Els experts apunten claus per complir els hàbits que eviten els contagis del coronavirus

Tot i que ja han passat setmanes des del començament del confinament, hem de continuar en alerta per facilitar que la corba de contagis de la COVID-19 s'aplani. La solució a la pandèmia requereix esforços en molts àmbits, des de decisions governamentals fins a les que tenen a veure amb l'atenció sanitària o les que afecten el dia a dia de la població. Entre les indicacions que rebem de manera contínua hi ha la de rentar-nos les mans més i millor del que ho acostumem a fer, com també evitar tocar-nos la cara. Són hàbits que poden semblar evidents però que cal reforçar perquè no caiguem «en la relaxació, a causa del temps que ha passat des del començament del confinament», apunta Manuel Armayones, investigador de la UOC, director de desenvolupament de l'eHealth Center de la UOC i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació.

Rentar-se les mans més i millor

Segons informes previs a la pandèmia actual, l'Organització Mundial de la Salut apuntava que només el 5 % de la població dedica almenys 15 segons a rentar-se les mans, i una recerca de la Universitat de Michigan posava en relleu que, d'una mostra de més de 3.700 estudiants que es van analitzar, hi havia un 10 % que no es rentava les mans després d'anar al lavabo. Tenint en compte que ens trobem en una conjuntura especial per la pandèmia, la millora d'aquest hàbit és clau per ajudar a reduir el nombre de contagis nous de la COVID-19.

Els experts apunten que, després de setmanes a casa per mandat governamental, és probable que un percentatge rellevant de la població «pateixi cansament mental, es relaxi davant d'aquestes mesures i no es renti les mans amb la cura que pertoca», com assenyala Armayones. El professor de la UOC, que també és investigador del grup de recerca Psicologia, Salut i Xarxa (PSiNET), afirma que també és probable que algunes de les indicacions que fan les institucions en aquest sentit per diferents canals puguin perdre en bona part l'efecte per ajudar a complir les mesures d'higiene i precaució que cal seguir.

Recordar no tocar-se la cara

Podem tenir la percepció que no tenim costum de tocar-nos gaire la cara, però diferents estudis confirmen que ho fem desenes de vegades cada hora. Com a mostra, una recerca de la Universitat de Sydney va analitzar l'any 2015 un grup d'estudiants de Medicina i va concloure que es tocaven la cara 23 cops cada seixanta minuts de mitjana. I tocar-se la cara, com les autoritats sanitàries han confirmat en els missatges adreçats a la població, és una manera de contagiar-se després d'entrar en contacte amb la COVID-19 per mitjà de les mans.

Per evitar-ho, els experts apunten maneres que ens ajuden a recordar que no ens hem de tocar el rostre. Descartant opcions que no semblen factibles per al dia a dia, com seria portar un casc integral al cap quan sortim a comprar, Armayones exemplifica que una bona manera és «vestir màniga llarga i, si ens hem de tocar la cara o rascar-nos-la, ho fem amb la mateixa màniga». Un altre exemple que destaca l'expert de la UOC per no tocar-nos la cara mentre estem asseguts és posar les mans sota les natges. 

Hàbits en temps d'excepcionalitat

Durant la pandèmia, rentar-nos les mans —especialment si sortim de casa o estem en contacte amb algú que hagi sortit— i evitar tocar-nos la cara «s'han de convertir en nous hàbits que hem de seguir de la manera més escrupolosa possible», assenyala Armayones. Aquesta és una de les claus principals perquè el nostre dia a dia no sigui un focus de contagis. Però establir hàbits en temps d'excepcionalitat és senzill o és fàcil caure en la relaxació?

Precisament, per mantenir-nos en el millor estat físic i mental durant el confinament, els experts recomanen impulsar diferents hàbits saludables, com ara tenir una rutina diària, fer exercici físic o seguir una dieta variada i saludable, perquè, entre altres raons, ens ajudarà a dormir més bé i mantindrem una bona qualitat del son.

Establir nous bons hàbits no és una novetat per a moltes persones i acostuma a ser un objectiu de determinades èpoques com ara l'any nou. Encara que tinguem la impressió que aconseguir nous reptes d'estil de vida és probable que s'acabi fent costa amunt, «canviar els hàbits humans és més senzill del que sembla si tenim clar com s'ha de fer», indica Armayones.

Fa temps que la psicologia estudia en què consisteix en profunditat un hàbit, on radica la dificultat per canviar-los i, sobretot, quines estratègies es poden posar en pràctica per canviar-los. «La millor manera de superar barreres és conèixer-les i, un cop ben conegudes, ser capaços d'establir les estratègies que ens ajudaran a aconseguir-ho», detalla Armayones. Un hàbit és un comportament que es repeteix d'una manera sistemàtica, sempre en el mateix moment del dia. Per exemple, engegar la cafetera quan entrem a la cuina després de llevar-nos per preparar l'esmorzar. «És un comportament que s'acaba repetint tant que es torna automàtic. És a dir, ho fem sense pensar-hi», puntualitza l'expert.

Aleshores és difícil que, amb motiu de la pandèmia, establim l'hàbit de rentar-nos les mans correctament i recordem que no ens hem de tocar la cara? «La COVID-19 ens obliga a adquirir una sèrie d'hàbits molt ràpidament. El repte és que els hem d'introduir a les nostres rutines diàries o, en el cas de no tocar-se la cara, hem de ser capaços de no fer una cosa que ja era un hàbit molt ben establert per a la immensa majoria de les persones», apunta Armayones. Per a l'investigador és important prendre consciència de generar nous hàbits, encara que pugui implicar un esforç addicional, «perquè trenca la nostra cadena de comportaments. Si ho anem repetint i sobretot ens felicitem i celebrem cada cop que ho fem —com ara cantant una de les nostres cançons preferides—, aconseguirem automatitzar-lo molt ràpidament», puntualitza.

Començar per un detall petit i avançar molt a poc a poc i d'una manera gradual. Aquesta seria l'estratègia denominada «passos de nadó» per establir nous hàbits, teoritzada pel professor Brian Jeffrey Fogg, de la Universitat de Stanford, al seu llibre Tiny Habits. «Es tracta d'anar fent cada cop una miqueta més, però sempre pensant que el nostre compromís amb nosaltres mateixos només és arribar a petites metes. Per exemple, si vull desenvolupar l'hàbit de fer exercici a casa i em costa molt posar-m'hi, podria començar per fer un "pas de nadó" com ara ballar la meva cançó preferida durant uns segons. Això em permetrà aconseguir un primer triomf i adonar-me que puc fer alguna activitat per mantenir-me en forma, per petita que sigui, i, a poc a poc, avançar», analitza Armayones. El professor Fogg també proposa determinar un moment clau durant el dia per establir aquest nou comportament, com podria ser després dels aplaudiments de les 20 h. I, per acabar, el professor de Stanford apunta que cal celebrar els nostres petits èxits. «Es tractaria de fer una petita celebració, com donar-me l'enhorabona, fer un gest de victòria o el que considerem», aclareix Armayones. «Si ho fem així, segurament tindrem ben establert el nou hàbit més aviat del que ens pensem. És fàcil, costa poc provar-ho i a més funciona», assegura l'investigador de la UOC.

Difusió d'estratègies per millorar els hàbits contra la COVID-19

Ajudar a difondre les accions i la informació veraç que ens ajudaran a superar la crisi actual és una responsabilitat compartida per molts tipus d'organitzacions. És el cas de l'eHealth Center de la UOC, centre de recerca que se centra a capacitar i empoderar la ciutadania i els professionals amb les tecnologies perquè liderin el canvi de paradigma en salut. Arran de la crisi del coronavirus, l'eHealth Center va prendre la iniciativa de divulgar a Twitter consells i recursos digitals que facilitin l'adquisició d'hàbits saludables per ajudar a conscienciar la població encara més perquè segueixi les bones pràctiques de rentar-se les mans, no tocar-se la cara i altres hàbits recomanats per les autoritats sanitàries.

La guia de recursos impulsada pel centre es pot seguir per mitjà d'@eHealthUOC o l'etiqueta #eHCovid19U. S'hi pot consultar informació pràctica i contrastada en català, castellà i anglès mentre es mantinguin les mesures preventives per abordar el coronavirus.