Les teves dades personals a internet valen 870€

  Foto: Kelly Sikkema / Unsplash

Foto: Kelly Sikkema / Unsplash

09/01/2020
Beatriz Gonzlez
Al dark web es compren perfils que inclouen dades financeres i de les xarxes socials d'una persona

Les dades personals de qu disposen les plataformes i xarxes socials que fem servir tenen un valor quantificable. Ho posen de manifest operacions com la que va dur a terme Facebook fa cinc anys, quan va comprar l'aplicaci WhatsApp per ms de 21.800 milions de dlars, o la que havia fet Google alguns anys abans, quan va adquirir YouTube per 1.650 milions de dlars. Segons els experts, Facebook i Google no van pagar aquestes quantitats per l'estructura tecnolgica d'aquestes plataformes: «el que realment tenia valor era el nombre d'usuaris que hi havia darrere», explica Eduard Blasi, professor del postgrau de Protecci de Dades de la UOC.

No hi ha xifres oficials respecte del valor exacte de totes les dades personals que circulen per internet, per algunes recerques —com la que va dur a terme fa dos anys la companyia britnica Experian— han revelat que un perfil global que inclogui les dades financeres d'una persona, les d'accs al seu compte de PayPal i Amazon i les dels seus perfils en xarxes socials es pot vendre en l'anomenat web fosc (dark web), el mercat negre d'internet, per 870 euros. «La realitat s que tot t un preu, fins i tot a internet», afirma Blasi. «De vegades cometem l'error de pensar que, per exemple, una aplicaci o un programari ha de ser gratut pel simple fet de ser intangible, sense considerar els costos que hi ha darrere de servidors, estructura tcnica, personal que actualitza els sistemes, etc. La realitat s que en l'ecosistema d'internet si no paguem directament un producte l'acabem pagant indirectament amb les nostres dades o, fins i tot, metadades. La creena que tot s gratut s una utopia», explica.

Segons el parer dels especialistes, els productes i serveis d'internet haurien de ser ms transparents. Aix va ser el motiu pel qual el maig de 2018 es va comenar a aplicar el nou Reglament de protecci de dades de la UE. En aquell moment, el 71% dels europeus ja compartia les seves dades personals a internet, per noms un 15% considerava que tenia el control d'aquesta informaci, segons la Comissi Europea. «El que cerca la legislaci a l'hora de regular la protecci de dades s, en definitiva, donar poder de control i disposici de les dades a l'usuari, de manera que tingui la possibilitat de saber exactament quines dades t a cada lloc i pugui retirar les que consideri oportunes en qualsevol moment. A la prctica, per, tenir el control absolut de les dades s molt difcil, especialment en les plataformes gratutes. No obstant aix, la incorporaci dels principis de privacitat en el disseny i per defecte del nou reglament europeu facilitar, sens dubte, que l'usuari recuperi aquest control sobre les prpies dades», afirma el professor Eduard Blasi.

 

Les dades: la fora de la publicitat i la revoluci digital

Per qu sn essencials les nostres dades? Per a Sergio de Juan-Creix, professor de Dret del grau de Comunicaci de la UOC i expert en dret digital, les dades personals sn «la gasolina del segle xxi. Per una banda, la publicitat digital s'ha sofisticat amb l'anlisi del perfil dels usuaris i permet teledirigir publicitat a un pblic especfic per a fer-la ms efectiva —i no hem d'oblidar que la publicitat s la punta de llana de la societat de consum del mn occidental. De l'altra, la revoluci digital necessita l'intercanvi de dades per a funcionar, ja que sense aquestes dades ser impossible crear ciutats ms sostenibles o engegar el cotxe autnom, a ms d'afrontar el repte de la intel·ligncia artificial», explica.

Per aix, considera que s necessari que els usuaris tinguin un control ms gran de les seves dades per a prendre decisions informades i que puguin ser partcips tant dels beneficis de la publicitat i de la revoluci digital. «Si una gran empresa s'enriqueix amb les meves dades, s lgic que vulgui una part dels beneficis o, almenys, rebre algun servei o avantatge a canvi. De la mateixa manera que si s'utilitzen les meves dades per a un projecte de sostenibilitat a la meva ciutat, m'agradaria tenir-ne constncia per a poder participar amb conscincia i no tenir la sensaci de ser espiat, com ha passat recentment amb l'estudi sobre mobilitat que ha portat a terme l'INE», assenyala Sergio de Juan-Creix.

 

Europa diu no a convertir les dades en una mercaderia

No obstant aix, el Comit Europeu de Protecci de Dades (CEPD), organisme europeu independent compost per representants de les autoritats nacionals de protecci de dades i del Supervisor Europeu de Protecci de Dades, s'ha mostrat contrari al fet que les dades personals es puguin convertir una mercaderia subjecta al comer, ats que s un dret fonamental. Segons el professor Sergio de Juan-Creix, aquesta opini no encaixa amb la realitat actual. «s inqestionable que les dades tenen valor econmic, n'hi ha prou de fixar-se en el fet que les principals empreses del mn s'alimenten de dades, mentre que els usuaris no ens en podem beneficiar. A ms, el fet que sigui un dret fonamental no hauria de bloquejar la possibilitat que tinguessin un vessant patrimonial: s el que ocorre, per exemple, amb els drets d'imatge, que tamb sn un dret fonamental», assenyala.

Per a revertir la situaci, la soluci exigiria empoderar els usuaris: s'hauria d'informar els usuaris perqu poguessin decidir participar o no en una determinada iniciativa que impliqui el tractament de les seves dades personals, i fins i tot tenir l'opci de poder rebre una contraprestaci per aix. «Es tracta d'empoderar el ciutad simplement perqu estigui informat, perqu no sempre es requereix el seu consentiment», explica Sergio de Juan-Creix. «L'objectiu s fer una societat ms justa, ms informada i ms col·laborativa en la qual totes les parts, incls el conjunt de la societat, guanyin», conclou el professor de Dret del grau de Comunicaci de la UOC.

#expertsUOC

Foto del professor collaborador Eduard Blasi

Eduard Blasi Casagran

Professor collaborador dels Estudis de Dret i Cincia Poltica

Expert/a en: Protecci de dades, comer electrnic, propietat intellectual, contractes de programari, governana de la informaci, compliment normatiu i avaluaci de riscos.

Àmbit de coneixement: Dret digital.

Veure fitxa

Sergio Juan-Creix

Professor collaborador del grau de Comunicaci de la UOC

Expert/a en: Dret digital

Àmbit de coneixement: Dret digital.