Internet també pot ser un espai de compromís polític per als joves

Contra les notícies falses (fake news), pedagogia i sentit crític. I contra la ideologia dels algoritmes, sentit de l'orientació digital. Aquesta és la manera d'assegurar que internet continuï essent, també en mans de la població jove, un espai per al compromís cívic i polític. És una de les conclusions de l'informe Educació social digital: una revisió sistemàtica, publicat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), segons el qual l'educació social digital és una eina carregada de futur, que contribueix a la inclusió i l'empoderament de la joventut i que, alhora, enforteix el compromís cívic i els principis democràtics de la societat.

«Es tracta de veure de quina manera les eines digitals que tenim a l'abast ara mateix poden ajudar-nos a posicionar els joves críticament, fins i tot davant d'aquestes mateixes eines», diu Daniel Aranda, sotsdirector de recerca dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, que puntualitza que l'estudi tot just conclou la seva primera fase: la recerca continuarà al llarg del pròxim any i mig.

La recerca Educació social digital: joventut, ciutadania activa i inclusió, finançada pel programa Generación de Conocimiento de l'Agència Estatal de Recerca, la signen, per part de la UOC, Pedro Fernández de Castro, estudiant del doctorat d'Humanitats i Comunicació; Segundo Moyano, professor i investigador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, i el mateix Daniel Aranda, així com Víctor Sampedro, de la Universitat Rey Juan Carlos. La recerca se centra en tres punts clau: la noció de ciutadania en l'era digital (concretament, la participació digital de la població jove), el nivell d'alfabetització en l'entorn digital i l'impacte de l'educació digital en termes d'inclusió social i empoderament juvenil.

«L'accés digital no pot ser un privilegi, sinó que ha d'entrar en una lògica de drets», emfasitza Segundo Moyano. «Democratitzant aquest accés s'augmenta la possibilitat de participació social i política», afegeix. L'estudi vol, per tant, rastrejar i descriure els usos actuals de les eines digitals, però també les seves possibilitats de futur, com ara donar visibilitat a diverses minories socials.

En aquest sentit, els investigadors exploren tres aspectes: de quina manera els usos d'internet poden fomentar una ciutadania activa que participi en política, el desenvolupament d'una pedagogia crítica en l'entorn digital i l'establiment de pautes per a l'educació social digital. Aquesta vegada, doncs, la població jove és tant el subjecte d'estudi com la receptora de la pedagogia crítica que en pugui resultar. Segons Moyano, es tracta d'incorporar «altres mirades» al camp de l'educació, de posar l'educació social digital al servei de la comunitat educativa: que sigui «una eina d'anàlisi crítica envers la mateixa societat digital».

Els usuaris tecnològics del futur

Per conèixer l'estat de la qüestió, Fernández, Sampedro, Moyano i Aranda han dut a terme una revisió sistemàtica de la literatura científica produïda al llarg dels últims cinc anys sobre ciutadania, i alfabetització i educació socials, i s'han fixat en el vessant digital. Saber on som és crucial per albirar com seran els usuaris tecnològics del futur. Segons les conclusions dels investigadors, podrien ser o bé competents en eines digitals, pensant només en el mercat laboral d'una «societat postdemocràtica dominada per corporacions»; o bé «nòmades digitals», individualistes i superficials, en una nova economia capitalista, o bé integrants d'una «acció col·lectiva», en què les institucions siguin espais per explorar noves formes de convivència «més equitatives i sostenibles».

Aquest tercer futur possible, més cívic, és el que s'acosta més als objectius plantejats pels investigadors. «L'efecte narcòtic i la capacitat de manipular que solem atribuir a les tecnologies digitals té a veure també amb la configuració política, social i econòmica de la societat en què vivim», afirma Moyano. «Per això l'educació social (digital) continua essent una eina poderosa per establir posicions crítiques».

L'impacte de la COVID-19

De fet, segons els autors de l'informe, el confinament global motivat per la pandèmia de la COVID-19 —que ha obligat les institucions educatives a adaptar-se de manera accelerada al treball en línia—, no ha fet res més que demostrar la importància d'un programa d'alfabetització digital que no deixi ningú enrere. En aquest sentit, conclouen, l'educació social digital pot contribuir a reduir la bretxa d'accés digital i empoderar els sectors més vulnerables per qüestió de gènere, classe social o ètnia.

Al llarg dels pròxims divuit mesos, analitzaran també, entre altres aspectes, una inquietud que Aranda posa sobre la taula: «s'estan implantant plataformes digitals al món educatiu sense conèixer ni la ideologia d'aquestes plataformes, ni els seus models de negoci, ni les implicacions que poden comportar». La recerca continua oberta.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 4 (educació de qualitat) i 10 (reducció de desigualtats).

Article relacionat

Fernández de Castro, P.; Sampedro, V.; Aranda, D.; Moyano, S. (setembre de 2020). «Educación social digital: una revisión sistemática». DOI: http://doi.org/10.7238/uoc.educacion.social.digital.2020

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció de les TIC amb l'activitat humana, amb un focus específic en l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC