La Mercè, una festivitat inclusiva en temps de COVID-19?

Més d'1,3 milions de persones van participar el 2019 en els actes de les Festes de la Mercè de Barcelona. Malgrat que enguany serà excepcional, perquè les mesures per la pandèmia impediran arribar a aquestes xifres de públic, sempre ha estat una festa popular i massiva. Des de fa anys l'Ajuntament treballa en la descentralització de les festivitats i actualment ha hagut d'assumir diverses dificultats. Però fins a quin punt les festivitats poden ser inclusives, i a més, en temps de pandèmia? Aquesta qüestió l'analitzarà Alba Colombo, investigadora principal del projecte de recerca europeu Festspace, que s'emmarca en el grup Llengua, cultura i identitat en l'era global (IdentiCat).

El projecte Festivals, Events and Inclusive Public Spaces in Europe (Festspace) analitza «quina capacitat tenen els esdeveniments d'integrar persones diferents, amb perfils, cultures i procedències diferents, de manera diversa i igualitària, que és com entenem la integració i la inclusió en aquest àmbit», explica Colombo.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i quatre institucions més ho analitzaran basant-se en esdeveniments que tenen lloc a Barcelona, Dublín, Glasgow, Göteborg i Londres. Dins el projecte de recerca, la Mercè és un exemple d'esdeveniment de cultura tradicional i popular, organitzat per l'Administració i amb una gran participació de la ciutadania.

Arran de la pandèmia, el projecte ha adaptat els seus objectius i hi ha inclòs una nova línia de recerca que analitzarà l'impacte de la COVID-19 en els esdeveniments culturals de la ciutat, com ara els festivals i els esdeveniments d'indústries culturals, les festivitats de cultura popular i les festes de diversitat cultural.

Les festes integren o bé separen?

«Als espais públics de les ciutats hi ha una massificació d'esdeveniments i es poden produir problemàtiques socials», explica Colombo, investigadora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC.

Una de les dificultats principals és la gestió de l'ús dels espais de la ciutat; per tant, «l'estudi analitza com les festes faciliten o restringeixen l'accés a l'espai públic, i si realment generen interacció i intercanvi entre persones de diferents contextos culturals, ètnics, socioeconòmics i sociodemogràfics», explica la investigadora. Un altre dels aspectes que s'estudien és si la diversitat es té en compte des de la concepció i l'organització dels esdeveniments. «Volem saber si generen inclusió i integració i si hi ha alguna barrera social per poder-hi participar», afirma Colombo

Així, doncs, l'estudi intentarà respondre les preguntes següents: quins tipus d'esdeveniment hi ha als espais públics?, com es fan servir aquests entorns que tenen efectes sobre el desenvolupament econòmic o turístic?, com afecten les festes els usuaris habituals d'espais com ara els parcs urbans?, quins efectes generen a llarg termini?, quin és l'impacte de la COVID-19 en els esdeveniments culturals de la ciutat?

Un projecte amb finançament europeu

Festspace és liderat per la University of the West of Scotland, amb la participació de les universitats de Westminster, la Tecnològica de Dublín i la de Göteborg, a més de la UOC. La recerca és finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació, mitjançant el programa Humanities in the European Research Area (HERA), en virtut de l'acord de subvenció 769478. Es tracta d'un consorci entre la Comissió Europea i diferents agències estatals de finançament de recerca, com l'espanyola.

El projecte en què participa la UOC, Public Space Culture and Integration in Europe, és un dels 20 que s'han triat en la convocatòria HERA, en la qual es van presentar més de 170 projectes i ha rebut finançament del 6è. i 7è. programes marc de la Unió Europea.

Més informació:

Vídeo de l'entrevista a Alba Colombo a UOC News R&I: «Cal impulsar la inclusió i la integració dels esdeveniments públics»

UOC R&I 

La recerca i la innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 48 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.