Les xarxes socials, una ajuda o un obstacle per a superar el dol?

  Foto: Nghia Nguyen / Unsplash

Foto: Nghia Nguyen / Unsplash

07/02/2020
Beatriz Gonzlez
Les plataformes digitals generen espais nous per a expressar-se desprs de la mort dels ssers estimats

El dol, protagonista d'una sessi del cicle Memento Mori de la UOC i la Sala Beckett

Els experts afirmen que som una societat «tanatofbica» per a la qual la mort continua essent un tab. No solem parlar-ne amb naturalitat, sobretot pblicament. Per les formes socials de reaccionar davant la mort d'una persona prxima estan experimentant alguns canvis, i les xarxes socials hi exerceixen un paper molt important. «Vivim d'esquena a la mort i a tot el que l'envolta. No sabem qu hem de transmetre als nens, els tanatoris queden fora de la ciutat, continuem vivint com si fssim immortals... Malgrat aix, cada vegada hi ha ms persones que parlen pblicament dels seus sentiments per la prdua d'un sser estimat en plataformes com les xarxes socials, mostrant obertament com se senten», assenyala Montserrat Lacalle Sister, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Tal com explica la professora Lacalle Sister, les plataformes socials poden ser una eina molt efica de suport durant el procs de dol, i una de les raons s que per mitj de les xarxes socials hem pogut recuperar la manifestaci del dol com a vivncia social que havem perdut. «Abans, quan les nostres vies o besvies perdien un familiar, es vestien de negre i portaven el dol durant anys, i aix ha desaparegut. Per el procs de dol implica una dimensi social relacionada amb el fet de com s'afronta aquesta prdua, i s possible que aquests buits que han quedat actualment els cobreixin les xarxes socials», assenyala.

A ms, el fet de compartir davant dels altres el que penses i sents «pot validar els teus sentiments i et pot ajudar a ressituar-te i a veure quina posici tens ara davant de l'altra gent: vidu o vdua, rfena o orfe... Hi ha identitats que es construeixen psicolgicament mitjanant la mirada de l'altre: com em sento quan m'exposo socialment. Les xarxes socials poden fer una bona feina en aquesta rea, tot i que sempre cal tenir en compte que cada persona s nica i individual i que establir un patr s difcil».

Es manifesta en la mateixa lnia Mireia Cabero Jounou, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci de la UOC, quan afirma que la comunitat virtual pot servir de suport a una persona en procs de dol, especialment en circumstncies determinades. «Aprendre a acceptar l'absncia constant d'una persona estimada i a conviure amb aquest buit requereix temps i "frmules" personals. Una d'aquestes frmules pot ser compartir el procs de dol i el record de la persona estimada per mitj de les xarxes socials, cosa que en molts casos s efectiva si la solitud del dolor fa massa mal i la persona necessita compartir el procs i el record acompanyada de la seva comunitat virtual, o b si necessita l'acolliment i l'abraada virtuals de les persones que segueixen el seu procs a les xarxes. Les xarxes tamb poden ajudar si la persona sent que en la seva vida presencial (la no virtual) no n'hi ha prou amb el suport, l'afecte i la companyia que rep. Finalment, les xarxes socials poden ser tils quan la persona afectada necessita que la seva comunitat, per mitj de les publicacions, aporti un reconeixement i un homenatge a la persona estimada», explica.

Malgrat aix, l'espai virtual no sempre serveix d'eina de suport per a afrontar el dol. Tot depn de la ra per la qual decidim compartir el dolor a les xarxes. «Si a mi em ve de gust compartir fotografies o escriure perqu sento la necessitat de fer-ho, aix m'ajudar. Per si ho faig perqu penso que s el que toca, s molt possible que no m'ajudi gens», assenyala Lacalle Sister. Tampoc no s efectiu, segons Mireia Cabero Jounou, quan es comparteix el dolor amb finalitats que no sn realistes en el mitj virtual, com ara pensar-se que es rebr ms suport del que s'aconsegueix en realitat. «En cas que el fet de publicar a les xarxes posts sobre el mort augmenti el dolor en lloc de calmar-lo, o dificulti continuar el procs natural del dol, que consisteix a acceptar la mort, conviure-hi i reconstruir la vida, les expressions de sentiments a les plataformes socials tamb poden arribar a ser contraproduents», assenyala Cabero Jounou.

 

Mort de celebritats

Fa unes quantes setmanes, quan la llegenda de l'NBA Kobe Bryant es va morir juntament amb la seva filla i set persones ms en un accident d'helicpter, les xarxes socials es van omplir de missatges de condol. La seva dona, Vanessa Bryant, va publicar llavors en el seu compte d'Instagram una imatge de tota la famlia sota la qual escrivia: «Les meves filles i jo volem donar les grcies als milions de persones que ens han mostrat el suport i l'amor en aquest moment tan horrible. Grcies per totes les oracions. Realment les necessitem. Estem completament enfonsades».

Serveixen d'alguna cosa els condols dels estranys, quan ni tan sols han conegut personalment la persona que s'ha mort? Els experts pensen que s, i recorden que l'ajuda no sempre ha de venir noms de les persones prximes i conegudes. «s possible que el comentari d'una persona totalment desconeguda generi consol pel fet de connectar amb el que sent la persona que est en situaci de dol. Precisament el punt de partida dels grups d'ajuda mtua s aquest. Als que en formen part els uneix el dolor, la prdua, independentment del fet que no es coneguin abans o tinguin poques coses en com. De fet, ser alg prxim o un familiar no s cap garantia que es pugui donar ajuda», assenyala Montserrat Lacalle, que posa l'exemple d'una persona que s al tanatori per la mort d'un familiar. «s possible que aquesta persona no connecti amb el 75% dels comentaris que rep al llarg de 24 hores, i en canvi un comentari d'alg a Instagram que diu que ha viscut una situaci semblant la pot arribar a impactar».

 

El dol perinatal

Recordar una persona prxima, de la qual tenim imatges i records, s un hbit que continua viu unes quantes dcades desprs de la mort. Per qu passa si la persona morta s un nad que s'ha mort poc abans o poc desprs del part?, com el recorden els seus familiars si ni tan sols van poder arribar a tenir una imatge d'ell o d'ella? Sn algunes de les preguntes que es va plantejar la psicloga i fotgrafa professional Norma Grau, creadora del projecte Stillbirth, que va nixer com a resposta a la necessitat dels pares de donar un lloc i una identitat al nad mort, per a la qual cosa Grau fotografia objectes i «records» relacionats amb el fill que els pares no van poder arribar a fotografiar.

«Sentir-se capa de recordar amb la certesa que el record no s'esvair s una de les necessitats ms recurrents en els processos de dol», assenyala la professora Mireia Cabero Jounou, fundadora del moviment Cultura Emocional Pblica. La professora col·laboradora de la UOC recorda que la por d'oblidar s «angoixant i de vegades bloqueja el procs d'acceptaci, convivncia i reconstrucci de la nova vida. De vegades preferim no evolucionar en el dol per por d'oblidar, i ho congelem. La imatge de la persona (i en absncia seva, la imatge de "les seves coses") s el refugi del record. Per aix projectes com Stillbirth sn necessaris, saludables i una gran aportaci al dol perinatal, tan poc visibilitzat», explica.

Norma Grau ser una de les integrants del dileg sobre «El dol» organitzada per la UOC i la Sala Beckett com a part del cicle dedicat a la mort Memento Mori. Recordem-nos de morir. Amb aquest projecte de la UOC i la Sala Beckett, la Universitat vol sortir, un cop ms, dels seus murs per a arribar als espais que ocupa la ciutadania i impulsar el coneixement obert amb tothom i per a tothom. «Volem que la UOC sigui un espai obert i pors, un node de coneixement en el qual s'estimuli l'intercanvi d'idees entre diferents actors socials, perqu el coneixement ja no s un patrimoni exclusiu de la universitat», explica Pastora Martnez, vicerectora de Globalitzaci i Cooperaci de la UOC.

En el dileg «El dol» hi participaran, a ms de Norma Grau, la psicoterapeuta i experta en dol Alba Pays, autora de Las tareas del duelo (Paids, 2010) i El mensaje de las lgrimas (Paids, 2014), al costat de Thas Tiana Sastre, psicloga en el Programa de Prevenci de Sucidi i el Programa d'Atenci al Supervivent de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La trobada, que moderar Jaume Claret, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i comissari d'aquest cicle, tindr lloc el dimarts 11 de febrer.

#expertsUOC

Montserrat Lacalle Sister

Professora collaboradora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci

Expert/a en: Psicologia i Cincies de l'Educaci

Àmbit de coneixement:

Foto de la professora collaboradora Mireia Cabero

Mireia Cabero Jounou

Professora collaboradora dels Estudis de Psicologia i Cincies de l'Educaci

Expert/a en: El desenvolupament del talent hum i emocional a la vida pblica i de manera pblica: amb poltiques transversals, integraci real de valors socials i emocionals, amb lideratges tics i afectius, amb cultura emocional pblica.

Àmbit de coneixement: Les competncies emocionals aplicades a la vida, als lideratges i a la poltica.

Veure fitxa

Enllaos relacionats