La UOC celebra Sant Jordi amb un concert de cantautors catalans i valencians
Amb el concert «Música de poetes», la Universitat celebra la Diada amb música i poesia, i dona suport a la cultura catalana
A partir de les 11.30 h, i durant una hora llarga, Gemma Humet, Meritxell Gené, Miquel Gil i Pau Alabajos interpretaran una tria dels poemes que han musicat els darrers anys. Cantaran versos de Maria-Mercè Marçal, Màrius Torres, Concepció G. Maluquer, Vicent Andrés Estellés, Teresa Pascual, Miquel Martí i Pol, Montserrat Abelló, Salvador Espriu i Joan Barceló per celebrar en companyia —malgrat la distància— la nostra diada literària. Al web Música de poetes trobareu tots els poemes i les cançons seleccionades per al concert, i centenars d’altres.
Cartell
La terrassenca Gemma Humet neix el 19 de novembre del 1988. Als 18 anys abandona una prometedora carrera com a pianista clàssica per dedicar totes les seves energies a l’estudi del cant jazz. Aleshores comença els estudis superiors de Cant Jazz a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC), on comença a tenir contacte amb altres músiques com són el flamenc, la música tradicional i popular, la música clàssica, etc., fet que la porta a formar part durant dos anys del grup Thalassa fent cançons d’arrel mediterrània. Paral·lelament, coneix el gran guitarrista Toti Soler, amb qui des d’aquell moment ja no ha deixat de treballar conjuntament. Grava diverses cançons en els seus últims discos i forma part de diversos projectes del guitarrista que la porten a actuar per Catalunya, el País Valencià i França.
A més, Gemma Humet col·labora activament en diferents projectes del també reconegut guitarrista Toni Xuclà, musicant poesia de poetes tan nostrats com Espriu, Pere Quart o Palau i Fabra, entre altres, els quals la porten a participar en nombrosos espectacles i actes institucionals de ressò mediàtic, com per exemple la Diada de l’11 de Setembre al Parc de la Ciutadella del 2013, dirigit per Joan Ollé, o també l’entrega del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 2014, atorgat al cantautor Raimon i celebrat al Palau de Música Catalana.
Meritxell Gené neix a Lleida el dia 2 de novembre del 1986. El 2006 comença el seu projecte en solitari com a cantautora, que prendrà cos dos anys després en el seu primer disc, Inesperadament (Trackatrack, 2008). Des d’aleshores participa en diferents actes, festivals i trobades musicals d’arreu dels Països Catalans. A la primavera del 2010 enregistra i edita el segon disc, titulat Sota els llençols (Tolmusic, 2010), amb cançons pròpies i poesies musicades de Jordi Pàmias, Miquel Martí i Pol i Maria-Mercè Marçal, amb els arranjaments i la producció musical d’Antoni Tolmos, i les col·laboracions de Jordi Gasion, David Esterri i Eric Herrera. El tercer disc de Meritxell Gené serà Així t’escau la melangia (Khlämor records, 2013), un disc d’homenatge al poeta lleidatà Màrius Torres, amb la voluntat de recuperar i reivindicar la seva figura.
L’11 d’abril del 2015 estrena el seu quart disc, Branques (Khlämor Records, 2015), durant la vintena edició del Festival Barnasants. El disc, que compta de nou amb la producció de Jordi Gasion, recull dotze poemes musicats de dotze poetes d’arreu dels Països Catalans del segle xx: Joan Vinyoli, Maria-Mercè Marçal, Joan Barceló, Montserrat Abelló, Joan Sales, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Blai Bonet, Marià Villangómez, Concepció González Maluquer, Manuel de Pedrolo, Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseit.
Pau Alabajos va començar la seva carrera artística actuant als carrers de la ciutat de València, interpretant les seves cançons al districte de Ciutat Vella, a l’ombra del Micalet. L’any 2004 va publicar el seu disc de debut, Futur en venda (Cambra Rècords, 2004), que va rebre el Premi Ovidi Montllor 2006 a la millor lletra per Cançó explícita. L’any 2008 va editar el seu segon treball discogràfic, Teoria del caos (Cambra Rècords, 2008), que va ser guardonat amb el Premi Ovidi Montllor 2008 al millor disc de cançó d’autor, Premi Enderrock 2008 per votació popular al millor disc de cançó d’autor, Premi Enderrock 2008 per votació popular al millor artista de cançó d’autor i Premi Muixeranga 2009 per votació popular al millor disc del domini lingüístic. L’any 2011 va sortir a la llum Una amable, una trista, una petita pàtria (Bureo Músiques, 2011), Premi de la Fundació Gaetà Huguet a la millor producció cultural del 2011.
Pau Alabajos ha cantat les seves cançons a nombroses ciutats per tot el territori, com també a diferents escenaris internacionals: Heidelberg, Tübingen, Saarbrücken, Bochum, Colònia, Eichstätt, Frankfurt, Leipzig, Constança i Berlín (Alemanya); Lió, Montpeller, Tolosa de Llenguadoc, Grenoble, Marsella, Rennes, Amiens, Ais de Provença i París (França); Zuric, Basilea i Lausana (Suïssa); Roma, Nàpols, Busalla, Bolonya, Torí, Venècia i Gènova (Itàlia); Jerusalem, Nablus i Jenin (Palestina); Faro i Lisboa (Portugal); Brussel·les (Bèlgica); Praga (República Txeca); Ciutat de Panamà (Panamà); Mont-real (Quebec); Nova York, Chicago, Gainesville, Boulder, San Diego, Missouri (Estats Units d’Amèrica), Atenes (Grècia) i Montevideo (Uruguai).
El seu darrer àlbum es titula Les hores mortes (RGB Suports, 2020), una referència a un dels tres poemes del llibre Estimada Marta, de Miquel Martí i Pol, que ha musicat en aquesta nova aventura.
Neix a Catarroja, València, l’any 1956. És cantant, músic i rapsode valencià, exmembre del grup de música folk Al Tall. El 1986 va formar part del grup Mare Internum, creat per Vicente Alonso per a les Trobades de Música del Mediterrani d’aquell any, juntament amb Pepe Cantó a la percussió, Maribel Crespo al llaüt i Vicent Sabater als teclats, els quals el van acompanyar a l'Encuentro Nacional de Canción de Autor celebrat a Jaén: Miquel Gil va guanyar el primer premi, ex aequo amb Javier Bergia.
Just fa un any, el març del 2019, Miquel Gil va presentar Geometries (Temps Record, 2019) després de vuit anys sense treure disc, durant els quals ha treballat en estudis de locució, produccions musicals i teatrals i ha conduït el programa Bambant per casa d’À Punt, entre altres. El disc reflecteix aquest impàs i lliga amb la línia de treball més personal del cantant de Catarroja, una de les més influents de la música d’arrel. La seva veu és l’instrument amb què millor es comunica, un estil de cant fruit de molts anys d’estudi. En l’actualitat és una de les grans veus del panorama musical mediterrani.
Contacte de premsa
-
Redacció