Open Evidence liderarà un estudi sobre la regulació i la governança de la salut digital a la Unió Europea

Qui es fa responsable de les decisions preses mitjançant un algoritme per analitzar radiografies de càncer de mama que ha estat desenvolupat a l'Estat espanyol i que es fa servir en un centre mèdic d'Alemanya? Per quina regulació s'ha de regir un servei de telemedicina francès que atén un pacient a Catalunya? Aquesta mena de preguntes són les que haurà de respondre un estudi europeu liderat per Open Evidence, spin-off de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) fundada i dirigida per l'investigador i professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Francisco Lupiáñez-Villanueva. En el projecte, anomenat Study on cross-border digital healthcare in the EU, també hi participaran la secció de salut de la consultoria Ernst & Young de França i Bèlgica i la Universitat Politècnica de Madrid. L'encàrrec l'ha fet la Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea mitjançant un concurs públic.

«L'objectiu del projecte és analitzar la situació de la salut digital en els estats membres en l'àmbit de la regulació i en el de la governança. És un projecte ambiciós amb una visió holística de la salut digital, ja que inclou la provisió de serveis i productes de salut digital, les dades de salut i la intel·ligència artificial —una de les eines més potents que tenim actualment. Aquesta anàlisi serà un instrument en el qual es podrà basar la Comissió Europea per dissenyar polítiques de salut digital dins la Unió Europea», explica Lupiáñez-Villanueva.

El projecte també analitzarà la Directiva 2011/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de març de 2011, relativa a l'aplicació dels drets dels pacients en l'assistència sanitària transfronterera, més concretament l'article 14, que preveu la cooperació i l'intercanvi d'informació sobre salut digital (e-health) entre estats membres.

Un mapa regulador molt heterogeni

A Europa, les competències de salut pertanyen als estats membres, de manera que cada un dels 27 estats té la seva pròpia legislació i les seves pròpies normatives. Pel que fa a la salut digital com a servei sanitari, pràcticament no hi ha regulació. Alemanya és un dels països que fa poc que ha impulsat aquest camp. El novembre de l'any passat, el Parlament d'aquest país va aprovar la llei Digital Healthcare Act que promou l'ús regulat de serveis de salut digital (per exemple, els metges poden receptar aplicacions).

L'única àrea de salut en què la Unió Europea legisla és en l'autorització de productes sanitaris. El Reglament general de protecció de dades (RGPD) també inclou alguns aspectes referents a la salut. Davant d'aquesta situació, el projecte d'Open Evidence analitzarà les diferències entre la regulació i la governança en salut digital dels estats membres amb l'objectiu d'ajudar la Comissió a promoure un marc favorable per a la provisió de serveis i productes de salut digital.

La metodologia que faran servir Open Evidence i els seus socis és una suma d'anàlisis de revisions sistemàtiques de legislacions i casos legals, entrevistes, tallers i enquestes en línia als grups d'interès principals.

«Tenir una visió del mapa europeu de salut digital ajudarà a promoure intervencions a escala europea que puguin afavorir aquest mercat i a impulsar la indústria, de manera que s'afavoreixi una millora de la salut dels ciutadans i es mantingui la sostenibilitat dels sistemes. Actualment molts projectes locals de salut digital tenen dificultats per créixer, ja que no dominen els àmbits reguladors d'altres estats o es troben amb marcs diferents que no els faciliten la sostenibilitat de les seves iniciatives», assegura Lupiáñez-Villanueva.

La salut digital avança; el reemborsament, no

Tot i que darrerament el ritme d'inversions en salut digital està batent rècords (l'any 2019 a Europa es van tancar més de 300 inversions per un valor de 2.600 milions d'euros, segons dades de CB Insights), el sector gairebé no ha evolucionat pel que fa a la integració d'aquests serveis en els sistemes de salut. «Tot i que la innovació tecnològica en salut avança, continuem sense innovar en els aspectes reguladors i organitzatius, incloent-hi els mecanismes relacionats amb el pagament», assegura l'investigador de la UOC. Lupiáñez-Villanueva afegeix que, «tot i que la pandèmia de la COVID-19 ha comportat un pas més en la digitalització de la salut, de moment no hi ha hagut el canvi estructural necessari».