La universitat del futur: digital, accessible i personalitzada, lluita contra la desinformació

  El rector de la UOC destaca la capacitat que tenen les universitats de connectar la recerca amb l'ensenyament

Foto: UOC

02/11/2020
Teresa Bau
El rector de la UOC destaca la capacitat que tenen les universitats de connectar la recerca amb l'ensenyament com a peça clau per diferenciar-se de la formació que pot oferir LinkedIn o Google

Rectors d'universitats a distància destacades, entre els quals el de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep A. Planell, han apuntat les tendències principals de la universitat del futur i de l'ensenyament al llarg de la vida en una taula rodona organitzada per l'Associació Europea d'Universitats d'Ensenyament a Distància (EADTU) en el marc del congrés I•HE2020, «Online Bridging Event», que ha tingut lloc del 28 al 30 d'octubre.

En l'acte, portat a terme en un format virtual per la pandèmia de la COVID-19, hi han participat Karl Dittrich, president del Registre Europeu per a l'Assegurament de la Qualitat en l'Educació Superior ;(EQAR, per la sigla en anglès) i rector de la Universitat Oberta dels Països Baixos (OUNL); Sari Lindblom, rectora de la Universitat de Hèlsinki i presidenta d'Una Europa, i Tim Blackman, rector de l'Open University (OU) del Regne Unit.

Tots els ponents han coincidit en la idea que la pandèmia del coronavirus està accelerant la digitalització de les universitats i que les noves tecnologies estan transformant el món de l'ensenyament. Així, les universitats ja no tenen el monopoli de l'ensenyament al llarg de la vida i ara han de competir amb plataformes com LinkedIn o Google, que ofereixen formacions personalitzades als usuaris, amb l'avantatge que tenen accés a les seves dades personals. Davant d'aquest escenari, el rector Planell ha remarcat el valor de «la capacitat que tenen les universitats de connectar la recerca amb l'ensenyament, un cercle virtuós que no tenen aquestes plataformes tecnològiques».

També ha quedat clar que, amb l'acceleració de la digitalització, les universitats tradicionals estan evolucionant cap a un model mixt d'ensenyament, presencial i virtual, i que també poden fer la competència a les universitats a distància.

 

Com seran les universitats en línia del futur?

En el futur, les claus de l'ensenyament en les universitats a distància seran «la personalització, la flexibilitat, la traçabilitat i la sociabilitat —entesa com a col·laboració—», ha assegurat Planell. El rector de la UOC ha posat èmfasi en la necessitat que l'ensenyament universitari estigui connectat amb la resta d'àmbits de coneixement de la societat: empresa, museus, institucions de recerca...

Tim Blackman, rector de l'Open University britànica —que té 200.000 estudiants de tot el món—, ha destacat la necessitat que la universitat proporcioni les eines per lluitar contra la desinformació en un moment tan delicat com l'actual, en què les notícies falses (fake news), les teories de la conspiració i grups com els antivacunes triomfen a les xarxes socials i creen una gran confusió en la societat. «La resposta a la desinformació és universalitzar l'accés a l'educació superior; d'aquesta manera, les persones podran potenciar els seus talents», ha assegurat Blackman. També ha apuntat la importància de la diversitat en el món universitari: «La recerca ha demostrat que aprendre en un entorn divers dona millors resultats que no pas fer-ho en un entorn uniforme», amb referència a les universitats elitistes. Per a Blackman, «l'elitisme al món universitari és un problema al Regne Unit».

A Finlàndia, en canvi, estudiar a la universitat està a l'abast de tothom, ja que és un país que ofereix educació superior de manera gratuïta o a uns preus molt baixos. La rectora de la Universitat de Hèlsinki, Sari Lindblom, ha destacat que les trenta universitats que té el país ofereixen tant educació presencial com educació al llarg de la vida (és a dir, totes són universitats «obertes»), i que l'objectiu és que tota la població pugui accedir a estudis universitaris. Com a presidenta d'Una Europa —una aliança de vuit universitats europees de prestigi que inclou la Sorbona de París, la Universitat de Bolonya o la Universitat d'Edimburg, entre altres—, Lindblom ha destacat que l'associació treballa per innovar en pràctiques pedagògiques del món universitari: «L'ensenyament, tant el clàssic com el que s'ofereix en línia, pot ser avorrit o bé innovador. És important desenvolupar mètodes pedagògics innovadors. Treballem en això des d'Una Lab», ha explicat.

En la mateixa línia, el rector Planell ha coincidit en la idea que l'ensenyament virtual no ha de reproduir el model de comunicació unidireccional que s'utilitza en moltes universitats presencials, i ha destacat el rol de la UOC en acompanyar l'estudiant en el procés d'aprenentatge: «Tenim 9.000 classes virtuals i un sistema en el qual els acadèmics i el personal de gestió treballen en equip perquè l'estudiant pugui ser el chief learning officer de la seva educació». Planell ha apuntat que l'educació del futur inclourà cursos més breus i personalitzats, i no estarà tan orientat a l'obtenció de títols com a formar i entrenar en noves capacitats els estudiants per adaptar-se a les necessitats de la societat. El rector també ha rebatut el mite que l'educació que ofereixen les universitats en línia és de segona categoria: «El més important és el mètode pedagògic. L'ensenyament que oferim les universitats d'educació al llarg de la vida pot ser de gran nivell, com ho demostra el fet que ja tenim presència en els rànquings de millors universitats del món». Just ara fa pocs dies la UOC ha estat inclosa a la llista de millors universitats del món per la prestigiosa publicació Times Higher Education (THE).

Planell ha destacat l'ensenyament en línia com l'única opció per analitzar les grans necessitats d'educació de la societat del futur, tal com apuntava un informe de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) publicat el 2009: «El 2030 caldrà formar 200 milions d'estudiants. Aquest repte només el pot afrontar l'ensenyament en línia; comptar només amb les universitats presencials no és realista».

Un altre punt clau que han debatut els ponents ha estat la necessitat de les universitats europees de treballar conjuntament per oferir titulacions conjuntes. «Un gran pas seria oferir un títol universitari europeu», ha destacat Karl Dittrich. Tots els rectors han coincidit en la idea que unificar l'educació superior europea enfront de la diversitat de marcs reguladors que actualment hi ha en els diferents països és un repte que cal assolir. Així, doncs, aposten per començar a treballar conjuntament amb iniciatives petites i anar creixent a partir d'aquí.