L'enquesta d'inserció laboral 2020 de l'AQU mostra la millora de l'ocupació i de les condicions laborals dels graduats a la UOC

Els resultats de l'enquesta d'inserció laboral de titulats universitaris 2020 de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) mostra, pel que fa a les persones que han estudiat a la UOC, que al començament d'aquest any l'ocupació i les condicions laborals dels titulats de graus, màsters i doctorats han millorat. Així mateix, les dades també mostren que, en relació amb la formació, ha millorat l'adquisició de competències, i destaquen la formació i la satisfacció a la UOC en general. Les dades de l'enquesta, però, són prèvies a l'arribada de la COVID-19. De moment, es desconeix l'impacte que la pandèmia ha tingut sobre l'ocupació de les persones titulades, si bé pròximament es compararan les dades obtingudes a l'enquesta amb les noves dades registrals que recull l'Idescat i es traçarà l'evolució de les dades posteriors a la COVID-19 pel que fa a ocupació.

L'enquesta fa 15 anys que es fa i es repeteix cada tres anys entre titulats de totes les universitats catalanes. Les enquestades són persones que fa tres anys que han acabat els estudis i se'ls plantegen tres qüestions: si treballen, quina és la qualitat de la seva ocupació i què farien per millorar la formació rebuda. Per al director de l'AQU, Martí Casadesús, això permet veure l'enquesta com «un sistema de millora, no tan sols d'orientació dels estudiants o graduats».

El perfil dels titulats

Pel que fa a la UOC, aquest 2020 l'anàlisi de l'enquesta mostra que s'està equilibrant al voltant d'un 50 % la presència d'homes i dones en els estudis. Quant a l'edat mitjana, la de la UOC és la més alta. Si a la resta del sistema universitari català és de 28 anys, a la UOC se situa al voltant dels 40, aspecte que s'explica perquè hi ha moltes persones que fan segones carreres o que busquen una segona oportunitat. El perfil sociodemogràfic i educatiu de la UOC mostra diferències respecte a la resta del sistema: el 90 % compagina estudis amb feina, mentre que a la resta d'universitats aquest percentatge cau fins al 60 %.

La UOC millora l'equitat del sistema universitari català

Una altra dada destacada és l'índex que presenta la universitat com a ascensor social, quan es mostra el percentatge d'estudiants amb pares amb estudis primaris. En el sistema presencial, aquest aspecte ha anat baixant del 40 % al 20 %, perquè cada vegada és més difícil tenir més formació que els pares, destaca Casadesús. En canvi, la UOC manté aquest índex, la qual cosa «està ajudant moltíssim a augmentar l'equitat del sistema universitari de Catalunya en general, més del doble que la resta d'universitats, i és una molt bona notícia», apunta el director de l'AQU.

Les dades confirmen que la UOC té capacitat d'atracció de perfils amb menys representació en el sistema universitari, cosa que «és un valor per a la democratització dels estudis superiors i una fita en la dimensió social de la universitat», afegeix Casadesús.

L'ocupació dels graduats de la UOC

Pel que fa a l'ocupació, l'enquesta mostra que 9 de cada 10 graduats, pràcticament la majoria, treballen. De fet, entre 2007 i 2020 no hi ha un augment de l'ocupació, que en canvi es redueix lleugerament en les carreres d'humanitats i de salut. Els valors d'ocupació encara no han assolit els nivells previs a la crisi econòmica. Per estudis, les dades són les següents: humanitats (85,7 %), socials (93,1 %), salut (85,1 %), enginyeries (97,6 %). El total se situaria en un 98 %. Per a Casadesús, els resultats en humanitats «trenquen el mite de no trobar feina; encara que és més difícil, el percentatge d'ocupació és molt alt». A més, la majoria dels graduats, un 60 %, treballa en el sector privat.

La qualificació de les feines

L'enquesta també mostra que 9 de cada 10 graduats tenen feines d'alta qualificació: el 50 % treballa en branques relacionades amb els serveis públics. Els resultats evidencien que 6 de cada 10 tenen alguna responsabilitat en el lloc de treball (un 87,2 % de les persones treballa en feines de nivell de competències alt) i un 12 % fa feines de nivell de competències baix, que no els tocaria pel grau de formació que tenen. A més, 2 de cada 10 persones ocupen càrrecs de direcció o gerència; 4 de cada 10 són comandaments intermedis; 4 de cada 10 no tenen responsabilitats sobre les altres. En definitiva, que gairebé 9 de cada 10 tenen feines de nivell competencial alt.

Impacte de la titulació sobre les condicions laborals

En general, l'enquesta mostra que l'impacte de la titulació sobre les condicions laborals és molt positiu. En una puntuació del 0 al 10, les persones enquestades responen així quan se'ls pregunta específicament per aquest aspecte: millorar professionalment (7,3), aconseguir oportunitats per accedir al mercat laboral (6,7), tenir estabilitat laboral (6,3) o canviar de responsabilitats (6,3), per exemple.

Així mateix, la qualitat de l'ocupació és bona: 8 de cada 10 exerceixen funcions universitàries; 7 d'aquestes fan funcions específiques vinculades a la titulació concreta (obtinguda a la UOC o en estudis anteriors); a enginyeries és on s'identifica una proporció més alta de persones que fan funcions específiques de la seva titulació (77 %). D'altra banda, l'enquesta mostra que a 1 de cada 4 persones amb titulació obtinguda a la UOC els han requerit la titulació específica obtinguda a la mateixa universitat per accedir a la feina.

Les dades de l'enquesta també mostren un augment de la temporalitat entre els titulats de la UOC. El percentatge de contractes indefinits (70 %) ha disminuït en 10 punts des del 2008, tot i que continua essent notable. Un 16 % té un contracte temporal. Els indefinits estan més presents entre els titulats d'enginyeries (82 %), i en salut és on hi ha una proporció més alta d'autònoms (22 %) i de contractes temporals (20 %).

Pel que fa al tipus de jornada laboral dels titulats, la contractació a jornada completa es redueix lleugerament (2 punts menys, del 92 % al 90 %), pràcticament tots els graduats en enginyeries treballen a jornada completa, mentre que en salut no arriben a ser 8 de cada 10 persones. Pel que fa a retribucions, el 67 % cobra al voltant de 2.000 euros. El nivell d'ingressos es manté estable respecte a l'anterior edició de l'enquesta. Tanmateix, les persones titulades a la UOC amb sous de 2.000 euros s'han reduït considerablement des del 2008 (10 punts menys). Un 25 % cobra entre 1.000 i 2.000 euros i un 7 %, menys de 1.000 euros.

L'índex de qualitat ocupacional

Amb la suma de diversos factors (com ara el tipus de contracte o la remuneració), l'enquesta de l'AQU calcula l'anomenat índex de qualitat ocupacional. En aquest sentit, els resultats del 2020 han estat els següents: enginyeries (73,9 %), socials (71,9 %), humanitats (69,6 %) i salut (67,1 %). L'índex es manté, però es redueix la dispersió en la puntuació per àmbits respecte al 2017. L'índex més elevat es troba a enginyeries.

L'enquesta troba que 8 de cada 9 graduats estan satisfets amb la seva feina. La satisfacció general amb la feina és de 7,8 i destaca l'elevada satisfacció amb el contingut d'aquesta feina (8,3). La satisfacció més baixa és amb les perspectives de millora laboral (6,8), especialment els titulats que fan funcions de nivell universitari.

Valoració de la formació rebuda

En aquest apartat de l'enquesta, la majoria de les competències són puntuades per sobre del 6. Destaquen per sobre del 7 aquests aspectes: la creativitat, el nivell de formació en expressió escrita, TIC i formació teòrica; idiomes, lideratge i expressió oral obtenen les puntuacions més baixes (entre 5 i 6); les competències més útils són les més ben valorades i s'hi afegeix informàtica.

On hi ha el dèficit de la formació?

Els resultats de l'enquesta mostren que el principal marge de millora es troba en les competències de lideratge i la solució de problemes. S'observa un balanç positiu per a la formació teòrica. El dèficit de la formació, en general, és menor que a les universitats presencials (on 3 competències estan per sobre de l'1). La formació en competències valorades com a més útils ha augmentat lleugerament la seva puntuació. La formació teòrica, la que presenta més excés de formació, és l'única competència en què s'estabilitza la puntuació de la formació rebuda a la universitat.

Un altre aspecte que analitza l'enquesta és si els graduats repetirien carrera. De cada 10, només 2 no en repetirien, mentre que 8 sí. El percentatge ha disminuït respecte al 2017 en els àmbits d'humanitats i molt menys en enginyeries. L'àmbit amb més percentatge d'intenció de repetició és salut, que és on ha crescut més respecte a l'edició anterior. En tot cas, la intenció de repetir la carrera a la UOC és més alta que a les universitats presencials (73 %). Així mateix, 9 de cada 10 tornarien a repetir la universitat. Els nivells de satisfacció amb la universitat són molt semblants el 2017, menys a humanitats, en què la satisfacció augmenta 7 punts. En canvi, a la resta del sistema universitari català passa al revés.

Pel que fa a la continuació dels estudis, 7 de cada 10 persones titulades continuen estudiant. Aquesta proporció, això no obstant, ha disminuït des del 2008. Un 35 % ho fa en estudis de postgrau (màster o doctorat), el 30 % dels quals ho fa a la mateixa universitat (especialment quan es tracta de cursar un altre grau). Per a les universitats presencials és un 27 %. En l'àmbit de salut és on hi ha una proporció més elevada de persones graduades que continuen els estudis a un nivell universitari superior.

Màsters de la UOC

L'enquesta mostra que els màsters a la UOC tenen uns indicadors d'inserció laboral lleugerament superiors als de la universitat presencial, excepte en la proporció de persones que treballen en el sector privat, que es redueix en 15 punts. Així mateix, 3 de cada 4 persones amb un títol de màster de la UOC treballen desenvolupant funcions específiques, 12 punts per sobre dels màsters de la universitat presencial. El nivell de satisfacció amb els estudis de màster a la UOC gaudeix de millor salut que a la universitat presencial, concretament 7 punts millor.

Totes aquestes dades es poden consultar per universitats i titulacions al portal http://estudis.aqu.cat.