La crisi sanitària causada per la COVID-19, que ha impedit assistir a classe a 1.600 milions d'infants a tot el món, ha obligat molts països a habilitar sistemes d'ensenyament a distància d'emergència. Segons dades del Banc Mundial, el punt de partida no era l'ideal, ja que només el 20 % de països del món disposava de recursos digitals d'aprenentatge en algunes escoles i només el 10 % tenia sistemes prou robustos per garantir que una part del contingut de l'ensenyament estava disponible fora de l'escola.
Tanmateix, aquest ús globalment minoritari de l'ensenyament a distància en primària i secundària abans de la pandèmia contrasta amb el creixement que ha experimentat els darrers anys l'aprenentatge en línia (e-learning) en l'ensenyament superior. L'increment del nombre d'estudiants que el trien a tot el món va acompanyat d'avenços tecnològics i metodològics que donen lloc a un ensenyament més personalitzat i autònom.
Aquest perfeccionament de la formació a distància ha fet que les universitats en línia puguin oferir titulacions que amplien l'horitzó tradicional dels graus i els màsters que es podien cursar en aquesta modalitat uns anys endarrere.
N'és un exemple el grau d'Arts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que permet estudiar a distància una versió més àmplia dels estudis clàssics de belles arts, amb la col·laboració del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia. «Sovint ens pregunten si és un grau d'arts digitals. No ho és pas. Abasta tot el que comporta la pràctica artística contemporània, i evidentment inclou l'art digital, però també l'escultura, la performance, el dibuix, etc.», explica Quelic Berga, professor del grau, en aquest vídeo.
Un altre dubte freqüent és si és possible aprendre a esculpir o a pintar des d'una pantalla. I ho és: «Els estudiants que vulguin experimentar amb materials tenen accés a un laboratori de materialitat, en el qual trobaran tutorials i també el suport i el seguiment d'un expert», afirma Marta Gracia Valladares, professora col·laboradora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC.
Cursar una enginyeria sense trepitjar un laboratori físic
La recerca de solucions innovadores perquè els estudiants puguin experimentar amb elements físics també és imprescindible en els estudis d'enginyeria en línia. «És una necessitat molt evident en l'enginyeria de telecomunicacions», explica Daniel Riera, director dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. La Universitat imparteix estudis d'aquest àmbit des del 2005, i actualment s'hi pot cursar el grau d'Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació, que capacita per exercir una professió regulada per llei. «Això implica que hi ha una regulació molt detallada de les competències que ha d'adquirir el nostre estudiantat, que són les mateixes que si s'estudia presencialment».
Per adquirir-les, cal fer pràctiques experimentals, i aquests estudis han dissenyat tres modalitats de laboratori, tal com explica Daniel Riera: «D'una banda, si s'ha de desenvolupar un programari o practicar l'administració de sistemes, ho podem fer en laboratoris virtuals. La segona modalitat són els laboratoris a casa: els fem servir, entre altres funcions, per ensenyar als estudiants a muntar circuits, per a la qual cosa els enviem al seu domicili un petit equip dissenyat pel mateix professorat, que integra molts dispositius —com ara un generador d'ones i un oscil·loscopi— perquè hi puguin experimentar. Finalment, quan han d'aprendre a utilitzar dispositius grans i de cost econòmic elevat, habilitem un laboratori remot, és a dir, l'estudiant es connecta des de casa a un ordinador que transmet les seves ordres a la màquina corresponent, situada a la seu de la UOC. Així, l'estudiant visualitza el panell de control de la màquina a la seva pantalla i acciona amb el ratolí els comandaments que pertoquen, els quals s'executen a la màquina mentre l'estudiant ho observa en directe mitjançant una càmera web. És un sistema amb el qual també es podria aprendre, per exemple, robòtica a distància», afirma Riera.
Realitat virtual: fer una immersió en experiments i espais
Els darrers anys, la reducció de la mida dels xips i dels sensors electrònics i la internet d'alta velocitat han facilitat l'ensenyament a distància de l'enginyeria. Però el futur d'aquests estudis passa per la realitat virtual, segons Riera: «Amb la realitat virtual, no solament podrem reproduir l'entorn de pràctiques per a l'estudiant, sinó que podrem aconseguir una experiència molt més immersiva, fer que l'estudiant se senti dins de l'experiment».
És un escenari futurista que la UOC ja ha començat a portar a la pràctica en el postgrau de Disseny d'Espais Intel·ligents, que imparteix juntament amb Elisava, i en el qual els estudiants ja disposen d'un casc de realitat virtual per poder experimentar, sentir i viure els espais a distància. «Les tecnologies immersives ja estan prou madures per poder organitzar la docència a distància, centrada en l'usuari, com si fos presencial», assenyala un dels dos directors acadèmics del màster, Pierre Bourdin, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.
Una altra tecnologia que obre noves portes a l'ensenyament a distància és la realitat augmentada, i en aquest sentit la UOC ha començat una experiència pilot en l'assignatura Fotografia digital del grau de Multimèdia.
Metges que es formen en línia i el boom de la medicina a distància
Fins i tot en els estudis vinculats a les ciències de la salut, l'ensenyament en línia s'està implantant en força àmbits. A la UOC s'imparteixen, per exemple, el grau de Logopèdia i màsters d'àmbits com la nutrició i la neuropsicologia, i fins i tot cursos clínics per ensenyar als professionals de la salut a emprar tècniques específiques, com la ultrasonografia endoscòpica. Aquests cursos clínics tenen un format híbrid, ja que la teoria s'imparteix a distància i les pràctiques es fan presencialment en centres de salut. «Arran de l'epidèmia del coronavirus, la modalitat híbrida s'aplicarà des d'ara fins i tot en els estudis de medicina impartits per universitats presencials», explica Carme Carrion, professora dels Estudis de Ciències de la Salut i investigadora de l'eHealth Center de la UOC.
Carrion també és la directora del màster universitari de Salut Digital, un àmbit en què la crisi de la COVID-19 ha marcat un abans i un després: «Durant la pandèmia, la majoria de seguiments de malalts crònics i consultes d'atenció primària s'han fet per telèfon. Aquest és el sistema més bàsic de teleassistència, però hi ha eines com les aplicacions mòbils de salut o els sensors que facilitaran que les persones aprenguem a fer una autogestió de la salut, acompanyada per un professional. És el que ensenyem als metges i metgesses i a les infermeres i infermers que cursen el nostre màster, que es fa íntegrament a distància», explica Carrion.
Així, l'ensenyament a distància serveix als professionals de la salut per formar-se en un àmbit que ha de revolucionar el model assistencial actual: «És clar que el monitoratge digital de, per exemple, malalts crònics coronaris o diabètics pot evitar riscos per al pacient i reduir les visites presencials a les imprescindibles, fent més eficient el sistema», afegeix Carrion.
Propostes formatives que van molt més enllà de la tecnologia
La pandèmia del coronavirus també ha tingut un fort impacte en els professionals dels serveis socials, com els educadors i educadores socials. En el seu cas, la formació els ha de proporcionar una perspectiva ètica professional i eines per relacionar-se adequadament amb les persones a les quals atenen. Però com es poden treballar aquestes competències en l'ensenyament en línia? Jordi Solé, director del grau d'Educació Social de la UOC, considera que cal acompanyar els estudiants perquè facin un treball personal i que aquest procés és independent de la modalitat en què estudien: «Per tal que es produeixi un vincle amb les persones amb les quals es treballa, cal que el professional es buidi dels ideals i les expectatives que té envers els altres, i això no és gens fàcil. En el grau ensenyem que els professionals s'han d'orientar a partir de les conseqüències dels seus actes, i per això cal posar en joc el desig de cadascú a l'hora d'acompanyar i sostenir les vides de les persones amb les quals es treballa, quelcom que va més enllà de la capacitat de relacionar-se. Parlem d'una mirada i no de simples eines comunicatives», afirma.
I és que, més enllà dels avenços tecnològics que faciliten la formació en línia, els docents de la UOC coincideixen en el fet que el més important continua essent la proposta pedagògica. Així ho valora també Jordi Solé, quan fa balanç d'uns estudis que enguany compleixen deu anys: «Penso que el menys rellevant és el fet que hagin cursat el grau a distància. L'important és la matèria que poses a treballar per a la seva formació, i això és el que ens ha preocupat més al llarg de tots aquests anys. Hem fet un esforç enorme d'elaboració de materials docents per compaginar el treball acadèmic rigorós, la veu del món professional, les aportacions de l'activisme i dels moviments socials i la passió per la reflexió vinculada al treball interdisciplinari», afirma. «Qualsevol proposta formativa, es faci amb mitjans tecnològics d'última generació o amb un guix i una llibreta de paper, generarà sempre uns efectes. Tenim molts estudiants que ens fan arribar que el fet d'haver cursat el grau ha estat el principi de moltes coses, i nosaltres només podem celebrar-ho», conclou Jordi Solé.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció