Els xinesos són la comunitat d'estrangers amb més treballadors autònoms

  Foto: Lan Pham / Unsplash

Foto: Lan Pham / Unsplash

Una migració dispersa geogràficament, el caràcter emprenedor i l'empresa familiar són claus dels seus negocis a Espanya

Cada cop és més habitual trobar una persona d'origen xinès darrere el taulell d'un petit comerç o de la barra d'un bar d'una ciutat espanyola. La població nascuda a la Xina que viu a Espanya s'ha multiplicat per 16 en una dècada, i ha passat d'unes 12.000 persones el 1998 a gairebé 200.000 el 2018, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística recollides per EpData.

La xinesa és, a més, la comunitat d'estrangers que té més treballadors autònoms, ja que el 53% de les persones d'origen xinès afiliades a la Seguretat Social figura amb aquest règim laboral. Els segueixen en el rànquing països com Dinamarca o Bèlgica, però només la comunitat xinesa té més de la meitat de treballadors afiliats com a autònoms.

«Les migracions de caràcter diaspòric (com les migracions xinesa o índia) tendeixen a dispersar-se molt geogràficament i això fa que hi hagi una major presència de petites i mitjanes empreses», explica Carles Brasó Broggi, professor col·laborador dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC.

Segons Brasó, que és investigador del grup de recerca de la UOC ALTER, «els xinesos són una de les comunitats immigrants més disperses geogràficament. El petit comerç (el basar) o la restauració (bars i restaurants) són idonis per a aquest tipus de migració, perquè els establiments han d'estar allunyats l'un de l'altre, per a arribar al màxim nombre de consumidors i no saturar el mercat».

Així doncs, amb l'excepció d'algun centre de distribució, com els magatzems d'importació i exportació a Badalona o una zona de comerços com la de l'Estació del Nord de Barcelona, la comunitat xinesa no es concentra en un mateix barri o ciutat. En canvi, sí que acostumen a procedir d'una mateixa regió de la Xina. «El percentatge d'autònoms xinesos a Espanya (53,1%) és superior al percentatge d'autònoms que hi ha a la Xina (que ja és alt, d'un 47%). Això és degut al fet que la comunitat xinesa que viu a Espanya majoritàriament procedeix d'una regió especialment reconeguda pel seu caràcter emprenedor, que és la ciutat de Wenzhou, a la província de Zhejiang», explica Brasó.

De totes maneres, les petites i mitjanes empreses han tingut un gran creixement a tota la Xina en les darreres dècades: «És un país que ha experimentat un creixement econòmic extraordinari en els últims 40 anys. I aquest creixement ha vingut donat, en part, pel caràcter emprenedor de la població xinesa», explica Brasó.

La proliferació de petites empreses al gegant asiàtic ha estat una conseqüència de la reforma econòmica empresa per Deng Xiaoping als anys vuitanta, segons Brasó, que és expert en història econòmica de la Xina. «Tot i que la llei sobre l'empresa privada no va arribar a la Xina fins als anys noranta, abans ja es van permetre les empreses individuals i aquestes van experimentar un gran creixement. Deng Xiaoping va considerar que a les empreses de menys de vuit treballadors no s'hi produïa explotació capitalista (seguint una cita de Marx) i, per tant, les va permetre de bon principi. L'empresa individual va ser un dels grans èxits de la reforma econòmica i encara té un paper molt rellevant en l'economia xinesa actual», explica.
 

 

Alta dedicació al negoci d'empreses familiars que incorporen les dones

Un altre tret de la comunitat xinesa a Espanya és que «també té un elevat percentatge de dones autònomes, fet que demostra la importància de la dona emprenedora a la Xina», segons Brasó.

Així, Carles Brasó conclou que «la major part de la població xinesa a Espanya viu dispersa i treballa en petites empreses familiars». Hi coincideix Daniel Viader, professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, que considera que l'elevat nombre d'autònoms entre la comunitat xinesa es «pot atribuir a una qüestió sociocultural d'aquesta comunitat, molt enfocada a l'empresa familiar i l'autoocupació. No solament treballa en el negoci el titular de l'explotació, sinó també molt sovint altres membres de la família», afirma Viader.

El sector del comerç al detall està en crisi, amb un descens dels treballadors del sector afiliats a la Seguretat Social. Viader, que és assessor de petites i mitjanes empreses, considera que «un factor essencial per a poder entendre aquesta situació és atribuïble a les grans dificultats que tenen els propietaris de petits comerços per a conciliar vida personal i familiar. Moltes vegades als propietaris de petits comerços no els surt a compte contractar una persona per a poder millorar la conciliació familiar», explica.

«En el cas de la comunitat xinesa, aquesta dificultat es gestiona de manera més eficient, en tant que conceptuen aquesta activitat comercial com a negoci familiar», considera Viader.

A més de disposar de la dedicació de diversos membres de la família, hi ha el tòpic que els treballadors xinesos estan disposats a destinar més esforços als seus negocis i gaudir de menys descans.

«D'una banda, la disposició a treballar i a tenir poques vacances és una característica comuna del treballador autònom, sigui d'on sigui», afirma Carles Brasó.  «De l'altra, la Xina actual és un país en creixement on hi ha moltes oportunitats, però també és un mercat molt competitiu. Per tant, és probable que, ara mateix, la comunitat xinesa tingui una disposició i capacitat de treballar superior a la mitjana», explica Brasó, que també en subratlla el dinamisme. «La Xina ha experimentat un creixement econòmic que no té parangó. Com a conseqüència, els xinesos s'han acostumat a viure en un context econòmic molt dinàmic i a adaptar-se ràpid a situacions canviants. Per exemple, hi ha molta rotació de treballadors i les empreses es creen i es destrueixen amb molta facilitat», afirma.

Finalment, segons Viader, un altre factor que explica l'elevada ràtio de treballadors autònoms «pot ser conseqüència de les dificultats de la comunitat xinesa per a accedir al mercat de treball per compte d'altri, ateses les mancances en competències lingüístiques dels membres familiars de la primera generació que va arribar a Espanya», explica. Viader considera que aquest model de petita empresa familiar podria deixar de ser majoritari a la comunitat xinesa «quan la segona i tercera generació accedeixin al mercat laboral després de formar-se aquí i amb les competències lingüístiques i tècniques que s'exigeixen per a poder treballar per compte d'altri».

 

Contingut relacionat:

https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2019/337-xina-hegemonia-mundial.html