25/11/20 · Recerca

Assetjament al carrer i en línia: les formes de violència de gènere més normalitzades i invisibles durant la pandèmia

L'assetjament al carrer, una forma de violència i control a l'espai públic que afecta les adolescents i joves per raó de gènere i edat, provoca por i inseguretat, limita la mobilitat i redueix les oportunitats de participació

El 40 % de les adolescents i dones joves de tot el món eviten tornar a passar soles per l'espai públic on van ser assetjades, segons l'informe "(In)seguras en la ciudad", elaborat per l'ONG Plan International

Amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, l'ONG anima les adolescents i joves a compartir les seves experiències al mapa del projecte Safer Cities for Girls

L'ONG Plan International i la UOC elaboraran un informe i una guia de recomanacions per a les ciutats per combatre l'assetjament al carrer
Foto: Pla Internacional

Foto: Pla Internacional

L'assetjament al carrer i en línia són formes de violència per raó de gènere i edat tan normalitzades i esteses que la majoria de nenes, adolescents i joves acaben acostumant-s'hi i resignant-s'hi. Només el 10 % de les noies que pateixen assetjament al carrer presenten una denúncia, mentre que una de cada tres noies assetjades a les xarxes socials, el 35 %, assegura haver reportat situacions d'assetjament, encara que assenyala que en la majoria dels casos no s'han pres mesures.

Amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, Plan International recorda que l'assetjament sexual és la forma de violència més freqüent a la qual s'enfronten les nenes i joves a l'espai públic, i la pandèmia no n'ha reduït la incidència: ha continuat estant present als carrers, els parcs, els mitjans de transport i l'àmbit en línia. Des de la implantació de mesures de restricció de la mobilitat, com que hi ha menys transeünts als carrers, les adolescents i joves poden sentir més inseguretat o trobar-se en pitjor disposició per aconseguir ajuda.

L'assetjament, els abusos i la violència per raó de gènere i edat tenen lloc habitualment en tots els espais ―físics i en línia― i provoquen inseguretat, limiten la mobilitat de les víctimes, frenen el seu grau de participació i tenen conseqüències en el seu desenvolupament:

  • Gairebé la meitat de les adolescents i joves a tot el món (el 42 %) perden l'autoestima o la confiança en si mateixes o pateixen estrès mental o emocional després d'haver estat víctimes d'assetjament a les xarxes socials, com revela l'informe "(In)seguras online".
  • Segons l'estudi "(In)seguras en la ciudad", el 40 % de les noies eviten tornar a passar soles pel lloc on han patit assetjament al carrer; algunes no hi tornen mai, i altres, fins i tot, deixen els estudis o la feina arran de l'experiència.

 

Participació en Safer Cities for Girls 

En aquest sentit, l'organització anima les noies de 15 a 25 anys a compartir les seves experiències a la plataforma Safer Cities for Girls, un web actiu des del gener del 2020 fins al gener del 2021, per recopilar dades sobre assetjament al carrer en tres de les principals ciutats de l'Estat: Madrid, Barcelona i Sevilla. L'objectiu final d'aquesta iniciativa és disposar d'informació fiable per identificar i abordar el problema de manera conjunta amb les institucions i les mateixes joves.

Amb prou feines en uns minuts, les noies que resideixen en aquestes localitats poden assenyalar al mapa algun punt de la seva ciutat, dir si els sembla un lloc segur o insegur i donar detalls sobre la seva experiència i els motius pels quals marquen aquest punt en concret. A més, poden indicar si van rebre ajuda o no i quines són, des del seu punt de vista, les característiques que fan que un lloc sigui més inclusiu i accessible. Amb les dades recollides al web, l'ONG elaborarà, juntament amb la Universitat Oberta de Catalunya ―a través del grup de recerca GAME―, un informe i una guia de recomanacions per a les ciutats, un document que compartirà amb altres ciutats d'Espanya i Bèlgica, així com amb la Unió Europea.

Amb motiu de l'inici de la campanya "16 dies d'activisme contra la violència de gènere", Plan International recorda que la seguretat de les nenes i joves en tots els espais és un assumpte de drets humans, i defensa que les mesures per erradicar l'assetjament han de recollir les experiències de les noies perquè les seves veus s'incloguin en la presa de decisions.

Aquesta recerca afavoreix l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS): el 5, igualtat de gènere.

 

Sobre Plan International

Plan International és una organització independent compromesa amb els drets de la infància i la igualtat de les nenes que lluita per un món en el qual puguin aprendre, liderar, decidir i prosperar. Plan International va néixer a Espanya el 1937, i al llarg dels seus 83 anys d'història ha construït aliances sòlides per donar suport als drets dels nens i les nenes des del seu naixement fins que arriben a l'edat adulta.

Actualment, és present en 76 països i duu a terme programes en més de 50 països en desenvolupament a l'Àfrica, l'Amèrica Llatina i l'Àsia. És membre consultiu del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides des del 1981. Els seus comptes són auditats per PwC i el compliment dels principis de transparència i bona gestió està acreditat per la Fundación Lealtad. 

UOC R&I 

La investigación e innovación (RI) de la UOC contribuye a solucionar los retos a los que se enfrentan las sociedades globales del siglo xxi, mediante el estudio de la interacción de las TIC con la actividad humana, con un foco específico en el aprendizaje en línea y la salud digital. Los más de 400 investigadores y 50 grupos de investigación se articulan en torno a los siete estudios de la UOC y dos centros de investigación: el Internet Interdisciplinary Institute (IN3) y el eHealth Center (EHC).

Los objetivos de la Agenda 2030 de Desarrollo Sostenible de las Naciones Unidas y el conocimiento abierto son ejes estratégicos de la docencia, la investigación y la innovación de la UOC. Más información: research.uoc.edu. #25añosUOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Recerca