Tecnologia accessible: pensen els programadors en les persones amb discapacitat?

Com fan servir les persones amb discapacitat visual una aplicació? Com entén una persona sorda un vídeo amb àudio? La tecnologia ha de ser accessible, tant per a les persones que tenen una discapacitat —⁠que són entorn el 9 % de la població espanyola⁠—, com per a qualsevol usuari que tingui certes dificultats temporals, diuen els experts. No obstant això, no tota la tecnologia és accessible i molt sovint, adverteix César Córcoles, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, empreses, administracions o informàtics només es recorden de l'accessibilitat «quan tenim el problema a prop».

Dificultats per llegir textos, absència de descripció de les imatges o enllaços que no porten enlloc són alguns dels errors més detectats en webs i aplicacions. Que la lletra sigui llegible per a qualsevol persona —⁠⁠mitjançant el contrast, el color o la mida⁠—, que hi hagi textos explicatius per a qui no pot veure les fotografies o que els enllaços funcionin correctament i et dirigeixin a la pantalla requerida són errors que tenen moltes eines tecnològiques i que hi dificulten l'accés. «Tots tindrem problemes en un moment o altre, i els productes accessibles són millors», defensa el docent, que també adverteix que pràcticament cap pàgina no ho serà «perfectament». Sí que cal buscar, defensa, que ho siguin en el percentatge més alt que es pugui.

Els estudis són clars pel que fa al camí per recórrer: el 98,1 % del milió de pàgines web estudiades entre el febrer del 2019 i el febrer d'enguany per una associació de persones discapacitades dels Estats Units tenen, almenys, un error. Entre ells, el més comú és que el contrast en el color de la lletra faci que aquesta sigui il·legible i, el següent més comú, que no hi hagi text associat a cada imatge. I la solució no és difícil, assenyalen els experts. «La immensa majoria dels problemes es deuen al fet de fer les coses d'una manera determinada, perquè els creadors no s'ho han plantejat», explica Córcoles, que apunta a la por dels costos —⁠que realment, diu, no són alts⁠— o al desconeixement tant de les normatives vigents com de les bones pràctiques de disseny i desenvolupament com a causes més probables d'aquest gran nombre d'obstacles amb què es troben les persones amb discapacitat visual, auditiva, motores o cognitives quan fan servir la tecnologia.

Els experts recorren a l'exemple de l'arquitectura per poder mostrar com ha d'evolucionar la tecnologia. Una rampa en un portal d'un edifici no solament serveix per a una cadira de rodes, recorden, sinó que també ajuda el veí amb el carro de la compra o el que es trenca un peu i porta una escaiola. Passa el mateix amb la tecnologia. «Tinc 47 anys i premo Control + per fer la lletra més gran per la presbícia; desafortunadament, hi ha pàgines en què això no funciona», confessa el professor de la UOC, que insisteix en l'empatia com a clau per poder ajudar que totes les persones usuàries tinguin accés a la informació o als serveis de manera digital.

I, per això, els futurs programadors o desenvolupadors han de veure el benefici de l'accessibilitat. «Durant els quatre anys de carrera, els estudiants poden no creuar-se mai amb una persona amb discapacitat, així que vam intentar sensibilitzar-los», diu, amb referència al podcast Despacho 42, que en el seu últim programa entrevista Juanjo Montiel, un desenvolupador amb discapacitat visual. Malgrat aquestes accions, Córcoles també destaca que la UOC és la segona universitat de l'Estat espanyol amb un nombre més alt d'estudiants amb discapacitat, després de la UNED, per l'avantatge que significa per a molts d'ells que la formació sigui en línia i per l'adaptació que s'ha fet dels recursos educatius perquè puguin seguir els estudis amb facilitat. Segons una enquesta feta per la UOC als seus alumnes amb discapacitat, el 72,45 % dels estudiants han triat la formació en línia per la compatibilitat amb les pròpies activitats i responsabilitats. 

La tecnologia: una aliada, no un obstacle

La tecnologia no sempre és un obstacle per a les persones amb discapacitat. Ben al contrari, defensa l'expert. La millora és patent, per exemple, en la vida de les persones cegues, que amb un telèfon mòbil poden comprovar el valor dels bitllets que manegen en la seva vida quotidiana. O que, amb els lectors de pantalla, poden escoltar la informació continguda en un web. Però també hi ha dificultats. «A vegades hi ha passos enrere i sorgeixen moltes frustracions», explica Córcoles. La pandèmia del coronavirus ha provocat nous obstacles, i greus, per a moltes persones. És el cas de les màscares i el seu efecte en les persones sordes, que no poden llegir els llavis de les persones amb qui es comuniquen i que, en l'àmbit educatiu, impossibiliten l'avenç de molts nens i nenes. «És una condemna», afirma.

Això sí, el docent apunta que, encara que potser no s'empren gaire, els mòbils tenen eines que transcriuen els discursos orals. Un altre exemple de l'aïllament més gran que va comportar el confinament és el de qualsevol persona cega, que abans comprava al seu barri amb l'ajuda de veïns i comerciants, i que, sense contacte previ amb la tecnologia, no va poder ser capaç autònomament de fer-la per internet, malgrat que molts webs estan adaptats. «Aprendre a fer servir el web, encara que sigui accessible, és més complicat si es té una discapacitat», lamenta. Un últim exemple, que va ser denunciat pel convidat al podcast de la UOC, és que l'aplicació Radar COVID, del Govern central, no era accessible quan es va implantar a les primeres comunitats autònomes: «No podia prémer la tecla Ok per utilitzar-la».

Mentalitat de futur

No és qüestió de buscar la perfecció, perquè no existeix, alerta el professor. «L'accessibilitat no es tracta de si és completament accessible o no, sinó d'una sèrie de graduacions», remarca. En alguns casos no seria viable, afegeix, revisar tots els webs que estan operatius des d'abans que comencéssim a tenir en compte l'accessibilitat, però sí que considera que cal «pensar en els que fem nous i considerar què fem perquè totes les persones puguin accedir a tota la informació». Córcoles conclou que hi ha guies de tota mena per part dels mateixos sistemes operatius, els navegadors o dins de la indústria del programari per poder crear aplicacions i webs amb aquests criteris. Tal com mostra l'estudi nord-americà de WebAIM, El professor considera que les administracions públiques, a Europa, també compleixen més amb les normes d'accessibilitat que les empreses privades, a causa del fet que són obligatòries i malgrat que les companyies podrien adaptar o elaborar «gairebé gratis» els seus productes tecnològics per a totes les persones usuàries.

Aspirar que els webs siguin tan accessibles com sigui possible en facilitaria l'ús a entorn del 9 % de la població espanyola. Les últimes dades apunten que hi ha 3,8 milions de persones amb discapacitat, però els experts insisteixen que tothom, més o menys i tard o d'hora, tots ens en beneficiarem. «Si dissenyem pensant només en persones "com jo" o en persones "prototip", acabem oblidant la gran diversitat de necessitats de les persones», explica el director del màster universitari de Disseny d'Interacció i Experiència d'Usuari (UX) de la UOC, Enric Mor, amb referència al disseny universal en què s'emmarca l'accessibilitat. Una pàgina web accessible, avala, no solament ajuda totes les persones a accedir al seu contingut, sinó que «si està ben construïda tècnicament, els cercadors la indexen millor i obté una posició més bona en els resultats de cerca, té una arquitectura de la informació millor, navegabilitat i ofereix una experiència d'usuari més bona». «Tothom hi guanya!», conclou el professor, que afirma que l'accessibilitat ha de connectar amb conceptes com ara disseny centrat en l'usuari, usabilitat, disseny d'interacció i experiència d'usuari. Totes elles, eines perquè tothom, cadascú amb les seves característiques, puguem accedir a tot el que ens ofereix la tecnologia.