27/7/20 · Salut

Lactància materna, l'opció més sostenible per al planeta

Donar el pit durant sis mesos pot estalviar més de 100 kg de CO2 per nadó, segons un estudi

A més dels avantatges per al benestar maternoinfantil, la lactància materna no emet CO2, no deixa residus i el seu consum energètic és nul

Les dificultats que afronten algunes mares per donar el pit i els problemes de conciliació laboral són barreres per a la lactància materna
Foto: Dave Clubb / Unsplash

Foto: Dave Clubb / Unsplash

La llista de beneficis que la lactància materna té per a la salut (tant present com futura) de la mare i del nen és pràcticament interminable i, a més, cada poc temps s'hi incorpora una prova nova. Entre els avantatges per a la dona, se sap que redueix el risc de determinats tipus de càncer (de mama i d'ovari) i de desenvolupar malalties com la hipertensió. Pel que fa als beneficis per als nens i nenes, està demostrat que la llet materna aporta protecció enfront de les malalties infeccioses, disminueix la incidència i la gravetat de les diarrees, redueix el risc de patologies infantils freqüents com les infeccions respiratòries i l'otitis mitjana aguda, prevé les càries i augmenta la intel·ligència.

Les recomanacions de l'OMS respecte d'aquesta qüestió són molt clares: aconsella la lactància materna de manera exclusiva durant els primers sis mesos de vida i fins als dos anys com a mínim, de manera complementària a l'alimentació sòlida.

Però, a més, aquest tipus d'alimentació aporta una altra mena d'avantatges la repercussió dels quals encara no és prou coneguda per bona part de la població, i que cada vegada té més importància en el context sanitari, climatològic i mediambiental actual: els beneficis des del punt de vista de la sostenibilitat i el benestar de la planeta. «Es tracta d'un aliment natural i renovable, que no deixa petjada de carboni en el medi ambient; no requereix envasat, transport ni combustible per a la seva producció, preparació i consum, i tampoc no produeix deixalles». Aquestes són les raons principals per les quals la lactància materna té un protagonisme creixent en totes les iniciatives adreçades a millorar la sostenibilitat mediambiental, segons Anna Bach Faig, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigadora del grup de recerca FoodLab de la mateixa universitat.

El «gairebé desconegut» impacte en el medi ambient

De fet, des de fa ja uns anys, cada vegada hi ha més literatura científica que demostra el vincle estret que hi ha entre aquesta opció alimentària i fenòmens com el canvi climàtic. Una de les recerques més recents en aquest sentit va ser la duta a terme per experts de l'Imperial College de Londres (Regne Unit), publicada al British Medical Journal i que aporta dades molt reveladores sobre aquesta qüestió: donar el pit durant sis mesos significa un estalvi d'entre 95 i 154 kg d'emissions de CO2 per nadó per comparació a la llet de fórmula. Una altra dada interessant aportada per aquest estudi és que la quantitat d'aigua calenta necessària per escalfar els biberons de la llet de fórmula implica una despesa anual d'energia equivalent a la de carregar 200 milions de telèfons mòbils.

Precisament, enguany, la Setmana Mundial de la Lactància Materna (#WBW2020) —que se celebra de l'1 al 7 d'agost— posa el focus en aquest impacte important en la salut planetària, i destaca el paper de la llet materna com a element principal d'un sistema alimentari sostenible, a més d'altres avantatges des del punt de vista mediambiental, tal com assenyala María José Rodríguez Lagunas, professora col·laboradora del màster universitari de Nutrició i Salut dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i professora de la secció de Fisiologia de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona: «El pit de la mare és el millor envàs que existeix: estèril, capaç de dosificar la quantitat exacta que requereix el nadó i a la temperatura òptima. Substituir això per una llet de fórmula implica l'ús de recursos addicionals: d'una banda, l'ocupació d'envasos procedents de la fórmula infantil mateixa, però també el consum d'aigua, l'ús dels biberons i les tetines, els productes per esterilitzar, els escalfadors, etc.».

Un dels aspectes que s'estan tenint més en compte a l'hora de determinar els avantatges mediambientals de la lactància materna enfront de la llet de fórmula és l'efecte de totes dues en la petjada ecològica (la mesura de l'impacte de les activitats humanes sobre la natura). En aquesta línia, diversos estudis les han comparat basant-se en factors com les fonts d'energia, les emissions de carboni, les deixalles o la petjada hídrica (volum total d'aigua dolça utilitzada per produir béns i serveis). En tots aquests aspectes, els avantatges de la llet materna són inqüestionables. María José Rodríguez Lagunas explica sobre aquesta qüestió que optar per la lactància materna evita l'impacte negatiu en la petjada ecològica que prové dels ingredients de la fórmula infantil, tant de la llet com d'altres components afegits com olis, vitamines, etc.; de la producció del preparat en si mateixa i del transport. «Per això, donar el pit no és només més saludable per al nadó, sinó que també ho és per al medi ambient», afirma.

Per a Natalia Panadero, investigadora del grup FoodLab de la UOC, una dada molt il·lustrativa i reveladora és que, segons algunes recerques realitzades sobre aquesta qüestió, els països més afectats pel canvi climàtic també mostren les taxes més baixes de lactància materna. «Aquestes evidències converteixen la lactància materna en un dels aspectes a tenir en compte a l'hora de plantejar i engegar iniciatives adreçades a reduir la nostra empremta en el medi ambient, així com en la definició de plans de millora de l'alimentació infantil, especialment durant els primers anys de vida».

Conciliació i altres barreres a una lactància «plena»

Tot i les recomanacions de l'OMS, la realitat és que només entorn del 40 % dels nadons nascuts anualment són alimentats exclusivament amb llet materna fins als sis mesos d'edat. «La majoria de les mares acostumen a estar prou conscienciades, però de vegades es troben amb dificultats durant aquest període que propicien que acabin abandonant aquesta pràctica, i, també, moltes d'elles no són capaces de dur a terme el calendari recomanat a causa, entre altres factors, de motius laborals», afirma María José Rodríguez Lagunas.

Pel que fa a les principals raons argumentades per abandonar la lactància i les situacions més típiques que es produeixen sobre aquesta qüestió, aquesta experta comenta que durant les primeres setmanes, les mares (sobretot les primerenques) s'enfronten a una gran quantitat de reptes que han de compaginar amb el cansament i, de vegades, amb el dolor i l'estrès. «A això cal afegir-hi que moltes vegades els lactants no s'agafen correctament al pit, cosa que provoca dolor i fins i tot clivelles al mugró. D'altra banda, els nadons poden guanyar poc pes i fins i tot perdre'n, la qual cosa implica un estrès afegit per a la mare (i per al pare) en no tenir control sobre la quantitat d'aliment que ingereix l'infant, i de vegades arriben a pensar que la seva llet no alimenta o no és bona, i que per això no aconsegueixen saciar el seu fill. Si no es rep un bon suport per part de les llevadores (entre altres professionals sanitaris), per exemple, mitjançant grups de lactància o a la consulta pediàtrica mateixa, és probable que s'acabi optant per la solució més ràpida: el biberó. D'altra banda, cal no oblidar que encara ara no resulta fàcil combinar la lactància i la vida laboral».

Segons María José Rodríguez Lagunas, continua essent necessari invertir més temps i recursos per promocionar la lactància materna i, en aquest sentit, posar-ne en valor l'aportació mediambiental pot ser un element afegit que ajudi a augmentar la conscienciació sobre els avantatges d'aquesta opció: «Saber que a més de protegir el fill també s'està tenint cura del planeta és un motiu més per decantar-se per aquest tipus d'alimentació. Disposar d'evidències que una acció tan senzilla i saludable pot ser útil per a la sostenibilitat del planeta sense dubte pot augmentar la motivació de les mares més conscienciades amb el medi ambient», conclou.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Salut