'Big data' per fomentar la integració dels refugiats sirians

La quantitat aclaparadora de dades que es genera en el dia a dia són crucials per comprendre la situació social i econòmica. Un equip de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC ha fet servir tècniques de dades massives (big data) per analitzar les comunicacions per telèfon mòbil dels refugiats sirians a Turquia i d'aquesta manera poder establir patrons de comportament i comparar-los amb els de la població local. L'objectiu és obtenir informació que serveixi per dissenyar polítiques d'integració social adreçades a les persones refugiades. Els resultats de l'estudi, publicat a la revista científica EPJ Data Science, mostren que les dues comunitats es van comportar de manera significativament diferent pel que fa a les trucades que van fer. Segons els investigadors, la metodologia emprada és una nova eina per analitzar i mesurar la segregació social i facilitar la presa de decisions per combatre-la.

L'estudi, en el qual han participat els investigadors de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) Daniel Rhoads, Ivan Serrano, Javier Borge-Holthoefer i Albert Solé-Ribalta —dels grups de recerca Complex Systems (CoSIN3) i Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab)—, s'emmarca en el repte Data 4 Refugees (D4R) Turkey, organitzat per Turk Telekom i la Universitat de Bogazici a Istanbul. Aquesta iniciativa ha permès utilitzar les dades de registres de telèfons mòbils de l'operador de serveis de telefonia mòbil més gran de Turquia amb l'objectiu de trobar solucions innovadores per als múltiples problemes als quals s'enfronten les persones refugiades que viuen al país.

"Històricament, la segregació social entre grups s'ha mesurat tenint en compte característiques individuals de la població, com ara la distribució residencial o el tipus de feina. Nosaltres volíem explorar dimensions més dinàmiques i relacionades amb la interacció social, com és el cas de la segregació per comportament. És a dir, són dos grups que es poden distingir a partir dels patrons d'activitat?", explica Daniel Rhoads, primer autor de l'article.

Per esbrinar-ho, els investigadors van mesurar els patrons de comunicació de persones refugiades i locals a partir dels registres d'origen i destinació de trucades i missatges SMS entre les dues comunitats. Els resultats mostren que aquests patrons són significativament diferents i que aquestes diferències no es poden explicar per les diferents densitats de població dels dos grups. "Ens va sorprendre que la comunicació local-refugiat és pràcticament inexistent. Esperàvem que fos baixa a causa de la minoria que representen les persones refugiades, però va ser molt més baixa del que pensàvem", destaca l'investigador.

Fomentar la interacció per impulsar la cohesió social

Amb aquests resultats, els investigadors han dissenyat una solució algorísmica que no solament descriu la situació actual, sinó que també serveix per analitzar les possibles mesures per disminuir la segregació social. La metodologia es basa a concebre els patrons de trucades com un indicador dels trets de comportament dels refugiats per després potenciar que aquests es ressituïn en llocs on els seus patrons d'actuació s'assemblin més als de la gent local. "Aquest enfocament es basa en l'homofília, un concepte sociològic segons el qual les persones que s'assemblen s'atreuen i es relacionen les unes amb les altres, la qual cosa fomenta la integració i potencia la cohesió social entre grups", explica Daniel Rhoads.

A partir d'aquest enfocament, un cop identificats els districtes de la província d'Istanbul on diferien els patrons de comunicació de tots dos col·lectius, el treball va analitzar la viabilitat teòrica d'un programa de subvencions per fomentar que les persones refugiades es traslladin a llocs on estarien més en contacte amb una població amb uns hàbits més semblants als seus. Segons l'algorisme desenvolupat, amb una subvenció mensual de 50 euros per família es mitigaria l'augment en el preu del lloguer que podria suposar anar a viure a una zona més cara en què es poguessin integrar més bé. Malgrat aquests resultats, els investigadors són prudents i subratllen que es tracta d'un marc d'anàlisi per quantificar i estudiar què es pot esperar d'aquest tipus de polítiques. "Una mesura d'aquest tipus seria molt complicada d'implementar, ja que a més a més s'haurien de considerar un gran rang de factors que no es van incloure en el nostre treball, com ara les diferències culturals entre les dues comunitats. La integració no té una sola cara, sinó que hi contribueixen molts factors, positivament i negativament", aclareix l'investigador.

Més enllà de la viabilitat d'aquesta proposta, el nou treball suposa un nou punt de vista en l'anàlisi de la segregació i la integració social pel que fa a les mesures clàssiques que miren dimensions més estàtiques com els patrons residencials. "La segregació és un fet social ubic i, encara que tots la reconeixem, és difícil de definir. Si dos grups viuen als mateixos barris però no interactuen, no és integració. De la mateixa manera, si interactuen però només en algunes situacions, també ens costaria anomenar-ho integració. És un problema complicat, així que expandir la caixa d'eines per mesurar la segregació ens pot ajudar a arribar a una comprensió més completa d'aquest fenomen", explica Daniel Rhoads. 

El repte de la privadesa

L'ús de registres telefònics per obtenir informació sobre comportaments socials s'està reconeixent com una bona alternativa a la pràctica clàssica de fer enquestes. "Les enquestes oficials nacionals són molt costoses en termes tant de temps com de diners, mentre que les dades telefòniques es guarden constantment i de manera automatitzada, així que només cal interpretar-les", detalla l'investigador.

Tanmateix, aquesta font d'informació també presenta reptes, especialment en un context tan sensible com el dels refugiats. "Es tracta de dissenyar mètodes que mantinguin la privadesa dels participants en l'estudi, però que siguin prou descriptius per poder arribar a conclusions com les que traiem en aquest treball. Ha estat tot un repte", conclou Daniel Rhoads.

Articles relacionats

Rhoads, D., Serrano, I., Borge-Holthoefer, J. et al. (2020). Measuring and mitigating behavioural segregation using Call Detail Records. EPJ Data Sci, 9(5). https://doi.org/10.1140/epjds/s13688-020-00222-1

Rhoads D., Borge-Holthoefer J., Solé-Ribalta A. (2019). Measuring and Mitigating Behavioural Segregation as an Optimisation Problem: The Case of Syrian Refugees in Turkey. A: Salah A., Pentland A., Lepri B., Letouzé E. (eds). Guide to Mobile Data Analytics in Refugee Scenarios. Springer: Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-030-12554-7_15

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a resoldre els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 50 grups de recerca s'articulen entorn dels 7 estudis de la UOC i 3 centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research. uoc. edu.