Els punts negres de l'economia col·laborativa

  Foto: Kai Pilger / Unsplash

Foto: Kai Pilger / Unsplash

27/11/2019
Beatriz González
Els experts pensen que s'ha de regular l'activitat per a evitar que es continuï desvirtuant

D'aquí a cinc anys, l'economia col·laborativa generarà prop de 335.000 milions de dòlars segons les previsions de PricewaterhouseCoopers. Es calcula que, llavors, el mig centenar d'organitzacions que operen actualment a Espanya amb aquest model s'haurà multiplicat. Entre altres raons, aquest creixement es deu al fet que el nombre d'usuaris d'aquest sistema no deixa d'augmentar. Tot i que va començar essent una activitat gairebé residual, l'estudi «Monogràfic sobre l'economia col·laborativa» elaborat per l'Associació de Fabricants i Distribuïdors (ACECOC) afirmava ja l'any passat que el 57% dels espanyols havia utilitzat alguna plataforma d'economia col·laborativa en línia en els darrers dotze mesos. El percentatge dels que tenien intenció d'utilitzar-ne alguna en el futur encara era més alt: arribava al 60%.

Les xifres posen de manifest que aquest sistema, que va néixer fa una dècada i que consisteix en el fet que plataformes digitals facilitin l'intercanvi de béns i serveis entre els usuaris amb recompenses monetàries o sense, ha arribat per quedar-se i transformar el mercat. No obstant això, segons els experts, hi ha algunes controvèrsies que poden afectar-ne el desenvolupament. «S'observa que aquestes plataformes en línia es van apropiant, d'una manera creixent, de bona part del valor que generen en l'intercanvi. I, al mateix temps, també acaben modificant la naturalesa i les característiques d'aquest intercanvi atès que es difumina part de la percepció de comunitat, de la sensació de reciprocitat i del que realment és un intercanvi entre particulars, fins al punt que en alguns casos parlem més aviat d'economia pseudocol·laborativa», afirma Josep Lladós, professor agregat dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

Segons el professor de la UOC, aquests punts no són els únics que generen opinions oposades respecte a aquest sistema. L'aparició d'una certa competència deslleial per l'intrusisme d'algunes empreses que ofereixen serveis com si fossin un particular des d'aquestes plataformes, o el fet que alguns dels mercats en els quals operen les plataformes estiguin regulats i que a les plataformes amb prou feines se'ls apliqui cap regulació, són altres controvèrsies que envolten aquest sistema. A més, també preocupen altres aspectes que centren l'atenció dels experts gairebé des de l'aparició de l'economia col·laborativa: la protecció de les dades que els usuaris del servei cedeixen a les plataformes o els drets laborals de les persones que ofereixen aquests serveis en són alguns exemples. Per això els experts adverteixen que cada vegada és més evident que és necessari regular urgentment aquesta activitat.

 

Com es pot regular

La poca regulació que hi ha hagut fins avui s'ha basat sobretot en l'experimentació, fet que ha donat lloc a una regulació de cas per cas, explica el professor Lladós. De fet, una de les complexitats que s'ha d'abordar és com es pot regular una activitat que afecta administracions d'àmbits competencials molt diferents, tant estatals com regionals o fins i tot locals. D'altra banda, es tracta d'activitats tan innovadores que la legislació tendeix a actuar-hi a remolc, i en ocasions de manera poc efectiva. «Són innovacions que se sustenten en l'ús de plataformes, moltes vegades per mitjà d'aplicacions que quan tenen èxit es desenvolupen a una gran velocitat i capten gran part del mercat però que alhora afronten una competència potencial molt intensa, de manera que moltes vegades l'Administració acaba intentant regular una realitat que ja no existeix», explica el professor de la UOC.

Per a aconseguir resoldre aquests problemes, segons el professor Lladós, tota regulació ha de complir almenys quatre premisses bàsiques:

  • Incentivar aquests tipus d'innovació pels beneficis econòmics i socials que generen.

  • Ser visible, a fi de garantir una transparència més gran en el mercat i que els aspectes que generen més dubtes, com ara la fiscalitat, siguin més fàcils d'afrontar per part de l'Administració.

  • Distingir els tipus de serveis que s'ofereixen en les plataformes, ja que —com explica Josep Lladós— «no tots els serveis són professionals, tenen un objectiu de lucre i no responen a una finalitat comercial, per la qual cosa no generen distorsions econòmiques greus».

  • Orientar aquests tipus d'activitats de manera que es dirigeixin prioritàriament a l'interès social i a les àrees en què es puguin aconseguir els impactes econòmics més favorables.

#expertsUOC

Foto del professor Josep Lladós Masllorens

Josep Lladós Masllorens

Expert/a en: Economia internacional, política econòmica, economia regional i urbana, sistemes d'innovació, hisendes territorials, models de negoci a internet i geografia econòmica.

Àmbit de coneixement: Economia aplicada.

Veure fitxa