Les persones refugiades i migrants, un dels col·lectius més afectats per la bretxa social provocada per la COVID-19

En els últims mesos, per a moltes persones, la seguretat de casa i tenir una xarxa familiar o veïnal han apaivagat l'estrès i l'ansietat que poden haver provocat el confinament i el desconfinament posterior causats per la pandèmia. Però què passa quan no tens la família a prop i no pots establir contacte amb els teus perquè estàs amagat? O quan la teva llar ha estat destruïda a milers de quilòmetres? Com és la vida mentre esperes un document que confirmi el teu dret a viure en un país, amb la por de sortir al carrer, ser detingut i deportat?

«La COVID-19 ha afectat tota la població mundial i especialment les persones que estan en situació de vulnerabilitat», explica Màrius Gómez, tècnic d'Incidència i Educació per a la Ciutadania Global del Comitè Català per als Refugiats, Catalunya amb ACNUR. «En molts casos, les persones sol·licitants d'asil (d'arreu del món) han patit o pateixen la vulneració dels drets humans i la pandèmia ha actuat com un factor agreujant d'aquesta situació.»

La situació econòmica actual ha sacsejat les llars de molta gent: més de 562.900 persones afectades per ERTOs, mig milió d'acomiadaments des de l'inici de la pandèmia, el cessament de l'activitat professional no essencial i la incertesa laboral estan provocant la precarització de gran part de la societat. En aquest context, la solidaritat entre les persones ha crescut, però també ho han fet els missatges racistes en el nostre entorn. «L'expansió de discursos xenòfobs, racistes i islamòfobs en l'argumentari polític i social, que generen actituds de rebuig de les persones refugiades, és un fenomen creixent en les últimes dècades a l'Estat espanyol i la pandèmia de la COVID-19 pot agreujar la situació», manifesta Gómez.

Segons estimacions de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), actualment hi hauria unes 800.000 persones migrants en situació administrativa irregular i al voltant de 100.000 sol·licituds d'asil pendents de resposta a l'Estat espanyol. Les primeres hauran d'esperar un mínim de tres anys, en el millor dels casos, per poder demostrar arrelament social mitjançant l'empadronament, però mentrestant no tindran drets civils, polítics, econòmics, socials ni culturals. En el cas de les sol·licituds d'asil, un 95 % seran denegades i abocaran aquestes persones a una situació d'irregularitat i de precarietat, segons la CEAR.

Racisme contra la població migrant

Segons les dades de l'últim informe publicat per l'Oficina per a les Institucions Democràtiques i Drets Humans (ODIHR, per la sigla en anglès), l'Estat espanyol va registrar un total de 658 denúncies per delictes d'odi motivats per racisme i xenofòbia l'any 2018. Però recentment, en època de pandèmia, s'han registrat més de 70 incidents racistes i les xarxes socials s'han fet ressò de diferents episodis de criminalització de joves migrants en poblacions com ara Premià de Mar, Mataró o Barcelona, o de la manca d'accés a un habitatge digne que denuncien les persones que treballen com a temporeres als camps d'Andalusia o de Lleida i que han garantit el subministrament de fruites i hortalisses fresques durant el confinament.

Els efectes de la pandèmia en els col·lectius vulnerables també són a escala global, com ara els atacs que han patit els assentaments i els camps de refugiats a Nigèria basant-se en rumors que eren centres d'infecció de la COVID-19. A l'Amèrica Llatina, Màrius Gómez alerta que la pressió per garantir els recursos mínims ha fet que algunes persones refugiades i desplaçades internes no tinguin cap més opció que sortir al carrer per guanyar-se la vida i donar suport a les seves famílies. «Això no solament les ha exposat a un risc de contagi, sinó que també han estat víctimes de discriminació pel fet de no complir amb les normes del confinament», explica el tècnic del Comitè Català per als Refugiats.

Des de la UOC es defensa que protegir i capacitar les persones migrants i refugiades és contribuir al benefici de la societat d'acollida, però també al de la d'origen. L'educació superior de qualitat per a tothom, a més de ser un objectiu a assolir el 2030, és una de les maneres que té la Universitat de combatre el racisme i contribuir a millorar la vida del col·lectiu.

La UOC s'uneix a l'ACNUR en la defensa dels drets humans de les persones refugiades

Un dels objectius de la UOC és formar una ciutadania global compromesa amb la realitat social que l'envolta. «Per poder avançar en la consecució dels reptes que planteja l'Agenda 2030, posant al centre els col·lectius més vulnerables, és imprescindible teixir aliances amb diferents actors», assenyala la vicerectora de Globalització i Cooperació, Pastora Martínez Samper. Aquest objectiu és compartit amb el Comitè Català de l'ACNUR, que treballa perquè la societat comprengui «la complexitat sistèmica en què es produeixen fenòmens com el desplaçament forçat i l'apatrídia» i per aportar les eines necessàries per als «processos de transformació social des de la ciutadania», remarca Màrius Gómez.

Amb aquesta finalitat, la UOC i el Comitè Català de l'ACNUR s'han unit per col·laborar pròximament en la conscienciació de la comunitat universitària sobre la realitat que viuen les persones migrants i refugiades.

Una de les formes que impulsen la transformació social és l'educació i la formació de les persones en competències que ajudin a comprendre un món global i canviant. «Com a universitat hem de fomentar el desenvolupament d'una ciutadania global i l'adquisició de competències en els àmbits de l'educació per la pau, els drets humans, la justícia social o la creació de societats diverses i inclusives», subratlla Martínez Samper.

Per tal de conèixer el grau de coneixement sobre el refugi i l'Agenda 2030 de la comunitat UOC i poder millorar i orientar les accions adreçades a la població refugiada, et demanem que emplenis aquesta enquesta de l'ACNUR (trigaràs un màxim de cinc minuts).

Nova edició del Programa d'acollida per a persones refugiades

Conscient de la necessitat de donar una resposta a la situació de manca d'oportunitats que viuen les persones refugiades en l'àmbit universitari, la UOC ha llançat una nova convocatòria del Programa d'acollida per a persones refugiades.

Des de l'any 2017, la UOC ha atorgat 131 beques d'estudi a les persones que tenen la condició de refugiades, sol·licitants d'asil o apàtrides. Entitats com Accem, la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), la Creu Roja Espanyola o el Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) han col·laborat per engegar el programa i fer-lo un èxit.

Vols saber-ne més?

L'Àrea de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge de la UOC ha preparat un monogràfic perquè totes les persones que ho vulguin puguin aprofundir en qüestions relacionades amb la migració i el refugi. Accedeix-hi aquí.