Un estudi amb la UOC permet provar tres fàrmacs per a l'esclerosi múltiple de manera simultània

  Laboratori

Foto: ThisisEngineering RAEng / unsplash.com

26/05/2020
Elsa Velasco
L'assaig clínic obre la via per a accelerar la recerca de malalties neurodegeneratives

Un assaig clínic per a l'esclerosi múltiple ha implantat amb èxit un nou tipus de metodologia que permet estudiar múltiples fàrmacs alhora. Encara que cap dels tres medicaments assajats no ha resultat ser eficaç, la recerca, en què ha participat la UOC i que s'ha publicat a Lancet Neurology, ha demostrat per primera vegada que aquesta estratègia d'assaig és viable en neurologia i que es pot aplicar per a accelerar la recerca de nous tractaments per a l'esclerosi múltiple i altres malalties neurodegeneratives.

Avui dia, en la majoria de les àrees de la medicina, els nous medicaments s'assagen un a un en comparació amb un placebo. És a dir, en cada assaig clínic hi ha dos grups de pacients: un que rep el fàrmac que es vol estudiar, i un altre, el grup de control, que rep un substitut sense cap substància activa farmacològicament. No obstant això, en oncologia, un àmbit en el qual urgeix descobrir noves teràpies, s'han començat a comparar múltiples fàrmacs alhora en un mateix grup de control, la qual cosa abarateix els costos i agilita el procés.

Perquè aquesta estratègia funcioni, cal que en l'assaig participi un nombre molt elevat de pacients. Es tracta d'un repte logístic i econòmic, i de moment no s'havia aplicat mai a l'àmbit de les malalties neurodegeneratives. No obstant això, «ara, amb la millora dels biomarcadors en esclerosi múltiple, s'ha pogut reduir la mida de la mostra. Ara és viable», explica Ferran Prados, investigador del grup Applied Data Science Lab (ADaS), dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.

En aquest sentit, un equip d'investigadors coordinat des de l'University College de Londres (UCL, per la sigla en anglès), al Regne Unit, i amb participació de la UOC, ha dut a terme un assaig clínic per a estudiar l'eficàcia de tres fàrmacs contra l'esclerosi múltiple. Aquesta malaltia neurodegenerativa, que el 2019 afectava 55.000 persones a Espanya i 2,5 milions arreu del món, provoca una discapacitat greu i actualment no té cura. En estudis anteriors, els tres compostos estudiats, anomenats amilorida, fluoxetina i riluzole, havien mostrat certa capacitat per a reduir l'atròfia del cervell i l'aparició de noves lesions cerebrals que pateixen les persones afectades.

 

Resultats negatius, però que obren la porta a nous assajos més ràpids

Aquest assaig, en què han participat 445 voluntaris, tenia com a objectiu comprovar si els tres fàrmacs, administrats cadascun a un grup diferent de pacients, podien ser eficaços contra una de les formes més greus de la malaltia, l'esclerosi múltiple secundària progressiva. «Per desgràcia, el resultat ha estat negatiu. La malaltia continua sent més agressiva que qualsevol tractament. Hem de continuar treballant», declara Ferran Prados, que ha participat en l'anàlisi de dades.

No obstant això, el fet d'haver assajat els tres fàrmacs simultàniament constitueix un pas endavant significatiu. «No s'havia provat mai en malalties neurodegeneratives. Obre un nou paradigma per a reduir els costos dels assajos i fer-los més viables. És el futur dels assajos clínics», afirma l'investigador de la UOC.

Una altra de les novetats que ha aportat el treball és l'automatització en l'anàlisi de les imatges mèdiques mitjançant algorismes, dissenyada per Ferran Prados, que ha contribuït a augmentar la fiabilitat dels resultats. «L'automatització permet que la feina dels experts no sigui fer l'avaluació en si, sinó comprovar que està bé, una tasca menys propensa a errors. Això implica un estalvi de temps humà i un augment de la qualitat dels resultats», argumenta l'investigador.

«En conjunt, el fet de poder fer assajos amb múltiples fàrmacs i introduir l'automatització total del processament de dades fa que siguem més ràpids a l'hora de generar respostes, que el resultat vegi la llum en un període de temps més curt. Estem duent a terme altres assajos més prometedors i desenvolupant nous marcadors basats en imatges mèdiques, que ens ajudaran a ser més precisos i sensibles a l'hora d'analitzar la resposta dels fàrmacs, perquè no se'ns escapi si són eficaços», conclou Ferran Prados.

 

Article de referència:

Chataway, J.; De Angelis, F.; Connick, P.; Parker, R. A.; Plantone, D.; Doshi, A.; John, N.; Stutters, J.; MacManus, D.; Prados Carrasco, F.; Barkhof, F.; Ourselin, S.; Braisher, M.; Ross, M.; Cranswick, G.; Pavitt, S. H.; Giovannoni, G.; Gandini Wheeler-Kingshot, C. A.; Hawkins, C.; Sharrack, B.; Bastow, R.; Weir, C. J.; Stallard, N.; Chandran, S. En nom dels investigadors de MS-SMART (2020). «Efficacy of three neuroprotective drugs in secondary progressive multiple sclerosis (MS-SMART): a phase 2b, multiarm, double-blind, randomised placebo-controlled trial». The Lancet Neurology (vol. 19, núm. 3, pàg. 214). DOI: https://doi.org/10.1016/S1474-4422(19)30485-5

 

Sobre UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 48 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Per a més informació: research.uoc.edu.