La UOC participa en un projecte europeu per promoure un model d'indemnització just i eficaç per a les víctimes de delictes sexuals

Des de l'octubre de l'any passat, la UOC participa en el projecte FAIRCOM (Towards a fair and effective compensation scheme for victims of sexual violence), juntament amb la Universitat Lliure d'Amsterdam (VU), la Universitat de Sàsser (UNISS), el Centre MARTA de Letònia i la Unió d'Associacions de Dones de la Prefectura d'Iràklio (UWAH) de Creta, amb la coordinació de la Universitat Carlos III de Madrid.

L'objectiu del projecte és elaborar materials i fer formació adreçada a professionals que treballen amb víctimes de violència sexual, per aprofundir en el coneixement de les opcions de compensació i alhora fomentar bones pràctiques que redueixin les dificultats que acostumen a trobar aquestes víctimes per aconseguir una reparació efectiva.

Durant les últimes dècades, la situació de les víctimes de la delinqüència i la protecció dels seus drets ha rebut més atenció —tant a la Unió Europea com dins dels estats membres— mitjançant l'adopció i la implantació de diverses directives. El dret de les víctimes a una indemnització econòmica és fonamental per satisfer les seves necessitats bàsiques, ja que els pot proporcionar els mitjans financers per, com a mínim, obtenir un tractament mèdic i psicològic adequat, a més d'algun reconeixement del trauma que han patit.

La Directiva 2004/80/CE del Consell, de 29 d'abril de 2004, sobre indemnització a les víctimes de delictes i la Directiva 2012/29/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d'octubre de 2012, per la qual s'estableixen les normes mínimes sobre els drets, el suport i la protecció de les víctimes dels delictes, i per la qual se substitueix la Decisió marc 2001/220/JHA del Consell, estableixen que els estats membres han de garantir una «compensació justa i adequada» a les víctimes.

Tot i que gairebé tots els estats membres de la Unió Europea han implantat aquestes directives, ho han fet de manera molt diversa i amb mancances considerables, i actualment no es pot parlar de l'existència d'uns estàndards mínims. També cal recordar que la Convenció europea sobre la compensació a les víctimes de crims violents de 1983 es limita a establir que els estats tenen l'obligació de compensar les víctimes de delictes violents que causin dany corporal o mort. Aquesta convenció només ha estat ratificada per 26 dels 47 països membres del Consell d'Europa (l'Estat espanyol, per exemple, l'ha ratificat, però Grècia i Itàlia no).

El projecte FAIRCOM, que en principi té una durada de dos anys, vol contribuir a una implantació més consistent i eficaç de les directives de la Unió Europea fent un mapatge del funcionament real dels sistemes nacionals, identificant mancances i bones pràctiques, formulant recomanacions, millorant el coneixement entre les organitzacions i els professionals i, en general, sensibilitzant de la situació particularment vulnerable de les víctimes de violència sexual i de les deficiències dels sistemes nacionals existents actualment per proporcionar-los justícia.

Seminaris i tallers per debatre sobre les compensacions en diferents països

En aquesta línia, entre el final de febrer i el començament de març, es van organitzar tallers presencials —un als Països Baixos, un a Letònia i dos a Itàlia— amb assistència de membres del món jurídic, policial i assistencial. A Madrid també es va fer un taller d'aquestes característiques, però els tallers previstos a Grècia i a Barcelona es van haver de suspendre a causa del confinament per la COVID-19. Mentre que a Grècia es va substituir el taller per consultes individuals a professionals de l'advocacia, la UOC va sol·licitar la col·laboració dels assistents convidats inicialment mitjançant un qüestionari virtual.

Un cop acabat el projecte, l'objectiu és convocar un seminari transnacional per compartir tots els resultats obtinguts.

En general, les víctimes de delinqüència poden obtenir una compensació econòmica de les dues fonts següents:

- Del delinqüent, per la via de la responsabilitat civil. El pagament d'aquestes compensacions es fa efectiu en molt pocs casos, generalment a causa de la insolvència de l'agressor.

- De l'Estat, establerta a l'Estat espanyol per la Llei 35/1995, d'11 de desembre, d'ajudes i assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual. Aquests casos són, a la pràctica, molt pocs. La llei cobreix només els supòsits de danys greus (tant físics com psicològics) en la víctima i el tractament psicològic privat per pal·liar-los.

En els primers intercanvis en el si del projecte FAIRCOM, les víctimes de delictes sexuals han constatat diferències entre països. Als Països Baixos, per exemple, l'Estat fa un pagament simbòlic pel fet de ser víctima, amb independència de la decisió judicial. Una entitat vinculada al Ministeri de Justícia —el Fons de Compensació de Delictes Violents— gestiona les indemnitzacions. Pel que fa a la indemnització per part de l'ofensor, l'Agència Central de Recaptació Judicial vetlla perquè l'import sentenciat sigui el que realment es paga, i la policia està habilitada per fer embargaments a l'ofensor en benefici de la víctima.

En el sistema espanyol, el responsable del pagament per part de l'Estat és el Ministeri d'Hisenda. A l'Estat espanyol es demanen molt poques indemnitzacions i se'n paguen encara menys. De fet, com ja s'ha dit, sovint les indemnitzacions sentenciades no s'arriben a pagar perquè no es localitza l'ofensor o perquè se'l declara insolvent. Així, doncs, el percentatge d'indemnitzacions pagades és mínim, tot i que a l'Estat espanyol resulta molt difícil tenir dades concretes sobre aquests aspectes perquè el sistema judicial és reticent a facilitar aquest tipus de contingut de les sentències executòries. Hi ha, en definitiva, un tractament molt desigual de les víctimes en funció del lloc del delicte.

Fins ara, s'ha avançat en el disseny d'una pàgina web del projecte FAIRCOM, on també es posaran a disposició del públic els recursos elaborats, de manera que pugui tenir accés a informació més estructurada i fàcil d'utilitzar sobre els règims de compensació i sobre els tallers i la formació que estan previstos i que ja s'han fet.

Cal pensar que els mecanismes efectius per obtenir una compensació no serveixen solament per rescabalar la víctima dels danys monetaris i no monetaris. La compensació també aporta reconeixement i empoderament. Una compensació «justa i adequada» és una pedra angular perquè les víctimes de violència sexual a la Unió Europea puguin exercir els seus drets fonamentals.

^{UOC R&I} 

^{La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 48 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).}

^{Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.}