17/2/20 · Recerca

Explotar els beneficis de l'automatització: l'assignatura pendent de la indústria espanyola

Un estudi revela que les companyies del sector industrial podrien augmentar molt les vendes si repensessin l'ús que fan de les noves tecnologies

Els treballadors d'empreses robotitzades són 1,4 vegades més productius que els de les empreses que no operen amb tecnologia automatitzada
Foto: Unsplash/<a href="https://unsplash.com/photos/GpNOhig3LSU" target="_blank">David Levêque</a>

Foto: Unsplash/David Levêque

Les empreses robotitzades venen cinc vegades més que les que no ho estan, generen quatre vegades més valor afegit i exporten fins a set vegades més. Malgrat això, tot i els beneficis evidents del fet d'incorporar les noves tecnologies en els processos productius i endinsar-se en les dinàmiques de l'economia 4.0, un estudi encapçalat per Joan Torrent, catedràtic d'Economia i investigador dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), demostra que les empreses del sector industrial a Espanya no saben explotar tot el potencial de les noves eines tecnològiques.

En la recerca s’han confrontat i s’han analitzat les dades d'un total de 5.551 empreses de la indústria espanyola al llarg de 25 anys, en el període que va del 1991 al 2016, i la primera conclusió que se'n treu és que les cadenes d'activitat de les companyies que estan robotitzades són més productives que les que no ho estan. Concretament, els treballadors d'aquestes empreses són 1,4 vegades més productius que els de les empreses que no operen amb tecnologia automatitzada, i no per això els costos laborals s’hi han disparat, ja que una altra dada que aporta l'estudi és que les empreses automatitzades gasten en nòmines només 1,2 vegades més que les que no ho estan.

Malgrat aquests resultats, una de les conclusions principals de l'estudi és que no n'hi ha prou amb invertir en maquinària nova, sinó que les empreses industrials han de saber, a més, com utilitzar-la i com combinar les diferents tecnologies i, en conseqüència, també han d'invertir en la formació dels treballadors, cosa que representa un cost d'oportunitat notable, tal com assenyala Torrent. «Les tecnologies no fan l'efecte de plataforma entre elles. És a dir, no són utilitzades ni amb plenitud ni extensivament pel gruix del teixit productiu», explica l'autor de l'estudi.

La recerca, publicada a la revista internacional Technological Forecasting and Social Change (2020), també constata una de les conseqüències de l'arribada de les màquines a la indústria: la destrucció de llocs de treball. L'evolució de l'ocupació al llarg dels 25 anys que l'estudi analitza confirma que l'automatització dels processos i la introducció de grans quantitats de dades per a orientar-los tenen com a efecte la pèrdua progressiva de llocs de treball a la indústria.

És a dir, amb el teixit productiu actual la indústria espanyola pateix els pitjors mals de l'automatització, com ara la destrucció a curt termini de milers de llocs de treball, i en canvi no gaudeix dels avantatges que té, com l'augment sostingut i significatiu de la productivitat. Tot i això, els autors també han descobert que la situació actual no és fruit d’un procés irreversible i que les coses poden canviar, perquè, si bé l'automatització destrueix ocupació a curt termini, una combinació correcta de les tecnologies pot incrementar els llocs de treball i millorar-ne la qualitat a llarg termini.

Una presència en alça

La presència de robots a les empreses del sector industrial espanyol és cada vegada més freqüent i s'ha multiplicat per més del doble en els darrers 25 anys. Si el 1991 únicament el 17,7% de les companyies disposava d'alguna mena de tecnologia d'aquest tipus, aquesta proporció havia pujat fins al 39,1% el 2016. No obstant això, els investigadors assenyalen que el dèficit de la indústria espanyola no és tant de quantitat, com de quina manera es complementen unes eines amb d'altres.

Si bé 4 de cada 10 companyies industrials tenen algun dels processos automatitzat, no arriben a 3 de cada 10 les que aprofiten la complementarietat entre l'automatització de diferents eines. «És important entendre la idea de les tecnologies de l'automatització com un conjunt de tecnologies que interaccionen entre elles i que fomenten una transformació radical de l'activitat industrial», comenta Torrent.

L'ús correcte dels assistents digitals i el control dels processos orientat per la gestió de grans quantitats de dades són, per exemple, algunes de les matèries en les quals el sector industrial espanyol té un gran marge de millora. «Les empreses industrials espanyoles, majoritàriament les pimes, fan servir tecnologies d'automatització d'assistència i control numèric de l'activitat molt preliminars i bàsiques, i això clarament n'afebleix l'efecte sobre l'eficiència», considera Torrent.

L'altra cara de la moneda que recull l'estudi és el bon resultat que donen les inversions en mecanismes de control basats en dades. Aquesta és la tecnologia que és més rendible per a augmentar la productivitat d'una planta de producció, perquè precisament els efectes que té es complementen especialment bé amb altres tecnologies, com ara l'automatització de processos o una flexibilitat més gran dels sistemes d'organització.

L'estudi també alerta l'Administració dels riscos de no encarar d'una manera integral el repte de la transformació tecnològica cap a la fase 4.0. I és que els seus autors adverteixen que unes polítiques públiques parcials poden ser contraproduents, ja que poden provocar que les empreses no aconsegueixin mesurar l'abast de les seves inversions. «Les polítiques públiques d'acceleració empresarial sovint estan molt parcialitzades i departamentalitzades i la transformació digital requereix una coordinació de polítiques transversal», conclou l'autor de l'estudi. 

Article de referència:

Carmiña E.; Díaz-Chao A. i Torrent-Sellens J. (2020). «Automation technologies: Long-term effects for Spanish industrial firms». Technological Forecasting and Social Change (Volume 151). DOI: 10.1016/j.techfore.2019.119828

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 47 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Per a més informació: research.uoc.edu.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Recerca