abans no ho era?
  • Comença a mostrar indicis de consum de drogues o d'alcohol que abans no tenia?

Tot i que la resposta afirmativa a unes quantes d'aquestes preguntes ens pot alertar d'altres situacions diferents de la violència de gènere, perquè aquests senyals també s'associen a un altre tipus de situacions, com ara l'assetjament escolar o bullying, segons Aizpitarte quan diversos d'aquests comportaments tenen lloc paral·lelament cal començar a estudiar què passa per a poder donar ajuda.

Com cal actuar?

Adonar-se que és possible que l'adolescent pateixi violència de gènere és el primer pas per a trobar una solució. Segons els especialistes, la millor manera d'actuar a continuació és buscar suport en el grup d'amics de la jove. «Hem de tenir molt present que els adolescents estan en ple procés de recerca d'identitat i autonomia, i en aquest procés normatiu es comencen a distanciar dels progenitors i a vincular-se més estretament amb el grup d'iguals i amics», afirma la doctora Aizpitarte. «Difícilment recorreran als progenitors per a explicar-los el que els passa i demanar ajuda; en tot cas, tendiran a explicar-ho als amics o al grup d'iguals. Són els que realment ocupen el lloc privilegiat per a la detecció d'aquests casos i els que poden actuar més com a figures de suport i influenciar en les seves preses de decisió», adverteix la professora de la UOC. Per això, una de les recomanacions per als pares i les mares és que parlin amb el cercle d'amistats íntimes de la seva filla i que intentin ajudar-la per mitjà d'ells.

A més, els experts també aconsellen buscar informació de centres i serveis especialitzats en violència de gènere en els quals et puguis assessorar per a tenir una orientació de com cal actuar. «El primer recurs i el més accessible en matèria de violència de gènere és l'Ajuntament, sigui per mitjà dels serveis socials, d'igualtat o de dona, o per mitjà d'algun recurs municipal especialitzat. Per exemple, en el cas concret de Barcelona, hi ha un recurs municipal especialitzat en la violència en parelles adolescents i joves: l'anomenat Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida Jove (SARA Jove)», explica Aizpitarte.

Pel que fa a la manera de prevenir la violència de gènere en adolescents, els especialistes insisteixen en la necessitat d'abordar la situació des de la infància. Actualment, el 52,6% de les adolescents pensa que en una relació l'home ha de protegir la dona, percentatge que puja al 67% en el cas d'ells, segons l'informe ¿Fuerte como papá? ¿Sensible como mamá? Identidades de género en la adolescencia, elaborat pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut. Per a poder canviar aquestes xifres, els experts consideren que cal implantar programes de prevenció universal en els centres educatius que tinguin com a objectiu la reducció de riscos i la detecció de signes d'alarma, a més de la promoció de relacions saludables.

«La manera més eficaç d'adquirir habilitats socioemocionals amb les quals es pugui prevenir la violència entre adolescents és l'aprenentatge directe, és a dir, situar els adolescents en escenaris hipotètics on ells mateixos siguin els protagonistes i ajudar-los a gestionar la situació proporcionant-los recursos per a afrontar situacions tenses, frustrants, estressants o conflictives, sempre amb la guia i la supervisió d'experts en el tema», assenyala Aizpitarte, que afegeix que l'ideal és que aquests programes s'integrin en el currículum escolar, s'adrecin a tota la comunitat educativa, impliquin les famílies i es comencin a fer en edats primerenques.