Els anuncis de refrescos i begudes ensucrades, un risc per a la salut infantil

  refresc

Foto: Blake Wisz @blakewisz / unsplash.com

01/07/2020
Beatriz Gonzlez
La inversi publicitria de refrescos i begudes ensucrades ha augmentat un 66 % en cinc anys

Un estudi liderat per la UOC conclou que com ms insans sn els productes, ms experincies emocionants prometen els anuncis i menys propietats nutricionals anuncien

Les investigadores reclamen una regulaci de la publicitat ms estricta per evitar l'obesitat en els nens espanyols

Els efectes de la publicitat de refrescos i begudes ensucrades s'estan deixant notar en la poblaci infantil, segons els experts. Fa uns mesos, The Lancet publicava un document en el qual advertia que cap pas del mn no est protegint la salut dels nens ni el seu futur. L'informe «A Future for the World's Children?», elaborat per una comissi convocada per la publicaci cientfica mateixa, l'OMS i Unicef, mostrava que els nens d'alguns pasos veuen fins a 30.000 anuncis televisius en un any. I vinculava la comercialitzaci agressiva de menjar porqueria i begudes ensucrades amb l'augment alarmant de l'obesitat infantil recordant una dada: el nombre de nens i adolescents obesos s'ha multiplicat per onze des del 1975 fins al 2016, passant d'11 milions a 124. L'Estat espanyol no n's una excepci. Ocupa el quart lloc entre els pasos europeus en obesitat infantil, segons l'ltim informe de l'OCDE «The heavy burden of obesity». I la inversi publicitria en begudes que no es consideren saludables en pot ser una de les responsables.

s una de les conclusions d'un estudi liderat per Mireia Montaa, professora i investigadora dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci de la UOC, en el qual s'investiga la relaci entre els valors nutricionals dels refrescos i les begudes ensucrades i les estratgies publicitries utilitzades per captar consumidors. Segons la recerca, en la que tamb ha participat la investigadora de la UPF Mnika Jimnez-Morales,  la publicitat s un dels factors que afavoreix en gran manera l'entorn obesognic: els nens espanyols estan exposats a una mitjana de 9.000 campanyes publicitries de televisi per any, i molts d'aquests anuncis tenen com a protagonistes productes de poc o cap valor nutricional. A ms, hi ha hagut un augment anual en la despesa en publicitat de refrescos i begudes ensucrades en els ltims anys: ha augmentat de gaireb 32 milions d'euros el 2013 a ms de 53 milions d'euros el 2018.

Com destaca la recerca, la major part d'aquests milions d'euros es van destinar precisament als productes de menys valor nutricional: de la despesa publicitria dels productes analitzats, noms 812,061 euros (0,3 %) van correspondre a productes amb un alt valor nutricional, mentre que el 62,7 % de la despesa publicitria va ser per a begudes amb un contingut molt baix de valor nutricional. Si tenim en compte els resultats, la publicitat va complir amb la seva funci, ja que el consum de begudes ensucrades i refrescos entre la poblaci infantil espanyola s alt. «S'estima que un 81 % dels nens i nenes espanyols consumeixen refrescos i begudes ensucrades cada setmana», assenyala Mireia Montaa, que tamb s membre del grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans de comunicaci i Entreteniment (GAME) de la UOC. Un consum que, com recorda la professora Montaa, s entre els ms alts d'Europa. «Aproximadament un 7 % dels menors de nou anys en consumeix diriament, un 16 % gaireb cada dia (entre quatre i sis dies a la setmana), un 56 % entre un i tres dies per setmana i noms un 19 % dels menors en consumeix menys d'un cop per setmana», afirma.

Aix, doncs, la publicitat s l'ltima responsable que els nens espanyols s'apartin cada vegada ms de l'alimentaci saludable? «s clar que hi ha diversos aspectes que ho condicionen, per la publicitat s un dels importants», respon Mireia Montaa. «Fins i tot grans marques com Coca-Cola descendeixen en vendes quan deixen d'emetre campanyes publicitries», afirma la professora de la UOC, que va comenar a estudiar com la publicitat alimentria afecta els menors perqu molts d'ells, especialment els menors de vuit anys, «la consumeixen sense entendre si estan veient una comunicaci informativa o persuasiva», assenyala.

 

El llenguatge, clau per persuadir

Pel que fa a les estratgies publicitries que les empreses fan servir per captar consumidors, el llenguatge s clau. Com explica la professora Mireia Montaa, un dels aspectes psicolgics principals que influeix en l'obesitat s que els subjectes atribueixen emocions o sensacions als aliments, sobretot als ms calrics i de menys qualitat nutricional, creant-hi un vincle. «Per aquest motiu vam comenar a estudiar qu diuen els anuncis alimentaris o de begudes ensucrades en els seus discursos publicitaris, especialment els ms adreats a nens, perqu sn ms vulnerables. La conclusi a la qual arribem s sempre la mateixa: com ms ins s el producte anunciat, ms s'associa a qualitats extrnseques del producte (ser divertit, aportar felicitat, ser valent, ser nic...)», afirma.

Aix, la recerca conclou que els camps semntics ms utilitzats es refereixen a les qualitats de les begudes anunciades (gust, bombolles, sense sucre o light, autntic, ecolgic...), mentre que la segona categoria ms utilitzada s l'estat d'nim derivat del consum del producte («gaudeix», «sigues nic», «sentir-te b», «felicitat»…). La tercera ms emprada s la referent a l'acci, amb frases com ara «desperta els teus sentits», «fer un gir» o «trencar amb l'establert».

D'aqu que l'estudi conclogui que, si es vol prevenir l'obesitat infantil a l'Estat espanyol, cal una regulaci ms estricta de la publicitat, especialment en aspectes com ara el llenguatge utilitzat per presentar productes. «Pensem que s'hauria de revisar el Codi PAOS, que t l'objectiu de protegir els menors, perqu es vulnera contnuament. Tamb s'hauria d'ampliar, ja que no t en compte el discurs i el llenguatge dels anuncis, que pot confondre els nens atribuint qualitats als productes que no sn certes», afirma Montaa.

Una altra mesura que podria ser efica en opini de la professora de la UOC s l'impost sobre begudes ensucrades, «que s'ha vist que funciona. Quan va entrar en vigor a Catalunya, el consum d'aquest tipus de refrescos va baixar un 39 % respecte a Madrid, per exemple, on no s'aplicava aquesta normativa, com va destacar l'estudi publicat a BMC Public Health fa uns mesos», conclou.

Article de referncia

Montaa Blasco, M.; Jimnez-Morales, M. Soft Drinks and Sugar-Sweetened Beverages Advertising in Spain: Correlation between Nutritional Values and Advertising Discursive Strategies. Int. J. Environ. Res. Public Health 2020, 17, 2335. DOI: https://doi.org/10.3390/ijerph17072335

UOC R&I 

La recerca i innovaci (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a qu s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjanant l'estudi de la interacci de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus especfic en l'ensenyament en lnia i la salut digital. Els ms de 400 investigadors i 48 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert sn eixos estratgics de la docncia, la recerca i la innovaci de la UOC. Ms informaci: research.uoc.edu.

#expertsUOC

Foto de la professora Mireia Montaa Blasco

Mireia Montaa Blasco

Expert/a en: Publicitat tradicional i publicitat digital, mitjans de comunicaci, planificaci de mitjans publicitaris, internet i xarxes socials, estratgia, segmentaci per pblics objectius, comportament del consumidor, els joves adults com a target publicitari.

Àmbit de coneixement: Comunicaci tradicional i digital, publicitat i mitjans de comunicaci.

Veure fitxa